Les abelles silvestres d’Europa estan perdent presència. Un estudi publicat a PNAS, basat en més de quatre milions de registres recollits entre 1921 i 2020, conclou que la majoria de les espècies d’abelles analitzades i aproximadament la meitat de les mosques de les flors han patit un declivi durant l’últim segle.
El primer signant de l’estudi és l’investigador Carlos Martínez-Núñez de la Estación Biológica de Doñana-CSIC, i la seva recerca ha analitzat el 88% de les espècies conegudes d’aquests dos grups de pol·linitzadors a Europa. Tot i que els resultats mostren diferències regionals, les tendències més negatives són a les regions atlàntica i continental, mentre que a la regió alpina s’han registrat augments recents d’abelles.
Un declivi que pot afectar la biodiversitat i l’agricultura
Segons Ainhoa Magrach, investigadora del Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3) en declaracions a Science Media Centre, l’ocupació mitjana de les abelles ha disminuït aproximadament un 0,4% anual, una reducció que equival a prop d’un terç en un segle. El canvi climàtic també podria contribuir a aquestes diferències, ja que les espècies adaptades a temperatures més càlides semblen evolucionar millor que les pròpies de climes freds.
Tot i això, el descens no implica una extinció generalitzada de les espècies a escala europea. Concepción Ornosa, especialista en biodiversitat d’artròpodes de la Universitat Complutense de Madrid, destaca a Science Media Centre, que la majoria encara persisteixen, però adverteix que aquesta dada no ha d’amagar les disminucions importants que han experimentat moltes espècies concretes.
La pèrdua de pol·linitzadors pot afectar tant la reproducció de les plantes silvestres com la producció de fruites i verdures que depenen de la pol·linització. A més, la substitució d’espècies especialitzades per altres de més resistents pot alterar les funcions ecològiques dels ecosistemes, encara que la riquesa total d’espècies variï poc.
Les investigadores coincideixen en la necessitat de reforçar el seguiment de les poblacions, estudiar les diferències locals i protegir i restaurar els hàbitats. Malgrat algunes de les limitacions de les dades històriques, els resultats aporten una visió àmplia del declivi dels pol·linitzadors i reforcen la urgència d’actuar per conservar-los.