La visita del papa Lleó XIV a Montserrat aquest dimecres ha estat molt més que un acte institucional: ha esdevingut una afirmació simbòlica de la centralitat espiritual i cultural del santuari per a Catalunya, marcada per un fet especialment rellevant, l’ús majoritari del català en els moments clau del seu discurs. En un entorn carregat d’història i espiritualitat, als peus de la Moreneta, el pontífex ha volgut adreçar-se als fidels en la llengua del país, un gest que ha estat rebut amb emoció pels assistents. “Gràcies per acollir-nos, gràcies per la vostra presència”, ha dit només començar, abans d’expressar la seva alegria per trobar-se “als peus de la Moreneta” i encomanar-li “el meu servei i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau”. "La Moreneta m'ha acompanyat tota la vida", ha manifestat.
El Papa ha teixit un discurs profundament arrelat al simbolisme de Montserrat, evocant els segles de devoció viscuts entre els murs del monestir i donant per acabat el mil·lenari de la fundació del monestir: “Podrien explicar-nos les innombrables històries de devoció, agraïment i esperança”, ha afirmat, tot recordant també el testimoni de fe i sacrifici que s’hi ha viscut. En aquest marc, ha destacat el paper de l’Escolania, “la més antiga d’Europa”, com a veu viva d’aquesta tradició espiritual. Un dels moments més destacats ha arribat quan, de nou en català, ha convidat els fidels a contemplar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat: “Contemplem a la Mare de Déu de Montserrat que ens mostra Jesús com un nen indefens reposant a la seva falda”. Amb aquesta imatge, Lleó XIV ha fet una crida a abandonar “les cuirasses que han endurit a poc a poc el cor” i apostar per la força “desarmada i desarmant de l’amor”.
La referència constant a la Moreneta com a mare i protectora ha culminat amb una invocació final carregada de simbolisme nacional i espiritual. El papa ha convidat els presents a saludar-la amb unes paraules que han ressonat amb força a la basílica: “Dels catalans sempre sereu la Princesa, dels espanyols i de tot el món l’amor; Digueu-nos: ‘Sou el meu tresor, jo soc la vostra mare, no tingueu por’.” Aquest fragment, pronunciat íntegrament en català, ha estat interpretat com un gest clar de reconeixement a la identitat catalana i al paper de Montserrat com a cor espiritual del país.
L'abat Manel Gasch agraeix la presència del pontífex
La visita també ha tingut una dimensió institucional destacada. L’abat de Montserrat, Manel Gasch, ha agraït la presència del pontífex, subratllant que “ens confirma en la fe i el sentit del santuari i monestir mil·lenari”, i ha remarcat la seva denúncia de la violència i el seu compromís amb la pau. Per la seva banda, el bisbe de Sant Feliu, Xavier Gómez, ha donat la benvinguda al papa a “la santa muntanya de Montserrat, on el poble català ve a retre Jesús sota el resguard de la Moreneta”.
La relació de Lleó XIV amb Montserrat no és nova. Durant la seva etapa com a missioner al Perú als anys noranta, va impulsar la construcció d’un temple dedicat a la Mare de Déu de Montserrat a Trujillo. A més, com a agustí i antic superior general de l’orde, comparteix una profunda sintonia amb la vida monàstica benedictina, i ja havia fet estades espirituals al monestir. No és menor tampoc el simbolisme del seu nom: l’últim papa Lleó, Lleó XIII, va ser qui va declarar la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.
L’acte central de la visita ha estat el res del Sant Rosari, que s’ha celebrat a les 12.00 h a l’interior de la basílica de Montserrat i s'ha fet íntegrament en català, amb la participació musical de l’Escolania, que ha conclòs amb una Salve Maria i l'emblemàtic 'Virolai'. Un cop acabin els actes, el pontífex ha de compartir un dinar amb els monjos del monestir. Entre els assistents a l'Abadia, hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; els consellers de Justícia i Universitats, Ramon Espadaler i Núria Montserrat; el ministre de Transports, Óscar Puente, i la ministra d'Igualtat Ana Redondo; l'adjunt a la Presidència de Junts, Albert Batet; diputats de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset i Pilar Calvo; conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch; l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat, Núria Carreras; el president en funcions del Barça, Rafa Yuste; o el president de Foment, Josep Sánchez-Llibre. També l'alcalde d'Igualada i vicepresident de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, o la presidenta de la Diputació de Barcelona, Luïsa Moret.