La Festa Major de Lleida va arrencar aquest divendres amb un pregó marcat per la controvèrsia i celebrat a porta tancada i sota 'protecció' després de les crides al boicot contra el pregoner d’enguany, el piragüista lleidatà i medallista olímpic més llorejat de la història d'Espanya, Saúl Craviotto. Una vintena d’entitats, sindicats i formacions polítiques havien rebutjat públicament la seva designació per les seves declaracions contra el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i el seu suport a l’aplicació de l’article 155.

Malgrat la polèmica prèvia, Craviotto va centrar el seu discurs en l’orgull de ciutat, les arrels i la cultura de l’esforç. “Cap medalla pesa tant com l’orgull de dir d’on soc. Perquè jo sempre he estat, soc i seré de Lleida”, va afirmar durant el pregó celebrat al Saló de Sessions de la Paeria. El pregoner també va reivindicar els valors que, segons ell, defineixen la ciutat: “La combinació d’humilitat, esforç, ambició i proximitat”. En un missatge adreçat als joves, els va animar “a no tenir por de somiar en gran, de sortir, de provar, d’equivocar-se”, però els va recordar que “mai oblidin d’on venen, perquè les arrels no et lliguen, et sostenen”.

Saúl Craviotto durant el pregó de Lleida | Ajuntament de Lleida

Indignació a l'independentisme

L’acte es va desenvolupar enmig d’un fort debat polític i social, ja que entitats com Òmnium Cultural, l’ANC Lleida, la CUP, CGT, USTEC o l’Ateneu Popular de Ponent van considerar que Craviotto “es troba en una posició allunyada d’una part significativa de la societat catalana i també lleidatana” pels seus posicionaments públics durant el 2017. En un comunicat conjunt, els col·lectius van assegurar que el pregó “té una forta càrrega simbòlica i representativa” i van defensar que “no es tracta de qüestionar la llibertat d’expressió individual, sinó de valorar la idoneïtat institucional d’una figura que ha d’exercir de veu simbòlica en un acte que pretén ser inclusiu i representatiu”.

També van criticar que la designació d’un membre de la Policia Nacional “sense un consens previ ampli i transversal, pot ser percebut com una decisió política que no té en compte la sensibilitat de sectors importants de la ciutadania”. ERC també va anunciar que no assistiria al pregó institucional. Els republicans van afirmar que la vinculació de Craviotto amb la Policia Nacional i el seu suport públic a l’actuació policial de l’1-O feien que “una part significativa de la ciutadania no ens sentim representada per aquesta elecció i ens sentim menyspreada”.

Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va defensar l’elecció del pregoner i va assegurar que Craviotto “és un exemple de valors” i “un referent per a molta gent, especialment jove”. Durant el seu discurs institucional, Larrosa també va apel·lar a “la força col·lectiva de la suma de tots els lleidatans i lleidatanes per fer una gran ciutat” i va anunciar la creació d’una comissió cívica per preparar els actes del 750 aniversari de la Seu Vella, que se celebrarà el 2027.