La jutgessa que investiga la gestió de la DANA del 29 d'octubre de 2024 considera que hi ha "indicis clars" que les morts registrades a la pedania valenciana de la Torre es podrien haver evitat si l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas i el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, haguessin complert les seves responsabilitats en matèria de protecció civil. En una interlocutòria dictada aquest dimarts, la magistrada qualifica els defuncions de mostra evident de les negligències en la gestió de l'emergència i assenyala especialment la manca d'avisos i el retard a alertar la població del perill.
La resolució posa el focus en l'elevada mortalitat registrada a la Torre, on la inundació va sorprendre veïns en garatges, habitatges, carrers i vehicles. Entre les víctimes hi havia un matrimoni amb la seva filla, una parella, dues persones que tornaven de treballar i un home amb mobilitat reduïda que va morir al seu domicili. També es van localitzar a Sedaví els cossos de dues veïnes de la pedania. La jutgessa considera difícil d'explicar aquestes morts tenint en compte la informació disponible sobre l'emergència i el desbordament del barranc del Poio.
Un avís que no advertia del perill real
La magistrada destaca que els mitjans de comunicació ja informaven de l'avanç de la crescuda del barranc abans que l'aigua arribés a la Torre, on ni tan sols plovia. També recorda que l'Aemet havia activat l'avís vermell i que el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) disposava d'informació sobre el risc d'inundacions. Malgrat això, el missatge ES-Alert enviat a les 20.11 hores tenia un contingut genèric i no advertia expressament del perill de baixar als garatges, quedar-se a les plantes baixes dels habitatges o circular per la via pública.
En aquest sentit, la instructora qüestiona els canvis introduïts durant la preparació dels missatges d'emergència. Un dels esborranys recomanava quedar-se als domicilis, mentre que una proposta del subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, plantejava pujar als pisos superiors, tot i que inicialment estava pensada per a municipis situats aigües avall de Forata. Segons la jutgessa, "aquest missatge, el de pujar a pisos alts, podria haver salvat vides a la Torre, si s'hagués enviat abans de les 20.57 hores". La magistrada també retreu a Pradas que assumís tard i de manera errònia les seves funcions com a comandament únic de l'emergència i qüestiona que Argüeso afirmés que no tenia l'obligació d'assistir al Cecopi.
Noves diligències per aclarir les comunicacions
Per aprofundir en la investigació, la jutgessa ha requerit a l'Ajuntament de València que identifiqui, en un termini de cinc dies, el funcionari adscrit a la Torre que prestava servei el dia de la DANA. També reclama una còpia de les comunicacions traslladades a l'alcaldia pedània i al seu alcalde entre les 7 i les 21 hores del 29 d'octubre, així com dels avisos procedents d'organismes públics, entre els quals el 112, els serveis d'Emergències, la Diputació i l'Administració central.
La decisió arriba després que l'alcalde pedani de la Torre, Rafael Arnal, declarés que no havia rebut avisos directes del Centre de Coordinació d'Emergències i que va ser l'alcaldessa de València, María José Catalá, qui va compartir l'avís vermell de l'Aemet en un grup de WhatsApp. La magistrada també ha citat com a testimoni l'alcalde pedani de Forn d'Alcedo en el moment de la DANA, que podrà aportar voluntàriament els missatges relacionats amb l'emergència. En canvi, ha descartat tornar a requerir a Catalá que faciliti les comunicacions i ha rebutjat incorporar a la causa el contingut del grup de WhatsApp dels alcaldes pedanis.