El primer desnonament d'un veí del bloc ubicat al número 14 del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, s'ha ajornat finalment gràcies a la pressió veïnal. La comitiva judicial ha arribat a l'immoble a les deu del matí i després de negociar amb el llogater afectat, Txema Escorsa, el Sindicat de Llogateres i els serveis de mediació de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha arribat a un acord per ajornar el desnonament fins al 15 d'abril. Tot plegat a l'espera de la mediació que el síndic de greuges de Barcelona ha accedit a dur a terme perquè els veïns i la propietat, el fons estranger New Amsterdam Developers (NAD), arribin a una solució. Centenars de persones s'han concentrat aquest dimecres al matí entorn l'immoble per aturar el desnonament.
Tant el Govern com l'Ajuntament de la capital catalana han expressat el seu rebuig al desnonament, que respon a la intenció de la propietat de buidar l'edifici per convertir els pisos en colivings. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva oposició frontal. En un inusual posicionament explícit sobre la qüestió publicat a les seves xarxes socials, el cap del Govern català ha denunciat les "actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri" per part de la propietat de l'edifici i ha avisat que "a cap ciutat de Catalunya" no ho permetran. Illa ha avançat que l'administració pública està actuant contra les iniciatives "il·legals" del fons estranger que va adquirir l'edifici i ha anunciat que s'han activat "tots els mecanismes legals" per protegir els veïns.
Poc després, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que s'obriran expedients contra l'empresa propietària de l'edifici. La consellera ha explicat en declaracions a RAC1 que aquest dimarts es va fer una inspecció al bloc i s'ha detectat que "pot haver-hi incompliment de la normativa" perquè el preu de la suma de les habitacions supera el topall de lloguer de l'habitatge que marca la llei. Paneque ha apuntat que es podria tractar d'una falta greu, la qual cosa implicaria una multa d'un mínim de 90.000 euros per a cadascun dels 23 habitatges de l'immoble. "Pensem que aquest tipus de pràctiques no només no incompleixen la llei sinó que no són benvingudes a Catalunya (...) Amb les eines que tenim i el marc normatiu vigent, aplicarem tots els mecanismes que tenim", ha avisat la portaveu del Govern, tot i que ha admès que l'administració "pot fer el que pot fer" davant una comitiva judicial.
L'Ajuntament de Barcelona va demanar aquest dimarts a l'empresa propietària de l'immoble que aturi el desnonament. El comissionat d'Habitatge del govern local, Joan Ramon Riera, ha expressat el seu "rebuig frontal" a una pràctica "especulativa" que veu "inadmissible". Des del consistori dirigit per Jaume Collboni asseveren que aquestes accions "no són benvingudes" a la ciutat i ha avalat una medicació a través del síndic de greuges. El comissionat va assenyalar aquest dimarts que a l’octubre van contactar amb NAD per “confrontar que els habitatges s’havien de destinar a ús residencial”. De fet, l'Ajuntament ha multat fins a sis vegades els colivings d'aquest bloc de Gràcia i la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, va afirmar l'any passat que mantenen un pols amb la propietat que estan "disposats a guanyar".
Txema Escorsa, professor, 31 anys, el primer veí afectat
Més de 200 persones s'han concentrat aquest dimecres al matí a l’exterior del bloc de pisos afectat per evitar el desnonament d'un primer veí, un professor d'institut de 31 anys anomenat Txema Escorsa. El fons estranger New Amsterdam Developers (NAD) va adquirir la finca el 2023 i ha optat per no renovar els lloguers dels residents, segons denuncien els veïns afectats. Tant el veí com el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia denuncien que l'empresa té l’objectiu de buidar el bloc, fer-hi obres i convertir els pisos en colivings, amb habitacions que es llogarien per uns 950 euros. Segons expliquen, cada immoble té tres habitacions, fet que suposaria prop de 3.000 euros per habitatge. Fa tres anys, en aquest edifici hi vivien onze famílies i ara en queden cinc. Les associacions pel dret a l'habitatge insisteixen que tant Escorsa com la resta de veïns afectats han intentat negociar sense èxit amb la propietat. Reiteren la seva disposició a trobar una solució pactada amb la mediació del síndic de greuges de Barcelona que permeti que cap veí hagi de marxar.