El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva oposició frontal al desnonament dels veïns del bloc del número 14 del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia per fer-hi colivings. En un inusual posicionament explícit sobre la qüestió publicat a les seves xarxes socials, el cap del Govern català ha denunciat les "actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri" per part de la propietat de l'edifici i ha avisat que "a cap ciutat de Catalunya" no ho permetran. Illa ha avançat que l'administració pública està actuant contra les iniciatives "il·legals" del fons estranger que va adquirir l'edifici i ha anunciat que s'han activat "tots els mecanismes legals" per protegir els veïns.
Poc després, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat que s'obriran expedients contra l'empresa propietària de l'edifici. En una entrevista a RAC1, Paneque ha explicat que aquest dimarts es va fer una inspecció al bloc i s'ha detectat que "pot haver-hi incompliment de la normativa" perquè el preu de la suma de les habitacions supera el topall de lloguer de l'habitatge que marca la llei. La consellera ha apuntat que es podria tractar d'una falta greu, la qual cosa implicaria una multa d'un mínim de 90.000 euros per a cadascun dels 23 habitatges de l'immoble. "Amb les eines que tenim i el marc normatiu vigent, aplicarem tots els mecanismes que tenim", ha avisat la portaveu del Govern.
Preguntada pel desnonament en marxa, la portaveu del Govern ha dit que l'administració "pot fer el que pot fer" davant una comitiva judicial. "Pensem que aquest tipus de pràctiques no només no incompleixen la llei sinó que no són benvingudes a Catalunya. El síndic de Barcelona vol fer de mediador en aquesta situació i fora bo que hi hagués marge de negociació amb l'empresa propietària", ha afegit Paneque.
També s'hi oposa l'Ajuntament de Barcelona. El consistori que dirigeix Jaume Collboni va demanar aquest dimarts a l'empresa propietària de l'immoble, el fons estranger New Amsterdam Developers (NAD), que aturi el desnonament. El comissionat d'Habitatge del govern local, Joan Ramon Riera, ha expressat el seu "rebuig frontal" a una pràctica "especulativa" que veu "inadmissible". Des del consistori asseveren que aquestes accions "no són benvingudes" a la ciutat i ha avalat una medicació a través del síndic de greuges. El comissionat va assenyalar aquest dimarts que a l’octubre van contactar amb NAD per “confrontar que els habitatges s’havien de destinar a ús residencial”. De fet, l'Ajuntament ha multat fins a sis vegades els colivings d'aquest bloc de Gràcia i la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, va afirmar l'any passat que mantenen un pols amb la propietat que estan "disposats a guanyar".
Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la…
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) March 25, 2026
Unes 200 persones tracten d'evitar el primer desnonament
Més de 200 persones s'han concentrat aquest dimecres al matí a l’exterior del bloc de pisos afectat per evitar el desnonament d'un primer veí, un professor d'institut de 31 anys anomenat Txema Escorsa. El fons estranger New Amsterdam Developers (NAD) va adquirir la finca el 2023 i ha optat per no renovar els lloguers dels residents, segons denuncien els veïns afectats. Tant el veí com el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia denuncien que l'empresa té l’objectiu de buidar el bloc, fer-hi obres i convertir els pisos en colivings, amb habitacions que es llogarien per uns 950 euros. Segons expliquen, cada immoble té tres habitacions, fet que suposaria prop de 3.000 euros per habitatge.
Fa tres anys, en aquest edifici hi vivien onze famílies i ara en queden cinc. Una de les veïnes que continua al bloc té un contracte de renda antiga. Pràcticament deu mesos després d'assabentar-se de la venda, van aparèixer anuncis als portals immobiliaris amb ofertes per llogar les habitacions a 930, 915 i 800 euros en pisos que s'havien llogat a poc més de 700 euros. Les associacions pel dret a l'habitatge insisteixen que tant Escorsa com la resta de veïns afectats han intentat negociar sense èxit amb la propietat. Reiteren la seva disposició a trobar una solució pactada amb la mediació del síndic de greuges de Barcelona que permeti que cap veí hagi de marxar.