El 2050 hi haurà 10 milions de catalans, un creixement del 24% respecte dels 8,1 milions d'habitants que té Catalunya en l'actualitat, segons prediu un informe de la Comissió Europea elaborat pel Centre Comú de Recerca (JRC, per les sigles en angles). El mateix informe preveu que la població del conjunt del bloc comunitari arribi al seu màxim en tres anys, l'any 2029, quan la població de la UE arribarà als 453,3 milions de persones, un increment de pràcticament 3 milions de persones respecte dels 450,6 milions d'europeus que hi ha en l'actualitat. L'estudi calcula que el 2050 es reduirà a 445 milions i que el 2100 arribarà als 398,8 milions, cosa que representa una disminució global de l'11,7%. La població catalana, però, continuarà creixent fins al 2050 i, al conjunt dels Països Catalans, s'estima que a mitjan segle la població s'incrementi dels 14,8 als 17,5 milions, un 18% més.
El tercer informe sobre la transformació demogràfica a la UE que ha presentat la Comissió Europea aquest dimarts projecta també que la població del País Valencià augmenti fins als 5,9 milions de persones l'any 2050, un creixement del 9% respecte dels 5,4 milions d'habitants actuals, mentre que preveu un creixement superior, de fins al 33% a les Illes Balears, que passarien dels 1,2 milions d'habitants actuals a 1,6 milions el 2050. Les dades demogràfiques dels Països Catalans contrasten amb les projeccions per al conjunt del bloc comunitari, que començarà a perdre població en només tres anys, mentre que a Catalunya i la resta de territoris la població continuarà augmentant.
També de forma generalitzada, l'informe apunta a un pronunciat envelliment de la població europea de cara al que queda de segle. Així, el 2050, un de cada tres residents a la UE tindrà 65 anys o més quan, actualment, en són un de cada cinc. Aquest envelliment de la població concorda amb l'augment projectat de l'esperança de vida per als europeus i la baixa taxa de natalitat actual que l'informe apunta que repuntaria de cara al 2100, si bé encara lluny dels 2 fills per dona de mitjana. Les previsions de l'executiu comunitari estimen que el 2100 l'esperança de vida podria augmentar fins als 90 anys per a les dones i 86 per als homes. Així, un infant nascut al continent el 2023 tindrà una esperança de vida lliure de malalties greus fins als 75,3 anys.
La immigració continuarà, però no aturarà el decreixement
L'informe assenyala que Europa continuarà atraient immigrants de la resta del món, tot i que el flux no serà prou gran per evitar el decreixement demogràfic al continent. Tanmateix, sota un escenari d'aturada completa de la immigració al Vell Continent, Eurostat vaticina que la població de la UE s'arribaria a reduir en uns 130 milions de persones menys fins al 2100, comparat amb l'escenari més habitual. Tot i que la immigració pot afectar la mida de la població, "no pot alterar el canvi fonamental cap a estructures d'edat avançada", assegura l'informe, que indica que, al llarg de les generacions, les immigrants contribueixen als mateixos patrons demogràfics que les societats que els acullen. Pel que fa a l'escala global, la Comissió vaticina un fort decreixement del pes demogràfic d'Europa al món i un fort ascens del continent africà, la població del qual podria representar un 37,6% de la població global de cara al 2100, mentre que Europa retrocediria fins al 3,4% de la població del globus.
L'informe mostra que el continent està experimentant un canvi demogràfic important que està reconfigurant el seu mercat laboral, cosa que, segons els autors del document, requereix impulsar la participació de la població en el mercat de treball i la productivitat. Actualment, un 20% de la població en edat de treballar està fora del mercat laboral, mentre augmenta l'ocupació en els ciutadans d'entre 55 i 64 anys. L'informe recalca que aquestes tendències plantegen reptes importants: des de la manca de mà d'obra i la pressió sobre els pressupostos públics; fins a la tensió en els sistemes de cures, l'educació i la cohesió regional. Al mateix temps, l'estudi destaca que aquests canvis també aporten oportunitats. Per exemple, l'economia de la longevitat, que obre nous mercats per a productes, serveis i innovacions dissenyats específicament per a la gent gran, creant noves vies de creixement econòmic i creació d'ocupació. "Això pot impulsar la innovació en l'atenció sanitària, la tecnologia i els serveis financers", assenyala l'informe.
Pressió a les finances i els serveis públics
Tot i això, les pressions als pressupostos degudes a l'envelliment augmentaran significativament, sobretot durant les dues pròximes dècades. Segons les projeccions, la despesa pública relacionada amb l'envelliment s'incrementarà, de mitjana, en 1,2 punts percentuals del PIB entre el 2022 i el 2070, fins a assolir el 25,6% del PIB l'any 2070. Segons el document, però, la despesa pública relacionada amb l'envelliment "ja és molt elevada a tota la UE", amb un 24,4% del PIB de la UE relacionat amb aquest àmbit el 2022.
No només l'envelliment pot tensionar les finances públiques, ja que l'informe també assenyala que les regions "que atrauen migrants", tant interns com internacionals, com els Països Catalans, "poden veure's sotmeses a una forta pressió per garantir una oferta suficient i de qualitat de serveis públics locals". En aquest sentit, també s'apunta al fet que la sortida de talent jove de les regions i dels països que afronten reptes demogràfics "en debilita la capacitat econòmica i pot desencadenar un cercle viciós de declivi econòmic i demogràfic que s'autoalimenta, fet que contribueix a una disminució de la confiança en les institucions de la UE".
"Aquesta situació s'agreuja per les dificultats en la prestació de serveis públics: una població més reduïda implica un cost per habitant més elevat per mantenir serveis com la sanitat, l'educació o el transport, mentre que la base fiscal es redueix a causa de la disminució de la població i del menor pes de la població en edat de treballar", subratlla el document.
La crisi d'habitatge
La Comissió aborda també el repte de l'habitatge en aquest informe, on s'assenyala sobretot els canvis que viu el continent pel que fa a la mida i la composició de les llars. D'acord amb les dades publicades, entre el 2010 i el 2024, el nombre total de llars va augmentar un 10,34%, mentre que la població només va créixer un 1,96%. Això es deu a la reducció del nombre de persones per llar que il·lustra, per exemple, el creixement d'un 16,9% del nombre de llars formades per una sola persona des de l'any 2015.
L'informe també apunta que el creixement de la població, afavorit per la urbanització i les migracions, està relacionat amb l'augment dels preus de l'habitatge, especialment a les ciutats. Entre el 2010 i finals del 2024, el parc d'habitatges de la UE va passar de 218 milions a aproximadament 248 milions d'habitatges. Tanmateix, en una tercera part de les regions europees, la construcció "no ha estat capaç de seguir el ritme del creixement de la demanda demogràfica, fet que posa de manifest un desajust estructural entre l'evolució de la població i el desenvolupament del parc d'habitatge".