Aquest dijous se celebrarà Junta d'Accionistes d'Indra, una cita que pot suposar la transformació de la tecnològica en el principal 'player' de la indústria espanyola de Defensa. Indra s'adaptaria així als estàndards internacionals, que estan modificant-se molt de pressa a causa del recent conflicte bèl·lic a Ucraïna. Els països europeus concentren la custòdia de la seva integritat territorial en grans campions nacionals a qui donen suport no només amb participacions accionarials, sinó amb connexions horitzontals amb la indústria tecnològica, industrial i fins i tot armamentística que considerin estratègica. L'aportació d'Indra és tecnològica, la qual cosa suposa treball d'alta qualitat, molt valor afegit i innovació d'ús dual, civil i militar.
Passa amb la francesa Thales, la italiana Leonardo, les alemanyes Hensoldt i Rheinmetall, etc. Totes tenen fortes participacions estatals i connexions amb tota mena de companyies vinculades al seu sector. A Airbus, dominada per França i Alemanya amb un 10% de l'accionariat cada una, Espanya té un 5%. La cimera de l'OTAN de Madrid, que se celebrarà els pròxims 29 i 30 de juny, servirà no només per actualitzar i probablement ampliar els percentatges de despesa sobre PIB en Defensa, sinó que redefiniran el paper de l'organització. Espanya s'ha compromès a intentar incrementar aquesta despesa, i Alemanya ha anunciat una ampliació pressupostària per a Defensa de 100.000 milions d'euros.
En la trobada està previst que es plantegin línies d'actuació comuna per al conflicte a Ucraïna i per al futur. Si fa uns anys es descartava gairebé per complet el risc de guerra en territori europeu, les aspiracions de Rússia de tornar a ser un actor important en el concert internacional han causat una alarma. La possibilitat d'alteracions a les fronteres, expliquen, canvis en les aliances internacionals, emergència d'eixos alternatius i fins i tot nous blocs d'integració, és una cosa molt real. El focus no només està a Ucraïna, sinó a Polònia, Escandinàvia, Xina, Taiwan... sense oblidar determinats països llatinoamericans i, per descomptat, l'anomenat 'Flanc Sud' (Magrib i el Sahel). I són altres qüestions vitals com la ciberseguretat, també tutelada per aquests grans campions nacionals. Els nous líders de la Defensa són considerats totalment estratègics en la totalitat de països europeus. Espanya no és una excepció.
Indra és el resultat de la fusió de diverses companyies propietat de l'Institut Nacional d'Indústria (antic INI, avui SEPI), que va sortir a Borsa a mitjans dels 90. Encara que l'estat espanyol va arribar a tenir una participació testimonial, mai no se'n va anar totalment. A més, sempre van estar en el capital accionistes importants (de facto, de control) que van tenir el vistiplau de l'Executiu. Tots els governs d'Espanya sempre van deixar clar que no permetrien operacions corporatives sobre la companyia que posés en risc la seva titularitat, ja que, entre altres coses, Indra és qui vigilava les fronteres i l'espai aeri domèstics.