Ciutat Vella i Gràcia són els barris més vulnerables al foc. Els edificis antics i la densitat de població els fa un polvorí. Les dades a les quals ha tingut accés El Nacional, mostren en quins barris hi ha hagut més incendis, quins són més vulnerables i en quins hi ha més risc de focs a dins les cases. A partir d'aquests mapes els Bombers de Barcelona dissenyen les campanyes de prevenció. 

L'últim incendi urbà a Barcelona, ahir, va provocar la mort d'un nen i una nena de 4 i 6 anys i ferides molt greus al seu germà de 2 anys. És un dels focs a la ciutat més greus dels darrers anys. Encara no se sap què ho va provocar. Els bombers van arribar en sis minuts i mig, però no van poder fer res per salvar els nens. El barri del Besòs és un dels que té una vulnerabilitat mitja-baixa, segons les dades dels Bombers. En aquest l'incendi va passar el que sembla un fet habitual en algunes zones: "Quan hi ha gent que ve de fora, el primer que fan és sortir. Nosaltres arribem en cinc minuts però al seu país no arriben. Surten pel lloc menys indicat i és quan hi ha ferits, intoxicats...", diu a El Nacional Manel Pardo, director dels Bombers de Barcelona. "La nostra feina és anar a buscar la gent amb cultures diferents i explicar com s’han de comportar", afegeix. “La prevenció és la millor de les eines”, conclou Pardo.

Per això són necessaris plans d'actuació que analitzin tots els factors que provoquen els focs i permetin dissenyar com han d'actuar els bombers. On hi ha més focs i on els habitatges són més vulnerables és a Ciutat Vella i Gràcia. De fet, del 2010 al 2014 és on hi ha hagut més incendis a dins les cases.

El pic del volum més alt és Ciutat vella. "Ens hem trobat que hi ha un fenomen evident que hi ha més incendis en unes zones determinades. Esbrinem per què. Això segueix una pauta?", diu Manel Pardo mentre comença a explicar què han fet per saber cap on va el foc a la ciutat i per què.

El mapa de perillositat es fa a partir dels focs que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona els últims anys. La taca vermella és Ciutat Vella. És on hi ha hagut més incendis. 

Però per saber el risc real d'incendis per zones cal tenir en compte diferents variables i combinar-les amb el mapa de perillositat. Si s'agafen els edificis amb un estat de conservació dolent o ruïnós, l'índex de població, els edificis construïts abans del 1920 i la renda familiar, surt aquest mapa:

Per saber l'escala de risc, es creuen les dades entre el mapa de perillositat i el de vulnerabilitat. Són variants que ajudaran a saber quin és el fons del problema. Per què hi ha més focs en un indret de la ciutat que en un altre? L'estudi agafa les dades del 2008, 2011 i 2014 de la taxa de l'atur, el nivell de formació dels veïns de la zona, la densitat de població, l'edat, la taxa d'immigració, la renda familiar, les taxes de persones sense estudis i la de població major de 80 anys, l'estat de conservació dels edificis, la participació electoral, l'índex de dotació comercial (quants comerços hi ha a la zona), la taxa de soledat i els edificis construïts abans del 1942. I surt aquest mapa de risc:

Amb el mapa de risc es construeixen models per saber com evolucionaran els incendis als habitatges i fer previsions que permetin avançar-se al foc. La perillositat i les zones vulnerables obliguen els bombers a tractar cada zona de manera diferent. Els plans de prevenció són específics per barris, però a més, els Bombers de Barcelona posen en relleu la necessitat "d'una bona gestió de polítiques públiques que ajudarien a modelar la incidència diària en emergències".

"Barcelona no és homogèniament igual", diu Pardo. Els focs a l'interior d'habitatges depenen des de la taxa immigració fins a l'antiguitat dels edificis: "Com més formació, menys incendis. Com més taxa d’atur, menys incendis. Com més comerços, més incendis. Com més immigració, més incendis... En un endoll poden endollar qualsevol cosa”. "Els cartells de precaució ara els fem adaptats a cada zona i en diferents llengües", perquè tothom sàpiga què cal fer en cas d'incendi en un habitatge, conclou el director dels Bombers de Barcelona. 

El model Barcelona

Els bombers de Barcelona tenen un model operatiu exclusiu. Treballen amb unitats i surten a l'atac conjuntament per atacar al més ràpidament possible el foc urbà, que a diferència del forestal, passa en mig de zones habitades on cal protegir les persones, rescatar les possibles víctimes i apagar el foc.

L'equip que surt en bloc són 17 persones distribuïdes en dos tancs, un camió escala, el vehicle de comandament i una ambulància. Els bombers porten ambulància pròpia amb sanitaris de la plantilla. 

"Amb això què aconseguim? Una metodologia que ja tothom coneix", diu el director dels Bombers de Barcelona Manel Pardo. La diferència entre sortir junts a l'atac que treballar en xarxa és que tots arriben alhora. 

Segons el director dels Bombers, "el model Barcelona és un model d'èxit". El temps mitjà d'intervenció és de 32 minuts des que arriba l'avís fins que els bombers tornen al parc. "Això és d'una eficàcia... Això no ho trobes enlloc", conclou.

La majoria de serveis que fan els bombers són incendis. És un terç de les sortides que fan al cap de l'any i dels 15 mil serveis a la ciutat de Barcelona.

Els incendis a Barcelona estan classificats per categories. Cada una té un codi i els bombers quan reben l'avís ja saben com actuar. Les categories són: Edificis, Locals, Túnels, Metro, Pàrquings, Pis, Fum en pis, Fum en local, Olla al foc. Aquesta última és tal com diu el seu nom, una olla al foc que acaba provocant un incendi. Els focs a les cuines són una constant a la ciutat, sobretot als restaurants.

L'amenaça de Collserola

"Els Bombers de Barcelona veuen dramàtic un possible incendi a Collserola? No". Així de dràstic respon el director dels Bombers de Barcelona quan li preguntem per l'incendi més temut dels Bombers de la Generalitat. El Nacional publicava fa tres setmanes que el cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, s'esperava un gran incendi a Collserola l'any passat, per les condicions extremes, que al final no va arribar a passar. Segons Castellnou, el de Collserola seria un foc complicat per la quantitat d’habitatges que hi ha, la proximitat amb Barcelona i les grans poblacions amb més densitat de població de l’Àrea Metropolitana i per la torre de comunicacions que hi ha dalt la muntanya. El director dels Bombers de Barcelona, però, vol relaxar els ànims: "No estem en aquest nivell ni molt menys. La situació està molt controlada. Cal mirar estadístiques", diu Manel Pardo. 

Paradoxalment, la competència a l'hora d'apagar un foc a Collserola la tenen els Bombers de Barcelona, no els de la Generalitat, tot i que poden demanar reforços com els mitjans aeris. Pels bombers de Barcelona és important també tenir en compte les estadístiques. Segons el càlcul de probabilitats, està previst que cada dos anys es cremin 18 hectàrees a Collserola. "Vam intervenir el 94 de la mateixa manera que ara? No, ara ho faríem molt millor", explica Pardo amb les dades de l'últim gran incendi a Collserola el 1994 quan es van cremar 252 hectàrees.

Castellnou argumentava el gran incendi per la gran massa forestal que hi ha a Collserola i la seva continuïtat fins el Priorat. "El fet que hi hagi continuïtat –respon Pardo– no vol dir que garanteixi que es cremarà. Si no intervinguessin –referint-se al cos de bombers–, potencialment es pot cremar tot". Segons el director dels Bombers "no pots fer especulacions sense comptar que tu hi intervens. Tu planifiques, tu decideixes què cremes i què no. I saps que això no passaria", conclou contradient Marc Castellnou.