Els Bombers tenen com un dels seus malsons la possibilitat que es declari un incendi a la serra de Collserola, que sobre el paper podria arribar fins al Priorat perquè hi ha una superfície d'arbrat continu. El cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, afirma que s'esperaven un gran incendi a Collserola l'any passat, per les condicions extremes, però al final no va tenir lloc. 

El risc elevat ha desaparegut aquest any però no s’ha esborrat perquè, com diu Marc Castellnou, “el bosc té memòria”. Seria un foc complicat per la quantitat d’habitatges que hi ha, la proximitat amb Barcelona i les grans poblacions amb més densitat de població de l’Àrea Metropolitana i per la torre de comunicacions que hi ha dalt la muntanya.

La campanya d’incendis d’aquest any s’espera que sigui curta. Comença avui i no es preveu que s’allargui gaire més de la segona quinzena de juliol. És una “temporada estranya perquè venim d’un hivern molt sec i tenim una memòria de sequera important. Això vol dir que veus el país verd i realment per sota del verd hi ha molt material mort de l’hivern”, explica Marc Castellnou a El Nacional. 

“Si vols tenir impacte sobre la campanya d’incendis d’aquest estiu, consumeix vi de Catalunya menja cireres de Catalunya, que són els dos grans productes que en aquest moment estan garantint mosaics sobre el territori. Menja formatges Km0 i tot els llegums Km0”, diu Marc Castellnou posant sobre la taula la gestió del territori com a element clau per a la prevenció i extinció d’incendis.

“Aquests quatre productes gairebé són el 80% del nostre mosaic”, afegeix. I és que la gestió del territori és vital per a la prevenció i extinció d’incendis. Fa més de dues dècades que el bosc ha deixat de ser una bona sortida econòmica i la gestió forestal és la gran necessitada. Amb el pas dels anys i el canvi d’hàbits dels consumidors s’han anat canviant els conreus i el tipus d’arbres que hi ha als boscos.

El sotabosc sec i el vent del nord d’Àfrica podrien complicar la campanya si, a més, no plou. “En el context de canvi climàtic en què estem esperem una situació de calor anormal pel mes de juny i l’entrada d’aire càlid saharià durant la primera quinzena de juliol", afegeix Castellnou. "Serà el que nosaltres en diem una campanya ràpida, que preveiem que comenci a frenar a finals de juliol”.

Ara mateix amb les pluges del mes de maig, s’espera una campanya d’incendis “normal”, amb focs com els dels anys 2005 i 2007, de 500 hectàrees. Però si no plou podríem estar davant un estiu complicat. Si les pluges del mes de maig tornen, l’escenari és completament diferent: “L’altre escenari és que una d’aquestes tronades provoqui una precipitació de 30 litres i entrem en una dinàmica d’estiu com l’any passat”, diu Castellnou.

Si en canvi s’encadenen 20 dies seguits sense pluges és molt probable que la campanya d’incendis sigui molt semblant a les del 2003 i 2012, amb focs que van cremar 9.441 hectàrees i 15.025 hectàrees respectivament. Tampoc és un any bo pels focs agrícoles. Els bombers tenen al cap la campanya de recollida del cereal del 2009, quan hi va haver 210 incendis només el mes de juny.

Molt per cremar

“Catalunya té un problema de fons i és que el seu llindar mínim de combustible acumulat als boscos ja l’ha superat”. Marc Castellnou és contundent a l'hora de visualitzar el bosc i la campanya contra incendis. Hi ha massa bosc per cremar.

D’una banda, han detectat un sotabosc sec a causa d’un hivern amb poca pluja. I tot i que la copa dels arbres estigui verda, si no plou i s'asseca, i hi haurà molt combustible per cremar. “Com que la base la tenim disponible per l’hivern sec, ara ens salvem perquè tenim la part de dalt verda”, apunta. Però si no plou, “si la part de dalt s'asseca”  entrarem en una situació similar a la del 2012, quan hi va haver el gran incendi de l’Empordà.

 

Els tallafocs naturals

El 80 per cent dels boscos de Catalunya són privats, i en la gran majoria de casos els seus propietaris no els han trepitjat mai. Per mantenir el bosc net i endreçat, per fer tallafocs naturals i a més treure-hi rendibilitat, són importants els mosaics que trenquen les zones contínues d’arbres. Els camins tallafocs, fan poca cosa. Les flames els salten amb facilitat, però els mosaics de conreu o pastures són una bona arma pels bombers a l'hora d’atacar el foc, mentre mantenen nets els boscos i els hi treuen rendiment econòmic.

“És un tallafoc integrat", explica Sebastià Massagué, cap de la Divisió de Grups Operatius Especials dels Bombers de la Generalitat. "Si tu poses vinyes, li estàs donant una productivitat però estàs fent un tallafoc”. “El mosaic el que fa és que l’incendi quan surt d’una clapa de bosc i entra en una clapa de bosc diferent canvia de velocitat, necessita un moment de readaptació. En aquest moment de debilitat és el moment que nosaltres l’enganxem”, afegeix Castellnou. “Si el paisatge és continu sense cap obstacle l’incendi pot agafar inèrcia i tirar. Ara, si està constantment sortint de taques nosaltres hi tenim molt per guanyar”, conclou.

Contràriament al que es pensa o al que se sent quan es veuen les flames de l’incendi, el foc forma part dels ecosistemes i la major part dels nostres boscos necessiten renovar-se. “Si no renovem els boscos cada cop estan més allunyats del clima que els toca”, diu Castellnou. Una gran pertorbació, plagues, ventades, nevades i els mateixos incendis fan que el bosc es renovi. El bosc desadaptat al moment actual deixa pas a un bosc renovat. I un paisatge amb mosaic permet que a poc a poc es vagi canviant i adaptant al nou clima i als nous temps.

Un dels dos pitjors incendis d'Europa

Els bombers es preparen cada any per a la campanya d’incendis anticipant-se a les decisions que hauran de prendre en el cas que es declari un foc en un punt concret del territori. Els focs no els agafen d’imprevist, saben perfectament on hi pot haver els pitjors incendis.

I de fet, els bombers esperen un dels dos pitjors incendis que es poden declarar a Europa els propers anys. Començaria al Prepirineu en territori de Navarra, a l’Aragó, i baixaria fins a les Gavarres, a la Garrotxa. Des de fa més de 2.000 anys, des del desembarcament romà d’Escipió, no hi havia una massa verda contínua tan gran en aquesta gran àrea.

1994, una finestra al futur

L’any 1994 va ser el pitjor any pels bombers de Catalunya. Es van cremar 75.702 hectàrees, i la simultaneïtat dels focs i la manca de mitjans van fer imparables els focs. “El mateix cos dels bombers ara està molt més madur i acumula més experiència”, diu Marc Castellnou, però admet que és possible una campanya de les característiques del 1994. La diferència és que ara els bombers saben com afrontar un incendi de cinquena generació com els de l’any 1994.

De fet, els incendis de Tivissa, la Jonquera o Horta de Sant Joan, van ser pitjors que l’incendi del Bages del 1994, però no es va cremar tanta extensió de territori. El problema, el repte encara a assolir, “el taló d’Aquil·les”, com diu el cap dels GRAF, és combatre la simultaneïtat dels incendis. La diferència respecte fa 20 anys és que els focs com els del 1994 “afectarien més infraestructures vitals i molts més habitatges en massa forestal”. A més, la capacitat dels incendis de crear danys a l’economia i la societat es manté alta. La probabilitat de tenir una campanya com la del 94 és només del 0’2%, “però si passa és d’alta intensitat”, adverteix Castellnou.

L’any 1994 el bosc estava pitjor que ara. Era el moment culminant de la gran decadència que va començar als anys 70, quan s’abandona l’economia forestal i se substitueix per la indústria de la construcció. En aquest sentit, durant tots aquests anys “no s’ha ordenat la gestió forestal necessària però sí que s’ha ordenat la forma com s’ha de fer la gestió forestal perquè sigui eficient”, diu el cap dels GRAF.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. / Albert Acín

El foc i el canvi climàtic

El cap dels GRAF relaciona directament el canvi climàtic amb l’evolució de les campanyes d’incendis: “L’anomalia del canvi climàtic pot fer que l’estiu vagi a molt més si ara les precipitacions que anem tenint regularment de petites tempestes es paren i comença a fer la calor que està prevista llavors aniria bastant pitjor, un estiu complicat”. Els estius fins ara eren de calor o de sequera. Aquest any, però, segons Castellnou estem davant un estiu “estrany” perquè “tenim una anomalia climàtica al nord de l’Atlàntic que està afectat tota la costa europea”. Mentre tot el món està escalfant-se -explica- la part del territori entre Gran Bretanya, Irlanda, França i la península Ibèrica, està “en una situació de turbulència permanent i això fa que sigui impossible preveure gaire cosa més”.

El llamp, la causa que creix

El canvi climàtic també ha provocat una evolució de les causes naturals que provoquen els focs. “El contacte de l’Atlàntic fred amb el desglaç de Grenlàndia, que ha començat tres mesos abans del que és normal, amb l’aire saharià, està provocant aquesta brutalitat de tempestes i pedregades i llamps”. La situació viscuda l’any 2014 i 2015, es preveu que es torni a repetir aquest any. Si fa uns anys els incendis provocats per llamps eren el 8% del total, ara en són gairebé la meitat. L’estadística situa el llamp com el causant del 40% dels focs.

En canvi, cada cop hi ha menys incendis provocats intencionadament. “Estem en una situació estable i millora favorablement la situació de les intencionalitats i accidents”, explica Castellnou. La investigació de les causes dels incendis està en mans dels agents rurals que treballen coordinadament amb els bombers i els Mossos d’Esquadra. L’estadística de les causes s’ha anat decantant els últims anys cap a les causes naturals: “Hi ha una causa contra la qual no hi podem fer res, que és natural, són els llamps, que van a més”.

Per terra i aire

Per apagar el foc, els bombers l’ataquen per terra i tenen el suport dels mitjans aeris. I s’ataca amb rapidesa per on és més feble. Si el foc corre més que els bombers “has de prioritzar uns valors sobre el paisatge per damunt d’uns altres”, diu Marc Castellnou. Els GRAF actua amb contrafocs i o tallant arbres, si es dóna el cas. “Els mitjans aeris són molt visibles i políticament salven molt, però l'important és la feina que es fa per terra”, afegeix.

Un dels problemes en cas d'incendi és com es dóna la informació. “La transparència d’un cos d’emergències prenent decisions és nul·la. Som una caixa negra. Decidim si farem això o allò en base al coneixement i els recursos que tenim. Això que funcionava molt bé en altres èpoques, al món actual de les xarxes socials no funciona. Estem forçats a canviar”, apunta.

Campanya 2016

La campanya contra incendis formalment comença el 15 de juny i s'acaba el 15 de setembre. Les conselleries d'Interior i d'Agricultura han previst 15'5 milions d'euros per la campanya de prevenció d'incendis d'aquest estiu. S'incorporen 38 tècnics forestals de reforç als 68 que ja hi havia. Hi haurà 500 agents rurals i 7.600 persones voluntàries que integren les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Es destinen 500.000 euros perquè els Ajuntaments apliquin mesures de prevenció a les urbanitzacions, nuclis de població, edificis i instal·lacions ubicades en terrenys forestals.

També es destinen 16 milions d'euros a la remuneració del personal contractat. S'incorporen 845 persones als 4.929 professionals que reforcen diverses regions d'Emergències a les sales de control i serveis sanitaris. Hi haurà 36 mitjans aeris, 53 punts de guaita i la Unitat Mòbil de Protecció Civil que es desplaçarà per a donar suport al Centre de Comandament Avançat, en cas de grans incendis.