Què fa que una persona se senti i es reconegui com qui és? La identitat de gènere és el resultat d’un procés complex en què intervenen el cervell, el cos, la biologia, les experiències i l’entorn. Aquesta és una de les qüestions que estudia Emilia Redolar, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Cognitive NeuroLab, que acaba de publicar el llibre Lo que somos bajo la piel, el primer llibre en castellà que explica de forma divulgativa que hi ha al darrere de la identitat de gènere.
Abans d’entrar en el cervell, cal diferenciar tres conceptes que sovint es confonen. El primer és el sexe, que fa referència a característiques biològiques com els cromosomes, les gònades, les hormones o els òrgans sexuals. El segon és la identitat de gènere entesa com l’experiència interna que té una persona sobre el seu propi gènere. I finalment, l’orientació sexual que fa referència a l’atracció afectiva o sexual. Per tant, tenir uns genitals determinats no determina per si sol la identitat de gènere. "Els genitals són un estímul tan evident que ofusquen la comprensió que la identitat de gènere és la conseqüència d’un llarg procés", explica Redolar.
El que ens explica realment el cervell
Clarificats els conceptes, si entrem en el cervell, saben que no queda completament definit en néixer, sinó que es modifica al llarg de la vida en funció de les experiències, l’aprenentatge i la interacció amb l’entorn. Aquesta complexitat també qüestiona la idea que hi hagi un cervell "masculí" i un cervell "femení" perfectament diferenciats en néixer. Els estudis troben diferències estadístiques entre grups, però també una gran superposició entre individus. Aquest fet es coneix com a cervell mosaic: un mateix cervell pot combinar característiques que estadísticament són més freqüents en homes, en dones o comunes a tots dos.
Alguns estudis de neuroimatge, per la seva banda, han detectat diferències estadístiques en determinades característiques cerebrals entre persones cis i trans. Una metaanàlisi del consorci ENIGMA, amb 803 participants que no havien iniciat tractament hormonal, va trobar diferències en diverses regions de l’escorça cerebral i en estructures subcorticals. Tanmateix, aquesta diferència entre grups no permetia identificar una persona concreta a causa de la coincidència del senyal, per tant, una ressonància magnètica sola no pot dir si una persona és trans.
A més, aquests estudis tampoc permeten determinar fàcilment què causa què, ja que una diferència cerebral pot estar relacionada amb múltiples factors. Així doncs, no existeix un únic marcador biològic de la identitat de gènere, sinó, que el cervell construeix el sentit del jo integrant informació del cos, les emocions, la memòria i les experiències. Per això, més que buscar "on és la identitat de gènere dins del cervell, la neurociència intenta entendre com es construeix el sentit de qui som" conclou la investigadora Redolar.