A Catalunya, especialment a les grans ciutats, fa anys que es conviu amb un augment dels lloguers i del preu dels habitatges meteòric que fa que per a moltes persones sigui impossible independitzar-se.  Aquesta no és una situació única al país i, de fet s'estén a tot l’Estat, en menor o major proporció depenent del territori. Un dels llocs més afectats en aquest sentit són les Illes Balears, on més ha pujat el preu del lloguer de tota Espanya. Segons les dades de l’INE, aquest s’ha incrementat en fins a un 13,3%. Aquest augment desmesurat s'entén en bona part per un augment de la població amb alt poder adquisitiu, que han trobat a les Illes un oasi on escapar-se i que han fet encarir els preus del lloguer i la compra. Aquesta situació s’ha anat tornant insostenible, fins al punt que el Govern de les Illes Balears s’ha plantejat optar per una mesura dràstica per intentar tallar de soca-rel aquesta problemàtica: limitar la venda de cases als no residents o a les persones que porten menys de cinc anys a l’arxipèlag.

L’encarregat de posar de manera oficial aquesta possibilitat damunt la taula va ser el conseller balear d’Ocupció i Model Econòmic Iago Negueruela en un debat al Parlament, reconeixent que és necessari dur a terme un debat molt profund sobre una problemàtica que afecta a tota la població de les Illes. Aquestes paraules van sorgir a partir d'una moció proposada pel partit regionalista Proposta per les Illes, aprovada al Parlament balear, que entre d'altres punts plantejava aquesta limitació de la compra d'habitatges als no residents, imitant un model que ja existeix en determinats punts de Dinamarca i que, per tant, no seria pionera a la Unió Europea. Tot i que aquesta idea compta amb el suport del Parlament, ja ha topat amb la negativa de les immobiliàries, que creuen que només el fet de plantejar-ho ja és temerari. 

Increment del 60% del preu del lloguer en només 7 anys 

Des del Consell Insular de Menorca veuen aquesta possibilitat amb bons ulls. En aquesta illa, només per posar un exemple, el lloguer s’ha incrementat en un 7% en només un any i, des del 2015, l’increment ha estat d’un 50% a Ciutadella i del 60% a Maó, les dues grans ciutats menorquines, segons dades del Diari Menorca. La consellera d’Habitatge del Consell Insular de Menorca, Cristina Gómez, recorda a aquest diari que el seu partit, Unides Podem fa anys que reclama una mesura com aquesta per evitar que l’accés de l’habitatge es torni cada cop més complicat pels residents, tot i que a Menorca, el Partit Socialista hi va votar en contra. Ara, Goméz celebra el seu canvi de posició al Parlament balear, tot i que alhora reconeix que es complicat que una mesura com aquesta es pugui aprovar en els mesos que resten de legislatura. 

Goméz detalla que des del seu partit han encomanat un informe a l'Observatori pels Drets Humans i Socials (DESC), per intentar trobar les escletxes jurídiques i aplicar aquesta limitació: "Volem que només puguin comprar aquelles persones i famílies que tinguin intencions de residir i excloure la venda per inversions i no com un bé d'ús, evitant el lloguer turístic que molt sovint il·legal i resta habitatges d'ús residencial". 

Interins expulsats dels habitatges pel lloguer turístic 

A més d’aquest mínim de residència, des d'Unides Podem també reclamaven poder limitar el preu del lloguer per llei. Aquesta mesura afectaria milers de persones arreu de les illes, ja que cada cop són més els joves que es mouen per l’arxipèlag o que hi arriben des de la península per anar-hi a viure i que no tenen ni la voluntat ni la necessitat de comprar-se una casa, però no poden fer front a l’elevat preu dels lloguers que s’ha disparat en els últims anys. Això afecta especialment a funcionaris com ara mestres o professors interins i en el seu cas la situació és especialment insostenible a Eivissa, quan es troben que els fan fora dels pisos que han llogat per passar-hi el curs a principis de juny, quan aquests es dedicaven al lloguer turístic que suposa més beneficis pels propietaris. 

Tot plegat complica també que els balears puguin fer una passa endavant per independitzar-se i abandonar la casa dels seus pares. Són molts els que, un cop acabat l'institut marxen fora de les illes a estudiar fora, però acabada la carrera i davant la manca de perspectives laborals caben tornant a casa seva i viuen amb els seus pares durant mesos o fins i tot anys mentre no troben una feina que els garanteixi poder llogar un pis o comprar-se una casa, quelcom que cada vegada és més complicat per aquest augment desmesurat. Molts també han de sobreviure durant tot l'any a partir del que guanyen durant l'estiu, quan fan feines de temporada com ara cambrers, dependents en botigues de souvenirs o de personal de neteja. 

L'ajuda dels pares, pràcticament imprescindible 

La Laura, una jove de Ferreries, poble del centre de Menorca, ens explica la seva experiència a l'hora de marxar de casa dels pares i de les traves que va haver de superar. El seu és només un cas, però en ell s'hi pot veure reflectida la realitat de moltes persones que han de superar un Via Crucis fins que no tenen les claus del seu pis. Quan va considerar que era el moment d'anar a viure amb la seva parella, es van adonar que no tenien prou estalvis ni per comprar ni per llogar un pis, però els seus sogres els hi van permetre anar a viure a una casa que tenien per vendre sense èxit. Pocs mesos després d'instal·lar-s'hi, van haver-la d'abandonar perquè van trobar compradors. La nova realitat era més complicada, ja que en aquest pis només havien de pagar despeses, quelcom que sí que podien assumir, a diferència d'un lloguer. Era l'estiu del 2021, el de la recuperació postcovid, i tot i que van continuar buscant, van trobar-se amb què els pocs pisos que estaven disponibles es van dedicar a lloguer turístic i no van trobar res que s'adaptés a la seva situació. "Quan semblava que havíem trobat cosa, al final no va ser possible i jo estava desesperada", reconeix, però gairebé dos anys després de cercar, van poder aconseguir un pis de lloguer amb opció a compra, que els ha "salvat la vida" en aquest sentit, ja que era la millor opció per a la parella: "Som uns afortunats, tenim molta sort", resumeix la Laura.

 Aquesta situació no només es dona a Menorca, sinó que es repeteix arreu de les illes: els problemes per accedir a lloguer són un dels temes més recurrents entre els joves de 20 i 30 anys, que comparteixen les seves angoixes amb els seus amics, ja que la situació és comuna. Segons la Laura, la majoria de persones d'aquesta edat que han aconseguit fer-se amb una casa, ho han fet amb ajuda dels pares. Si no, amb el mercat actual, és pràcticament impossible. 

L'oposició de les immobiliàries: "Proposta temerària" 

La solució que ha proposat, tot i que encara s'ha de debatre, el govern balear espanta les immobiliàries. En declaracions a ElNacional.cat, el director comercial de l'agència Bonnin Sansó, José Pons, assegura que aquest límit a la venda d'habitatges a no residents és totalment temerària i no serviria per resoldre la qüestió d'habitatge que reconeix que pateix Menorca, sinó que podria tenir un efecte rebot. "Limitar la venda de cases seria com posar portes al camp, no té cap mena de lògica ni de sentit", assegura, a banda de destacar que no sap si realment aquesta proposta que "ofegaria les illes" podria ser legal. En aquest sentit, creu que suposaria un problema molt greu per a l'economia, ja que limitar la venda només és la punta de l'iceberg d'un mercat que inclou moltes persones treballadores que podrien perdre la feina: "No només és comprar, sinó també fer reformes, manteniment de piscines i jardins, compra de mobiliari, que beneficia a les empreses d'aquí. És quelcom que frenaria la roda econòmica i suposaria tirar-nos un tret al peu", resumeix. 

Pons és contundent i destaca que tot i que existeix un problema d'habitatge a les illes, aquest no està relacionat amb la compra d'immobles per part d'estrangers, ja que destaca que aquests adquireixen cases diferents de les que volen els locals, com ara cases de camp abandonades i que s'han de reformar, quelcom que un balear ni es planejaria. "Espero que aquesta proposta no avanci, seria catastròfic: no s'aconseguiria que els balears puguin accedir a l'habitatge sinó que la gent perdi la feina".

La solució no implica limitar la compra

Pons si que reconeix que existeix un mercat tensat, especialment pel que fa al lloguer, ja que el parc d'habitatges és molt limitat i cada cop arriben més persones d'arreu de l'Estat a treballar-hi. Amb tot, la solució a aquest problema no passa en cap cas per limitar la venda d'habitatges, sinó que considera que s'ha d'avançar per una altra línia, en referència a altres propostes que ja ha plantejat el Parlament de les Balears, com ara els avals a primers habitatges per als residents, que es començaran a aplicar a principis de 2023.