Catalunya es troba en ple procés d’immunització del seu ramat boví davant l’expansió de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica de categoria A a la Unió Europea que obliga a notificar immediatament qualsevol cas positiu. Segons la Conselleria d’Agricultura, el 75% dels animals situats en un radi de 50 quilòmetres del primer focus estaran vacunats “en les pròximes hores”. Amb aquest ritme, el Departament confia a assolir aviat la immunitat de grup i poder demanar a Brussel·les que s’aturin els buidatges sanitaris massius.
La DNC, transmesa per contacte directe o per vectors com mosquits, mosques o tàvecs, és especialment resistent i d’alta propagació. Afecta bovins i búfals, i la seva presència a Catalunya —amb deu brots detectats entre l’Alt Empordà i el Gironès— ha encès totes les alarmes sanitàries. En aquest context, Agricultura ha fet una crida a veterinaris voluntaris perquè s’incorporin a les tasques de vacunació i contenció del virus, adreçant-se a l’adreça de contacte del Departament.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha subratllat a través de la xarxa X que “en poques hores” s’assolirà la immunització de grup al primer radi d’afectació, un pas que permetrà “entrar en una nova fase”. Paral·lelament, ja s’ha començat la vacunació en el segon radi, amb epicentre a Cassà de la Selva, on es preveu immunitzar tots els animals de la zona al llarg d’aquesta setmana. En total, entre els dos focus es calcula que hi ha uns 130.000 caps de bestiar afectats per les mesures.
La veterinària i gerent de Semega, Clàudia Romero, recorda que un cop es vacuna el 75% dels animals i el 95% de les granges més properes, la UE pot autoritzar que només se sacrifiquin els animals que donin positiu i no tot el ramat. Aquesta flexibilització, però, no serà immediata, ja que cal esperar els 21 dies que la vacuna necessita per oferir una protecció completa abans de poder sol·licitar-ho formalment a Brussel·les. Romero també apunta que, a mesura que avanci la immunització, es podria plantejar ampliar el radi de vacunació fins als 70 o 100 quilòmetres dels brots, seguint el model autoritzat a França. Tot i això, la veterinària alerta que la tranquil·litat encara no és plena: “Amb la vacunació els ramaders comencen a respirar tranquils, però no del tot, perquè encara no estan completament salvats”.
Un dels principals reptes és que el virus es pot transmetre no només per insectes, sinó també per fòmits —materials o vehicles contaminats que es mouen entre granges—, fet que complica el control de la malaltia. En zones on el virus no és endèmic, la morbiditat pot arribar fins al 50%, la qual cosa explica la contundència de les mesures europees. Segons Romero, “si algun ramader amaga un cas o es nega a sacrificar els animals, la propagació seria molt més intensa i posaria en risc tot el sector”.
Tot i les restriccions, la veterinària defensa la vacunació com “la millor solució” per erradicar la DNC, ja que “només els radis i la immobilització dels ramats no són suficients”. El principal obstacle és que la vacuna actual és “no marcada”, i per tant no permet distingir entre animals immunitzats pel vaccí o per una infecció natural, fet que limita les exportacions fora de la UE. Això obliga les autoritats a equilibrar la protecció sanitària amb la viabilitat econòmica del sector boví català. Amb la immunització avançant a bon ritme i la col·laboració d’un ampli col·lectiu veterinari, Catalunya afronta la crisi sanitària amb l’objectiu de contenir la malaltia, minimitzar les pèrdues i, a curt termini, recuperar la normalitat en les explotacions ramaderes afectades.