La llengua vehicular de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya seguirà sent el català. Així ho ha manifestat la consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis, que s'ha negat a alterar el funcionament de les proves el dia abans que aquestes comencin. Així, rebutja acceptar les mesures cautelaríssimes imposades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a preguntar als alumnes en quin dels tres idiomes oficials volen els enunciats abans d'entregar els exàmens.

En una compareixença de premsa, Geis ha manifestat que el seu departament no alterarà el funcionament de les PAU amb menys de 24h de marge i ha defensat que l'alumnat sempre ha tingut capacitat d'elecció. "Les PAU no es toquen, el català no es toca i tampoc el respecte a tot l'alumnat. El dret a l'elecció d'en quina llengua es vol fer l'examen ja s'estava garantint en els darrers anys", ha dit. 

"El que no poden fer els tribunals de justícia és interferir en el correcte desenvolupament de la universitat, del sistema universitari, de la llengua vehicular d'aquest país, perquè no hi ha conflicte", ha assegurat. Així mateix, ha assenyalat que el funcionament de les proves és públic des del 13 d'abril i que "hi havia molt temps si s'havia d'impugnar o debatre algun aspecte, sense haver d'anar a la via judicial"

Geis s'ha expressat en el mateix sentit a Twitter. "La llengua catalana és la llengua vehicular de Catalunya. Això no és ni negociable ni interpretable. La selectivitat no es toca", ha tuitat la consellera. 39.775 estudiants s'han matriculat a les proves d'accés a la universitat, que tindran lloc des de demà i fins al dia 11 de juny.

Gemma Geis / Twitter

 

Mesures cautelars

El TSJC ha interposat avui mesures cautelars urgents a demanda de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, només un dia abans que comencin les proves. El jutjat considera que l'elecció de la llengua dels enunciats de l'examen "no pot venir determinada per l'administració" i per això estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials i que s'ofereixi "de forma individual a l'alumnat l'opció d'escollir-los en l'idioma oficial que estimi".

Fins ara, les PAU s'entregaven en català i només si algun alumne ho demana, se li facilita la versió en castellà i recuperar la versió en català. A més, la normativa també estableix que, a efectes estadístics, cal fer constar quants se'n lliuren en castellà, "sense identificar els alumnes".

El tribunal considera que aquestes instruccions mencionen la possibilitat de tenir els enunciats en castellà "de forma residual" i oblida la possibilitat de l'aranès. Afegeix que la llengua oficial està configurada com un dret subjectiu: "El dret dels ciutadans a utilitzar l'idioma de la seva elecció i a relacionar-se amb els poders públics i l'administració imposant la seva opció i no a l'inrevés".

 

 

Imatge principal, alumnes participant en les proves de Selectivitat / ACN

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat