El Govern fa una passa endavant en la lluita contra la sequera, passant de l'estat d'alerta a l'estat excepcionalitat al sistema Ter Llobregat, que abasteix a 15 comarques i 6 milions d'habitants, i l'aqüífer Fluvià-Muga. Aquest canvi també comporta un augment de les mesures restrictives sobre el consum d'aigua. Així ho ha anunciat la consellera d'Acció Climàtica en una roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu: "El Govern actua de manera contundent i planificada davant una sequera que fa 29 mesos que s'allarga, 11 més que la sequera del 2008. Així, ens avancem i fem el que està al nostre abast per assegurar el subministrament d'aigua al nostre país", ha defensat Teresa Jordà, que ha deixat clar que amb l'estat d'alerta, aprovat a finals de novembre del 2022 no n'hi ha hagut prou per revertir la situació davant d'una manca de pluges. Està previst que demà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aprovi de l’entrada en fase d'excepcionalitat i que les mesures entrin en vigor entre el 2 i el 3 de març. Tal com ha explicat Jordà, l'estat d'excepcionalitat és el quart escenari d'acció d'un conjunt de cinc. 

A banda de l'escenari d'excepcionalitat i la nova crida a la reducció de l'ús de l'aigua del Govern, també s'ha aprovat el decret mesures d'emergència per protegir els embassaments, agilitzar actuacions i dissuadir i penalitzar possibles incompliments de les restriccions. Tal com es va avançar durant el cap de setmana, també s'incrementa el volum d'aigua que passa del pantà de Sau a Susqueda. El primer és un dels embassaments que es troba en un estat més crític, al 15% de la seva capacitat, mentre que el de Susqueda està al 36,6% i, segons ha detallat Jordà, l'aigua es mourà per no perdre "ni una gota i evitar que es quedi inutilitzable en termes de qualitat sanitària". Finalment, l'ACA triplicarà els ajuts pels transports d'aigua amb camions cisterna. 

Tots aquests canvis per culpa de l'empitjorament de la sequera comportaran que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat. Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d'habitants, ja que afecta a tota l'àrea metropolitana del país, on es concentra la gran majoria d'habitants. Tal com ha insistit la consellera, la prioritat del Govern es presevar l'aigua per garantir-ne l'ús per part de la població. 

Més restriccions al consum de l'aigua a la zona més poblada de Catalunya 

Entre les mesures restrictives més destacades per aquest canvi de fase, hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s'apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (28%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges. 

A més, es reduirà la dotació de reg agrícola en un 40% o se substituirà part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades. Quedarà prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat, amb l'excepció del reg de supervivència d’arbres o plantes.En aquest cas, es farà gota o a gota o amb  regadora. Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable. Les piscines d'aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació només es podran omplir parcialment, sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària.

Un any de preocupació per la sequera

Tot i que el pas de situació d'alerta a situació d'excepcionalitat per la sequera no ha arribat fins aquest darrer dia de febrer, ja fa un any que existeix preocupació per l'estat dels embasaments de Catalunya. El febrer del 2022, els embassaments estaven a un 55% de la seva capacitat, és a dir, pràcticament el doble que avui, i el sistema del Ter-Llobregat al 58% pel 15% actual. El 2021, en aquesta època, estava molt més ple, al 86%. L'any 2022 va ser especialment sec i amb unes temperatures de rècord en molts mesos, fet que va provocar una baixada progressiva d'aigua als embassaments. Això va posar alguns territoris en fase de prealerta, però el seu empitjorament va provocar que el Govern prengués mesures el passat mes de novembre i la conca del Ter Llobregat i Darnius-Boadella van entrar en fase d'alerta, amb unes primeres restriccions que afectaven a 6,7 milions de catalans de 515 municipis.

La manca de pluges, amb registres molt per sota de la mitjana, va provocar que el Govern tornés a revisar la situació al gener i tot i que la portaveu Patrícia Plaja va intentar evitar traslladar una situació alarmant, també va demanar a la població de Catalunya que prengués consciència de la seva gravetat: "És preocupant perquè o hi ha millores a curt termini o, si no plou de manera durant els mesos de març i abril haurem d'aplicar noves mesures que seran més restrictives i més incòmodes per a tothom. També caldrà ajustar l'oferta d'aigua a la seva disponibilitat limitada", advertia Plaja, calculant que es trigaria dos o tres mesos a passar de la fase d'alerta a la d'excepcionalitat. Finalment, només han tardat sis setmanes entre fer aquest primer avís i aprovar més restriccions.