La sequera voreja l'Espanya mediterrània i ho fa sota un cel buit de núvols. La idea, per tant, és molt clara: treure, del Mediterrani, l'aigua que no precipitarà del cel. Per aquest motiu, el Govern preveu doblar la seva capacitat de dessalinització en cinc anys amb una inversió de 90 milions. La Generalitat es prepara per a una sequera que es pot allargar mesos. De fet, el president Pere Aragonès va convocar fa dues setmanes de forma urgent una comissió interdepartamental de seguiment per primera vegada des d'aquella gran sequera del 2008, que va suposar restriccions durant més d'un any. A la resta de la península la situació és pràcticament idèntica. L'Executiu central projecta un pressupost de 127,5 milions per augmentar un 25% la seva capacitat de dessalinització al sud-est d'Espanya, amb ampliacions de cinc de les onze principals dessaladores de mar que gestionen entre el País Valencià, Múrcia i Andalusia.
El Govern preveu menys pluges
Potser hi ha barcelonins que no ho saben, però molta de l'aigua que surt diàriament de les aixetes prové del mar. L'extreu un tub de 500 metres de longitud submergit davant de l'aeroport i que, com una boca d'aigua gegantina, absorbeix i transporta milers de litres a la dessalinitzadora del Prat. És la gran locomotora que des de la desembocadura del riu Llobregat potabilitza i garanteix el subministrament a milions de llars de la gran Barcelona. Des que es va inaugurar el 2009, una de les plantes de dessalinització per a consum humà més gran d'Europa acumula des del gener d'aquest any un altíssim nivell de producció fins ara mai vist: està generant 140 milions de litres al dia (al 70% de la capacitat total).
El motiu, tot i les pluges d'aquesta setmana, és que tot just plou. Concretament, la Generalitat de Catalunya preveu que per a mitjans de segle plourà un 7% menys, de manera que les aportacions d'aigua de les conques internes es reduiran un 18%. Per afrontar-ho, el Govern projecta la seva segona inversió més gran des que el 2008 una gran sequera obligués a implantar restriccions a Barcelona i canviés la política hídrica de la comunitat. Es farà amb una milionària inversió en cinc anys a través de la construcció de noves plantes dessalinitzadores i de reutilització, recull el pla hidrològic 2022-2027. L'Executiu català vol duplicar la capacitat de dessalinització per passar dels 80 als 160 hectòmetres (hm³) a l'any. La dessalinitzadora del Tordera passarà dels 20 actuals als 80 hm³ i es construirà una planta a la conca del Foix. Ecologistes en Acció denuncia que es prioritzi la dessalinització abans de recuperar l'aigua dels aqüífers de Catalunya, on set de cada 10 estan contaminats per l'agricultura i la indústria càrnia.
L'impacte de les dessalinitzadores
Per combatre èpoques de sequera com la que viu a hores d'ara Catalunya, una de les alternatives són les dessalinitzadores. Tot i això, aquesta no és una solució definitiva, sinó puntual, per a un període d'intensa falta d'aigua com el que viu el país actualment, amb uns embassaments situats en mínims històrics. De fet, des de Greenpeace expliquen que la salmorra, la quantitat total de sal extreta de l'aigua, es torna a abocar al mar, i la seva alta concentració té un impacte negatiu a la posidònia oceànica, una planta endèmica del Mediterrani.
Però com s'elimina la sal de l'aigua marina? Primer es desprèn qualsevol substància orgànica, com ara algues o sorra, i l'aigua restant se sotmet a un tractament per desprendre-li la sal. Això es fa mitjançant membranes d'osmosi inversa, un mecanisme en què s'impulsa l'aigua a alta pressió, obtenint així dos corrents: un d'aigua permeada i lliure de sals, i una altra de tota la concentració de sal, l'anomenada salmorra. Aquesta salmorra, diluïda, es torna al mar i es converteix en un residu que, segons els ecologistes, suposa un risc per als ecosistemes marins.