El virus de la pesta porcina africana (PPA) que es va trobar en els senglars trobats morts a Cerdanyola no coincideix amb la variant amb les que treballava l'IRTA CReSA, segons la seqüenciació realitzada per l'Institut de Recerca en Biomedicina (IRB). Així ho ha anunciat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en roda de premsa després de rebre la seqüenciació del virus per part d’aquest laboratori. El laboratori ha rebut 19 mostres del CReSA, de les quals ja n'ha analitzat 17, i dues més estan pendents, tot i que fa més de cinc anys que estan congelades i no s'han utilitzat durant aquest temps, por lo que es considera molt improbable que coincideixin. Fet l’anàlisi, l’IRB ha pogut comprovar que l’ADN no coincideix i creu que es tracta d’una variant nova. Ara, el Govern enviarà els resultats, que no són concloents, al Ministeri d’Agricultura perquè faci l’informe oficial. "Hi havia diferents línies d'investigació, la del laboratori europeu, ministeri d'Agricultura, del Departament d'Agricultura, i vam encarregar la seqüenciació del virus a l'IRB, i la línia d'investigació de mossos d'esquadra i guàrdia Civil", ha explicat Ordeig. Segons la informació que tenim avui, la seqüenciació ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres que tenim del CReSA. No hi ha coincidència", ha afirmat. El conseller ha demanat prudència abans de tenir les conclusions definitives de totes les línies d'investigació".
Disset mostres analitzades
L'informe presentat avui és una de les línies d'investigació que va obrir la Generalitat per esbrinar l’origen del brot, juntament amb l’auditoria de l’IRTA, que va concloure que les instal·lacions eren segures. Ordeig ha comparegut un dia després d'anunciar-se que la xifra total de senglars infectats va pujar a 29 confirmats, i ha reiterat que és "normal" que apareguin positius. Fins avui, s'han analitzat un total de 533 porcs senglars. Després de tenir un record per l'empresari i president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició Carles Vilarrubí, que va morir diumenge, Ordeig ha agraït la presència de Toni Gabaldón, el professor d'investigació de l'ICREA, afiliat l'IRB i al Barcelona Supercomputing Center (BSC), que ha assegurat que les 17 mostres del virus PPA analitzades amb les que treballa l'IRTA CReSA no coincideixen amb el brot trobat a Collserola, que correspondria a un nou subtipus, el número 29. L’informe de l’IRB, pendent de confirmació oficial per part del Ministeri, sosté que la seqüenciació genòmica de l’IRTA-CReSA no coincideix amb la dels senglars morts", ha destacat Ordeig.
Esperant l'oficialitat de Madrid
"Estem fent les coses bé. Estem fent el que toca, prenent algunes decisions difícils, però hem de seguir", ha afirmat el conseller, que s'ha esforçat a demanar prudència perquè tot i que les conclusions de l'IRB són fiables, l'oficialitat dels resultats l'ha de donar el Ministeri després de les conclusions del Laboratori Central de Veterinària d'Algete (Madrid), que és el de referència en l'àmbit estatal, i ha remarcat que "laboratori oficial n’hi ha un i és molt important respectar-lo", per la qual cosa ha instat a no prendre els resultats de l’IRB com a definitius i concloents.
Una possible variant nova
Tot i això, en una trobada amb periodistes que ha mantingut la secretària general d’Agricultura, Cristina Massot i Toni Gabaldón, han explicat que no cal esperar sorpreses per part del laboratori madrileny, donat que la metodologia científica dels dos laboratoris és la mateixa. "Jo esperaria els mateixos resultats”, ha considerat el professor de l'IRB. Les 17 mostres analitzades del centre d'investigació, que es troba molt a prop de la zona zero del virus, no coincideixen amb la variant que es va trobar en els dos primers senglars trobats a Cerdanyola. Tampoc coincideix amb cap de les 800 variants que circulen actualment pel món, tot i que la més semblant és la de Geòrgia, però amb 27 mutacions. Per aquest motiu, el laboratori creu que es tracta d’una variant nova poc virulenta que s’ha creat arran d’acumular mutacions. Davant d’aquest escenari, Gabaldón ha explicat que és possible que l’origen del brot no s’arribi a saber mai amb certesa, i que només es tinguin hipòtesis.