Front unitari de la UGT de Catalunya i Plataforma per la Llengua pel català. El sindicat i l'organització que treballa per la normalització lingüística han anunciat aquest dijous una ofensiva conjunta centrada al voltant de la formació professional. Concretament, han denunciat que en el currículum d'aquests estudis postobligatoris no s'imparteix cap d'hora d'aprenentatge de la llengua catalana. "Aquesta situació és anòmala i és urgent revertir-la", ha argumentat la vicesecretària general d'UGT, Núria Solé. "La llengua, a més de ser un vehicle de comunicació, és el símbol que identifica i cohesiona un país". És per això que Solé ha exigit un "compromís social" que inclogui la Generalitat, a qui ha exigit més iniciativa, però també tota la societat catalana, incloent-hi entitats, associacions, empreses i organitzacions sindicals.

Malgrat que la proposta ha estat presentada únicament per UGT i Plataforma per la Llengua, els organitzadors s'han afanyat a remarcar que aquesta és "extensiva" a la resta d'organitzacions que s'hi vulguin acollir. "La voluntat és que sigui un manifest obert, al qual es pugui acollir qui vulgui", asseguren.

Una de les principals preocupacions de les dues organitzacions neix arran del recent augment poblacional a Catalunya. La xifra d'habitants al territori ja ha superat la barrera dels 8 milions, amb un increment notable en els darrers anys que s'ha vist accelerat per l'arribada de població estrangera. "La majoria han arribat en edat adulta i sense ser escolaritzats en català", ha alertat la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell. "Si s'incorporen en finalitzar els estudis, no tenim cap garantia que hagin assolit els nivells de competència lingüística que exigeix la societat". Enmig d'aquest creixement demogràfic accelerat per una onada migratòria, la demanda es torna encara més urgent, també per aconseguir que aquests treballadors estrangers participin en igualtat de condicions al mercat laboral.

Un pla de xoc amb set punts

En total, el manifest conjunt presentat per UGT i Plataforma per la Llengua inclou set punts que fan extensius directament a la Generalitat. En primer lloc, s'exigeix la reforma del currículum de la formació professional per incorporar alguna hora lectiva d'aprenentatge del català, que per ara no existeix en cap cicle formatiu de grau mitjà o superior, ni en la resta de programes, una situació que es considera "incomprensible" tenint en compte que l'administració vol atorgar el nivell C1 en finalitzar Batxillerat i l'FP. A més, i tenint en compte que a la formació professional hi ha "més alumnat immigrant" que a Batxillerat, el manifest demana un increment en els recursos públics destinats a ensenyar català al Servei d'Ocupació de Catalunya, organització que ha de tenir un "paper fonamental". I la Generalitat ha de protagonitzar una "actuació interdepartamental", perquè la llengua és responsabilitat de "tot el Govern". Més enllà, també s'aposta per aconseguir la col·laboració de l'Agència Pública de Formació Professional de Catalunya, així com el suport del Consorci per la Normalització Lingüística. I finalment, es demana incrementar el nombre de places destinades a aconseguir "més professorat de català", i garantir que la formació professional no quedi exclosa del decret de règim lingüístic del sistema educatiu.