La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declara aquest dilluns per segon cop davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la segona querella de la Fiscalia contra les decisions que ha pres el Parlament per preparar el referèndum.
Cinc mesos després de la primera citació, Forcadell torna al Palau de Justícia, aquest cop a causa de la querella que ha presentat la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, després que el Tribunal Constitucional anul·lés la resolució sobre el referèndum unilateral. Juntament amb Forcadell, està investigada la Mesa pels suposats delictes de desobediència i prevaricació, perquè la cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.
En aquesta segona querella contra Forcadell el ministeri públic inclou la Mesa i també cita a declarar Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera; Joan Josep Nuet, secretari tercer de la Mesa; i Ramona Barrufet, secretària quarta. Anna Simó també declara dilluns. La declaració de la presidenta del Parlament està prevista per a les 9.00 hores i la de Simó, per a les 11.00. La resta de membres de la Mesa declararan el 12 de maig.
Carme Forcadell centrarà la línia de defensa en la inviolabilitat parlamentària. Tal com ja va fer el 16 de desembre quan va anar a declarar al TSJC per primer cop, la presidenta del Parlament adduirà que, així com ella té el deure de protegir la inviolabilitat dels diputats, la justícia té el deure de protegir la seva. La inviolabilitat és la protecció penal especial que tenen els membres d’una cambra legislativa, segons la qual tenen una total irresponsabilitat jurídica pels actes i opinions realitzats en l'exercici del seu deure. És el mateix argument que ha fet servir el seu advocat per recórrer el cas i demanar que s'arxivi. Un arxivament que la magistrada Maria Eugènia Alegret va desestimar el mateix divendres, poc després que el procurador entrés l'escrit i mentre Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot exhibien públicament el suport als imputats.
També es preveu que, igual que l'altra vegada, només respongui el seu advocat, Andreu Van den Eynde. En la declaració anterior, ni tan sols va respondre les preguntes del jutge i amb 35 minuts en va tenir prou per esgrimir els seus arguments. El tribunal li ha reservat dues hores, perquè Anna Simó no està citada fins a les 11.00 hores, però tot fa preveure que, si va com l'altre cop, en menys d'una hora, Forcadell haurà entrat i sortit del TSJC.
L'origen de la segona querella
El dimarts 14 de febrer, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va acordar per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament de l'octubre del 2016, entre els quals, el que instava el Govern de la Generalitat a convocar un referèndum el 2017, i denunciar davant el fiscal la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa, cosa que suposava obrir la via penal contra ells. Just l'endemà, els membres de la Mesa de la cambra catalana rebien la interlocutòria -a falta de la notificació oficial- que anul·la els acords que es van prendre aquell dia sobre el "futur polític de Catalunya".
La interlocutòria avisava tant la presidenta Carme Forcadell, com els quatre membres de la Mesa implicats en el procés -Lluís M. Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet-, perquè "s'abstinguin de realitzar qualsevol actuació tendent a executar la resolució 306/XI" i els advertia que, en cas que desobeeixin, incorreran en responsabilitats, "inclosa la penal".
El TC acceptava, així, l'incident d'execució que va plantejar el Govern central contra la resolució del Parlament que instava a convocar el referèndum. La denúncia s'ha fet per ordre de la Fiscalia General de l'Estat i demana que s'uneixin en una de sola les dues querelles que s'han presentat fins ara contra Forcadell. Aquesta darrera i la que ja està en procés d'instrucció. La primera querella es va presentar el 19 d'octubre. La Fiscalia Superior del Tribunal de Justícia a Catalunya hi acusa Forcadell dels delictes de prevaricació i desobediència al TC, per haver permès a la cambra catalana que votés el full de ruta independentista. Totes dues querelles estan signades pel fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada.
Nuet: ara no, ara sí
En un primer moment es va deixar fora de la imputació el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, tot i que va rebre la notificació del TC, i només es va investigar Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa, Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta.
La Fiscalia va argumentar sobre Nuet que "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució del 1978", basant-se en l'actuació de Nuet: dos vots en contra del full de ruta i de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent, i l'abstenció en l'última votació de la resolució pel referèndum vinculant i unilateral, del 6 d'octubre passat.
Ara fa uns dies, però, en el moment de citar a declarar els investigats, la Fiscalia va decidir imputar el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet.