Les proves febles contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior per demostrar el delicte de sedició han portat la Fiscalia a defensar una segona opció: la desobediència.
Tot i això, el ministeri públic ho ha hagut de justificar. No ho ha fet en la seva exposició de més de dues hores de l'informe final el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo. Però sí que Pedro Rubira, en la seva intervenció, ha intentat explicar per què la Fiscalia proposa al tribunal condemnar Trapero per desobediència en el cas que no hi hagi prou proves del delicte de sedició: "Una absolució dona peu a deixar en paper mullat les resolucions del Tribunal Constitucional".
Rubira ha estat prop d'una hora explicant el perquè d'aquesta segona opció. Ha explicat que la raó per demanar una alternativa de desobediència si el tribunal no veu motius per a la sedició ve motivada perquè a la tardor del 2017 es van incomplir resolucions del Tribunal Constitucional, del fiscal superior de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC ), per la qual cosa la seva intenció és que aquestes resolucions no quedin "en paper mullat" en cap cas.
Segons Rubira, mantenen el delicte de sedició perquè no tenen "una altra opció" i perquè són "fets de naturalesa molt greu". Però davant la manca de proves, i tement una possible absolució, que és el que demanen les defenses, el fiscal reitera que "no té lloc la impunitat".
El fiscal diu que hi ha un delicte de desobediència. Desobediència a les ordes del Tribunal Constitucional, a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a la magistrada que va dictar les ordres per impedir el referèndum.
Amb tot, el ministeri públic insisteix que l'actuació dels caps dels Mossos respon a la sedició. "El delicte de sedició es produeix per l'alçament, però també amb conductes típiques que fan possible l'alçament d'altres. Els acusats en van ser conscients i no només van ometre actuar, sinó que van contribuir de manera decisiva al pla independentista que va possibilitar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència el 27 d'octubre", ha subratllat Carballo. "Es creien superiors a qualsevol resolució judicial", ha apuntat Rubira.
Carballo veu així una "responsabilitat individual i personal" de tots quatre en el que, segons ha destacat, són "els mateixos fets" que van resultar en la condemna per sedició als dirigents polítics catalans al Tribunal Suprem. I ha remarcat diverses vegades la paraula "individual", perquè "això no ha estat mai un judici a un cos policial" en el seu conjunt, sinó contra els seus responsables durant la tardor del 2017.