La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, ha demanat a les administracions competents que facilitin una eina d’intel·ligència artificial (IA) que permeti saber ràpidament si un lladre acumula altres condemnes i, així, determinar si pot ser jutjat per un delicte menys greu, amb pena de presó, i no només per un furt lleu, que només comporta una multa. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Pujal explica que aquesta eina informàtica podria comprovar si el detingut ja té almenys tres condemnes prèvies i fermes per furt, que entre totes superin els 400 euros i que siguin computables. Això permetria jutjar-lo pel quart furt com si es tractés d’un delicte menys greu, una categoria penal superior al furt lleu i que pot comportar presó. Per fer-ho, l'eina d'intel·ligència artificial comprovaria la data d'inici del compliment de cada pena, que no s'hagi interromput per altres condemnes i altres factors que compliquen el càlcul.

Aquesta petició que fa la fiscal en cap de Barcelona al Departament de Justícia, al ministeri espanyol o a la fiscalia general es coneix dins l'àmbit jurídic com la "calculadora electrònica de la multireincidència". Aquesta “calculadora” també estaria disponible per als jutjats i els cossos policials. Així, podrien saber de manera immediata si una persona detinguda per un furt lleu, que en principi hauria de ser jutjada en un judici immediat al jutjat de guàrdia, pot, en realitat, ser jutjada per un delicte menys greu. En aquest cas, el procediment canviaria i es faria un judici ràpid davant d’un jutjat penal, que pot imposar una pena de presó.

Segons Pujal, aquest pas que faria la intel·ligència artificial reduiria el 12,6% dels judicis lleus suspesos per falta d'informació, ja que, amb l'eina d'IA, abans d'assenyalar la vista ja se sabria si aquest arrestat pot ser jutjat de forma immediata o ràpida. Alhora, els buits horaris que deixarien els judicis immediats per delictes lleus, quan aquests passin a ser tractats com a judicis ràpids per delictes menys greus, permetrien programar més judicis immediats. Això ajudaria a reduir els retards acumulats a la justícia. Aquest mecanisme també agilitaria i faria més eficient la feina a policies, jutges, fiscals i funcionaris.

Endurir el Codi Penal

La fiscal en cap alerta que alguns delinqüents coneixen la legislació espanyola i l’aprofiten per cometre delictes com furts, robatoris amb violència, ocupacions, frau elèctric o cultiu de marihuana, que aquí tenen penes més lleus que en altres països europeus. Per això, proposa endurir el Codi Penal, per exemple, castigant més durament el frau elèctric quan serveixi per a plantacions de marihuana, o adaptant les penes dels robatoris violents segons el valor de l’objecte robat. També dona suport a augmentar les penes dels furts de mòbils amb dades delicades, més enllà del seu valor econòmic. En matèria d’ocupacions, avala que els jutjats de guàrdia puguin ordenar desallotjaments cautelars. I en delictes sexuals menys greus, defensa que es jutgin per la via ràpida per evitar dilacions i reduir la revictimització.

Més funcionaris i més fiscals

D'altra banda, Neus Pujal, avisa que els tribunals estan saturats per l'alta càrrega de feina i demana més funcionaris i fiscals per assumir l'increment de treball que suposen els reforços judicials per lluitar contra la multireincidència a Barcelona. La fiscal alerta que a tota la demarcació de Barcelona falten una vintena de fiscals més i que tots siguin titulars, a més, fora de la capital catalana també ha alertat que als jutjats de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) es necessiten quatre o cinc més. Pujal ha aprofitat per denunciar que l'últim increment de fiscals a tota la província va ser de només tres. També defensa que la fiscalia adopti el nou model d’organització judicial, amb equips de funcionaris compartits entre jutges d'un partit judicial, per afrontar l’increment de casos. En aquest marc, ha impulsat una àrea especialitzada amb set fiscals, ha reforçat la protecció de víctimes, els jutjats d’instrucció i ha incorporat un fiscal delegat de consum, per defensar els drets dels consumidors.