El Tribunal Suprem ha estimat la reclamació de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la a la família del dictador Francisco Franco perquè li retorni dues escultures romàniques que tenien en el seu poder i condemna als demandats a la seva restitució, segons ha informat el tribunal aquest dijous. L'Ajuntament de Santiago de Compostel·la va promoure una demanda contra M.ª del Carmen Franco Polo (i, per la defunció d'aquesta, contra els seus successors) en la qual va exercitar una acció reivindicatòria de dues escultures romàniques atribuïdes al Maestro Mateo i que formarien part del conjunt escultòric del pòrtic exterior de la catedral d'aquesta ciutat que van ser retirades de la seva ubicació original.
Inicialment, l’Audiència de Madrid va desestimar la demanda del consistori en considerar que els béns reivindicats no estaven adequadament identificats, com també un jutjat de Madrid. Ara, però, la sala civil de l’alt tribunal espanyol estima el recurs de l'Ajuntament en considerar que “s'ha produït un error palès en la valoració de la prova perquè la identificació de les estàtues reivindicades com les que estan en poder dels demandats és clara i es desprèn dels documents aportats i de l'informe pericial emès sense possibilitat de dubte”.
Regalada a la dona del dictador
La sentència recorreguda considerava que aquest era l'únic requisit de l'acció reivindicatòria que no resultava compliment, perquè afirmava que no s'havia identificat adequadament els béns reivindicats, i ara una vegada constatat que els béns reivindicats són els que efectivament estan en poder dels demandats, el Suprem anul·la la primera resolució i conclou que la demanda en la qual s'exercita l'acció reivindicatòria ha de ser estimada. I, en la sentència resol: "Declarar que les dues escultures romàniques atribuïdes al mestre Mateo,
objecte de l'escriptura de compravenda atorgada el 4 de juny de 1948 davant el
notari de Santiago de Compostel·la, Gonzalo Rey Feijoó, pertanyen a l'Ajuntament
de Santiago de Compostel·la." Van ser comprades al comte Ximonde, segons la documentació aportada.
En la demanda, s'hi exposa que aquestes escultures van passar a poder de la família del dictador "sense resolució ni negoci jurídic", ara confirmat pel Suprem. S'explica que en una visita feta el juliol de 1954 a l'Ajuntament de Santiago, l'esposa de Franco va mostrar interès per les obres i l'alcalde, per complaure-la i sense cap acord, va enviar les estàtues al Pazo de Meirás, residència d'estiu de la família Franco, que ara han de retornar.
La família del dictador també ha rebut resolucions contràries sobre el Pazo de Meirás. Un jutjat de primera instància va estimar, el novembre passat, la demanda que havia presentat l’Administració General de l’Estat, i a la qual també s’hi havia afegit la Xunta de Galícia i l’Ajuntament de Sada, per la propietat dels béns del Pazo de Meirás que els Franco reclamaven. L’Estat espanyol es va oposar a la demanda dels hereus del dictador, en la que demanaven la propietat de 564 béns del Pazo de Meirás, després que el govern espanyol els reclamés i recuperés judicialment.