La família Franco, descendents del dictador Francisco Franco, no es podran emportar els béns del Pazo de Meirás fins que acabi el judici que investiga el destí de tots aquests béns. Un jutjat de Madrid ha decidit estimar la petició de mesures cautelars de l'Advocacia de l'Estat i ha decretat que els béns "queden en dipòsit sota custòdia de l'Estat fins que acabi el plet". Es tracta d'un total de 564 béns que l'Estat reclama com a propietat i que la família Franco també es vol quedar.

Segons publica El diario.es, els serveis jurídics de l'Estat havien sol·licitat que els béns es quedessin al mateix Pazo i en dipòsit de l'Administració fins que hi hagués una sentència ferma que decidís de qui són propietat. L'Advocacia de l'Estat considerava "essencial" aquesta mesura cautelar per garantir la conservació d'aquests béns de "domini públic". Ara, el jutjat afegeix que aquesta mesura beneficia l'estat espanyol i perjudica la família del dictador ja que l'obliga a pagar-ne el manteniment.

La batalla judicial per la titularitat del Pazo de Meirás fa anys que dura, quan un jutjat de Galícia va decidir que la propietat de l'edifici era de l'estat espanyol i no de la família del dictador. A partir d'aquí va arrancar un altre procés: qui es quedaria amb els béns que hi havia dins?.

Ara, el jutjat número 70 de Madrid ha decidit que els Franco no es poden emportar res del que reclama l'Advocacia de l'Estat, la qual assegura que deixar els béns en mans de la família Franco suposaria un risc i els posaria en perill de desaparició. Segons el jutjat, "no es tracta de béns mobles comuns o ordinaris, es tracta de peces d'un valor extraordinari, que més enllà del valor quantitatiu poden ser béns del Patrimoni Històric i Patrimoni Documental".

Pèrdua de títols

La nova llei de memòria democràtica del govern espanyol ha indignat la família Franco, en especial, la suspensió dels títols nobiliaris atorgats durant el franquisme que planteja la nova regulació. El net més gran del dictador, Francisco Franco, ha arribat a titllar la mesura de "discriminatòria" i ha afirmat: "Continuaré sent el senyor de Meirás encara que el govern espanyol no ho reconegui".

Homenatges al dictador

Malgrat l'entrada en vigor de la nova llei de Memòria Democràtica, que determina com actes contraris a la memòria els esdeveniments públics que "suposin exaltació personal o col·lectiva dels dirigents de la dictadura", el passat dijous 20 de novembre, quan feia 47 anys de la mort del dictador, es va celebrar a Madrid una missa en honor a Franco que va acabar amb els seus assistents fent la salutació feixista i entonant el 'Cara al Sol'. Més d'un centenar de persones van assistir a aquesta missa celebrada a la parròquia dels Dotze Apòstols per enaltir el dictador espanyol, al final de l'acte també cridaven a l'uníson "Franco, Franco, Franco".