El Govern ha actualitzat el cost final que va suposar per a les arques públiques catalanes la visita del papa Lleó XIV el passat juny i ha ofert alguns detalls més de les despeses. Un informe intern elaborat per la Generalitat, avançat aquest dimarts pel diari El País, eleva la xifra a 3,3 milions d'euros, una suma superior als 2,8 milions que es va dir en un primer moment com a concessió a l'Arquebisbat de Barcelona per l'organització dels esdeveniments —sufragats amb la taxa turística. Aquesta diferència d'uns 445.000 euros prové de les despeses que es van requerir per reforçar el transport públic, desplegar més seguretat i fer promoció de la visita papal.
El text intern de la Generalitat ofereix més detall de despeses: com, per exemple, que Interior va destinar 49.536 euros al dispositiu de seguretat —que inclou 39.512 euros pel lloguer d'autocars per portar efectius; 4.356 euros en ampolles d'aigua i deu neveres portàtils; 5.667 euros en menjar i beguda pel Centre de Coordinació Operativa—; sense comptar les hores extra dels Mossos d'Esquadra. Territori també va gastar un total de 27.002 euros en reforçar serveis —incloent-hi 6.923 euros en el cremallera de Montserrat i 16.355 euros en reforçar els trens amb personal d'estació i maquinistes de FGC. Pel que fa a Justícia, es van gastar 791 euros en flors i 4.880 euros en hores extra del personal, amb motiu de la visita del pontífex a la presó de Brians I.
1.794 euros en els regals al Papa
El Departament de la Presidència, per la seva part, va assumir la factura de la campanya institucional de promoció de la visita, amb un cost de 351.000 euros. A la premsa estrangera se li van donar regals per un cost d'11.620 euros i la seva recepció va costar 2.750 euros. Pel que fa als regals que va rebre el papa Lleó XIV, es van destinar 1.794 euros: uns 1.300 euros en la rèplica de les Homilies d'Organyà; 363 en la rèplica de la nina de marfil paleocristiana que custodia el museu arqueològic de Tarragona; i, finalment, per un cost de 131 euros, una reproducció del document de l’any 1882, avui guardat a l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Catalunya, que va servir per aixecar acta de la col·locació de la primera pedra de la Sagrada Família. Els dos primers regals els va costejar Cultura i el darrer, Justícia.
26 milions d'euros, el 20% costejat per les administracions públiques
El conjunt de la visita papal a Espanya, incloent-hi Madrid i Canàries, va tenir un cost total d'uns 26 milions d'euros, d'acord amb els coordinadors del viatge apostòlic. El 85% dels quals van ser per als esdeveniments i la resta per a la logística i promoció. D'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola, gairebé la meitat, el 45%, va sufragar-se per donacions privades. Un 30% dels diners els va posar la mateixa Església i un 20% les administracions públiques: l'espanyola, la catalana, la canària i la madrilenya. Aquesta xifra, però, no comptabilitza els costos derivats que va suposar en matèria de reforç de la mobilitat i la seguretat. De fet, el Ministeri de l'Interior va haver de desplegar un dispositiu especial pels cossos de seguretat, Protecció Civil, Renfe, Adif o AENA.
Tot i que el Govern va defensar que el cost de la visita papal se sufragaria amb els beneficis de la taxa turística, la destinació de diners públics a aquests esdeveniments amb un caràcter religiós va generar una certa polèmica. Col·lectius laics van rebutjar-ho i van fer campanya en contra i fins i tot una petita mobilització contra els "privilegis" dels quals gaudiria l'Església sota el lema "Jo no t'espero!". El Govern, però, va assenyalar que també era la visita d'un cap d'estat i que, en ser el Papa, mobilitzaria molta gent i generaria un retorn superior per l'arribada de fidels i contribuiria a la projecció internacional de Catalunya.