Dir l'hora en català és un dels tràngols més complicats pels quals ha de passar tothom que aprèn l'idioma. De fet, sovint també ho és per als qui el català és la seva llengua materna, i solen caure en la temptació de dir-ho com en castellà. Els francesos que viuen a Catalunya troben el mecanisme per dir l'hora à la catalane és "complex". En un reportatge d'aquest diumenge de la ràdio francesa de Barcelona Equinox titulat L'estranya manera de dir l'hora dels catalans, ensenyen els francoparlants com fer-ho amb propietat quan es troben a la ciutat. En l'article, destaquen que si bé per als francesos és fàcil aprendre a parlar català gràcies a l'arrel llatina que comparteixen les dues llengües, la manera de dir l'hora en català no té res a veure. De fet, el sistema català s'aproxima més al dels anglesos i els alemanys que al dels espanyols o els francesos. Heus aquí els trucs emprats pels francesos per donar l'hora en català.

Sistema de campanar

"Dir l'hora en català pot resultar un autèntic calvari per als que no hi estan acostumats", però anem a pams. Tal com indica Equinox, el nostre "s'anomena sistema de 'campanar', perquè de la mateixa manera que un campanar que toca cada quart d'hora, aquesta manera d'indicar l'hora el divideix en quarts". Així, en català "direm és un quart de ...". D'altra banda, el mitjà també ofereix als residents estrangers un truc per entendre la manera catalana d'indicar l'hora: "sovint parlem del 'mètode del pastís', que consisteix a imaginar un rellotge com un pastís tallat en quatre parts iguals", els quatre quarts que sumen una hora. Però "per a més precisió" quan es dona l'hora, assenyalen, "es poden afegir minuts als quarts d'hora", i per això tenim la fórmula "un quart i cinc de…”, per referir-nos al minut vint. "Fins aquí no sembla tan complicat", apunta la ràdio francesa. Però és aquí on, per als forasters, arriba la complicació...

"El més estrany"

"El més estrany arriba" en el moment que hem de dir l'hora que ve, en comptes de la que ja ha començat, per completar la frase, apunten. Per als francoparlants, la part més difícil i on poden haver-hi malentesos és aquesta: "Si són les 9:15, direm que són un quart de 10". També destaca el fet interessant que en català "Diem l'hora després d'haver dit els quarts, com si en francès diguéssim que són 15 minuts i 9 hores", assenyalen. Una altra diferència respecte al francès és com en català no emprem la paraula 'hores' quan per indicar el temps: "En català, no diem “hores”, simplement posem el número i entenem que és l'hora".