Ser català és una de les grans sorts de la vida, però no ho negarem, també una petitíssima tortura. Tots els pobles tenen coses bones i coses dolentes, però els catalans som més pesats que ningú i sempre doblem l'aposta en tot, per això si no en teníem prou amb els pronoms febles, vam decidir adoptar un sistema per dir les hores que espanta terroríficament a qualsevol persona nouvinguda a casa nostra o que, simplement, les diu a la manera d'un altre país.
Saber a quina hora vivim no només és la nostra forma d'estar en el món, sinó de tenir consciència de com hi som, per això avui a La Gandula us presentem el pràctic i infal·lible Mètode Pastís per aprendre a dir les hores en català.
Si a les 14.00 h en punt del migdia caigués del cel un pastís sencer que s'anés consumint sol minut a minut durant els següents 60 minuts, les 3 branques de canyella del damunt simbolitzarien l'hora començada a consumir i, per tant, aquesta foto es titularia "Mig quart tocat de tres". (Pixabay)
Aferrar-se al futur
Va dir David Trueba que ser impuntual és permetre a la persona que t'està esperant repassar tots els teus defectes durant els minuts que fas tard, per això només hi ha una cosa més trista que arribar tard: fer-ho i argumentar que no entens l'hora en català. Per tal de posar fi a aquest desgavell i de mantenir viva la manera de dir les hores a Catalunya, el Mètode Pastís que avui us presentem es basa en tenir en compte una concepció molt simple: el temps va sempre endavant i els catalans tenim pressa, per això ens cenyim al que està per venir, vivint amb la mirada posada al futur. Si tenim clares aquestes premisses indissolubles, dir les hores en català és bufar i fer ampolles.
Som conscients que som un poble que es llepa les ferides, que canta amb honor l'únic himne nacional del món en to menor i que cada dos per tres es remet al passat per argumentar els anhels de l'avenir, però tot això és la personificació idealitzada i carrinclona que s'ha fet dels catalans, ja que per comprendre que som un poble emprenedor, resilient i capaç d'encarar el futur amb valentia malgrat les dificultats, només cal veure com diem les hores: posant la mirada en allò que vindrà, malgrat que encara no estigui completat, i no pas ancorant-nos en el record d'allò ja superat.
El Mètode Pastís va néixer per tal de posar remei a l'evidència que alguns rellotges intel·ligents programats en català diuen millor les hores que molts catalans. (Pixabay)
El pastís
La millor forma per entendre les hores és imaginant-nos un pastís: el temps va endavant, per tant quan toca una hora en punt (15.00 h), aquella hora ja és passat i els 59 minuts i 59 segons restants per endavant són el temps que ens cruspirem com un pastís tallat en quatre quarts. Per això tenim pressa, perquè quan toquen les tres en punt, la nostra referència és que ja falta només una hora per les quatre i el pastís que comencem ens l'hem d'imaginar, doncs, amb un 4 ben gros escrit al damunt.
Posem un exemple: quan són les 15.15 h, la nostra referència conceptual no és l'hora ja superada (les tres), sinó l'hora que en quaranta-cinc minuts arribarà (les quatre). Només entenent que la referència se sustenta sempre en el futur comprendrem per què les 15.15 h és un quart de quatre: perquè ja han passat 15 minuts des que hem començat el pastís iniciat a les 15.00 h, per tant el tortell que tenim al davant és el que conté tots els minuts que falten per menjar-nos les quatre i a les 15.15 h, lògicament, ja ens n'hem menjat un quart.
Amb el Mètode Pastís podreu dir les hores correctament en català, excepte si aneu a Sant Pol de Mar, on preguntar quina hora és està molt mal vist i, per tant, no haureu de dir mai a ningú a quina hora vivim. (Flickr)
La manera castellana de dir les hores funciona conceptualment diferent, ja que sempre s'aferra a l'hora passada per informar de quina hora és, per tant les 15.15 h són "las tres y cuarto". En català tot s'inverteix, per això no només ens aferrem a l'hora que vindrà, sinó que primer en diem els quarts que manquen, després els minuts i, per acabar, l'hora: les 15.18 h són un quart i tres minuts de quatre, que fent l'equivalència amb el pastís vindria a ser "ens hem menjat un quart i tres gramets del pastís".
Viure pensant en allò que vindrà
Dir l'hora pensant en l'hora que ve després i no en l'hora que ha vingut abans és una forma de comprendre la vida. Precisament aquest és el problema pel qual tanta gent no comprèn les hores en català: perquè no es tracta d'una simple qüestió lingüística, sinó conceptual. L'alemany i el neerlandès són les úniques llengües en què l'aplicació dels quarts pensant en l'hora que vindrà també es fa servir, però en el seu cas a partir de la mitja hora, és a dir, quan tècnicament hi ha la mateixa distància entre les tres (30 minuts) i les quatre: "es ist halb vier", en alemany, per exemple. En la resta de llengües, els quarts aplicats a l'hora que vindrà només es fan servir a partir de tres quarts d'hora, quan falten 15 minuts per l'hora que arribarà. És el cas de l'italià ("manca un quarto alle quatro") o l'anglès ("a quarter to four"). En català aquest sistema per dir les hores només perviu en els dialectes catalans del Principat de Catalunya, ja que al País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i l'Alguer es fan servir les formes emprades per les llengües veïnes, com ara el castellà, el francès o l'italià.
Una noia de Calaf fastiguejada i cansada d'esperar a l'amiga de Guissona amb qui ha quedat a un quart d'onze per anar a esmorzar. Ella encara no ho sap, però l'amiga es presentarà a les 11.15 h. (Pixabay)
Si voleu evitar tenir una primera cita amb algú, quedar a dos quarts de set per prendre alguna cosa i que la persona en qüestió us faci esperar una hora, arribi a les 19.30 h i al·legui que "creia que havies dit a les set i mitja", expliqueu-li el Mètode Pastís per aprendre les hores en català i problema resolt. Perquè sabem que el nostre és un país peculiar i estrany, però per damunt de tot, estareu d'acord que cal evitar que Catalunya sigui una terra plena d'històries d'amor frustrades a la primera cita per culpa del rellotge.