Ja fa un any de la fatídica DANA del 29 d'octubre del 2024 que es va cobrar la vida de 229 persones al País Valencià, arran d'una gestió considerada nefasta per part de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón. Ara bé, no va ser una cosa només de gestió política, sinó també profundament relacionada amb la fase actual del canvi climàtic... i la realitat és que es viuran més fenòmens com aquest a la regió, considerada zona zero de la crisi climàtica. De fet, fixem-nos com fa poc més de dues setmanes que la primera gota freda amb nom propi, Alice, va colpejar durament les Terres de l'Ebre. No va ser igual que la d'ara fa un any, òbviament, però sí que va ser un recordatori que cal tenir en compte. És en aquest context que hi ha experts que temen més tragèdies als Països Catalans.
"L'espai País Valencià-Balears-Catalunya és d'alt risc", avisa Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional i director de la Càtedra de Canvi Climàtic a la Universitat d'Alacant. En conversa amb ElNacional.cat, Olcina explica que "el Mediterrani tendeix a un clima cada vegada més extrem" i fa referència al que ell anomena la trilogia mediterrània: "Puja la temperatura, les pluges són més irregulars i els esdeveniments extrems (com les danes) es presenten amb més freqüència i intensitat". Per la seva banda, el catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide, coincideix en el pronòstic que les futures gotes fredes poden ser més intenses. "No podem afirmar que tinguem més danes, però sí que poden ser més intenses", matisa.
El triangle Alacant-Eivissa-Ebre
Tots dos experts van atendre aquest mitjà divendres passat, el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. I és que la crisi climàtica és, precisament, la clau de tot plegat: de la DANA del País Valencià i de les possibles catàstrofes futures. Si hi pot haver més fenòmens meteorològics extrems és pel "combustible" que suposa la calor d'un Mediterrani que s'ha escalfat molt, segons Vide. I és que, com més evaporació, núvols més densos. "El nou escenari climàtic del Mediterrani és de més perillositat, sobretot perquè estant tan càlid mobilitza més energia", afirma l'expert de la Universitat d'Alacant. Els episodis climàtics violents són el que li espera al litoral mediterrani, i més concretament al triangle Alacant-Eivissa-Ebre.
Aquest triangle es considera una "regió de risc", on històricament hi ha hagut "una elevada perillositat atmosfèrica, amb probabilitat que tinguin lloc esdeveniments extrems de forma freqüent: pluges, sequeres, onades de calor, tempestes, temporals marítims i ventades", d'acord amb Olcina. Per què aquí? "La singularitat com a regió risc es dona pels relleus molt pròxims al mar, la presència de molts cabals fluvials normalment secs (rieres, barrancs, rambles...) que, quan plou fort, recuperen la seva funció hidràulica de forma intensa o torrencial", exposa. Al respecte, l'expert de la Universitat de Barcelona detalla que aquest espai de risc queda delimitat al sud pel Cap de la Nau (Xàbia, la Marina Alta), on es prolonguen les serres bètiques per Eivissa i la serra de Tramuntana (Mallorca); i al nord pel Massís dels Ports, a les Terres de l'Ebre. "El relleu fa de trampolí. (...) El cul-de-sac del golf de València és on s'acumulen més precipitacions en 24 hores", comenta.
Més intensitat en poc temps
El catedràtic de la Universitat d'Alacant no s'oblida que es tracta d'un "espai densament poblat, de població, activitats i infraestructura", fet que fa que s'hagi "configurat l'espai País Valencià-Balears-Catalunya com un espai d'alt risc". Ara bé, tot empitjora en la fase actual del canvi climàtic, en la qual "l'atmosfera està cada cop més càlida i mobilitza més energia, i fa que els fenòmens intensos es produeixin de manera freqüent". Tot s'entén millor si parem atenció en el següent detall: en les últimes dècades no es baten rècords de pluja en 24 hores, sinó que són rècords de pluja en una sola hora. "S'està mobilitzant molta energia en espais corts de temps, i això és el que fa que aquesta nova situació de precipitacions en el Mediterrani sigui tan perillosa. Si no has pogut avisar amb temps, un cop que comença a ploure ja no tens temps per desallotjar perquè ve l'aigua que s'emporta tot el que troba", avisa.
Després d'aquesta advertència, Olcina no sembla optimista amb el futur i preveu que l'escalfament global encara duri unes quantes dècades més, fins al punt que es calcula que l'indesitjat augment d'1,5 ºC s'assoleixi en la dècada del 2030 (i el dels dos graus, en la del 2050) —tal com acaba d'advertir l'ONU. Vide s'imagina com serà la Catalunya del 2050: "Serà un país més càlid. La temperatura augmentarà, malgrat que ja no utilitzem els combustibles fòssils. I serà més sec". De fet, més enllà de les pluges, el catedràtic de la Universitat de Barcelona considera que la principal amenaça actual és la calor —sobretot després dels últims rècords.
Què fer en aquest context
És clau preguntar-se què podem fer en aquest context, una pregunta que molts altres experts no es cansen de respondre. Per la seva banda, Olcina reclama polítiques de mitigació i d'adaptació a la crisi climàtica, que resumeix així: "Organitzar el territori amb una gran inversió". "Tenim un territori molt desorganitzat. S'han ocupat espais inundables i a primera línia de costa, amb pèrdues econòmiques i humanes continuades", afegeix. De la mateixa manera, cal educar la població: "Hem de ser conscients que vivim en un escenari de risc. La gent ha d'aprendre pautes per conviure en aquest espai climàtic".
De manera similar, Vide aposta una millor planificació del territori i pel reverdiment de les ciutats, i posa l'exemple de Barcelona: "Soc partidari dels eixos verds. (...) S'ha de substituir el terra dur i impermeable. (...) Cal reverdir l'Eixample". Per la seva banda, els ciutadans han d'apostar per l'aire condicionat i els pisos aïllats, mentre que els ajuntaments han de reforçar la xarxa de refugis climàtics. "I calen equips que visitin la gent gran, que no són conscients de quan es deshidraten", diu. Finalment, cal "cultura del risc". "S'ha fet algun simulacre? No, ni a València ni al Maresme. Hem après a cop de tragèdia", conclou.
Imatge principal: Jorge Olcina i Javier Martín Vide / Cedida