El passat 12 d'octubre un nou temporal va fer estralls a les Terres de l'Ebre. El pas de la DANA Alice pel Montsià va deixar imatges esgarrifoses a les quals els veïns malauradament cada vegada estan més acostumats a municipis com Alcanar, la Ràpita o Ulldecona: carrers negats, crescudes sobtades, carreteres tallades o directament amb el paviment desballestat i camps, cases i comerços enfangats. Tot, amb la por per l'impacte en l'imaginari col·lectiu dels 229 morts que va provocar la DANA que va arrasar part dels municipis de l'Horta Sud de València demà farà tot just un any; imatges que van passar pel cap dels afectats a l'Ebre quan van trobar-se de manera sobtada cap a mitja tarda rius d'aigua corrent violentament a les portes de casa seva. Per sort, aquesta vegada no hi ha hagut víctimes.
A Alcanar, on és el cinquè aiguat similar que pateixen en set anys, ja hi ha hagut reacció. Més enllà dels ajuts habituals que les administracions aproven cada vegada que hi ha un fenomen similar per pal·liar els efectes i ajudar a arreglar els estralls —que enguany han estat d'uns 10 milions d'euros en ajuts directes per part del Govern i uns 50 més en préstecs—, els ajuntaments demanen anar més enllà de les accions "reactives" una vegada ja ha passat i demanen prevenir tirant pel dret i de manera dràstica. L'alcalde, Joan Roig (ERC), ha proposat a la Generalitat l'enderroc de deu habitatges que es van edificar enmig d'un pas d'aigua, el barranc del Llop.
Després de "molta pedagogia", els veïns hi estan d'acord, donat que viuen amb por cada vegada que hi ha previsió de pluges. Si bé el president Salvador Illa va avisar que enderrocar és "sempre l'última opció", ara Govern i Ajuntament treballen en aquesta solució, una vegada constatat que en aquell punt "no pot haver-hi cases" perquè no serà mai segur. Si finalment s'executa el pla, aquests veïns de la urbanització Serramar podrien esdevenir aviat en els primers refugiats climàtics de Catalunya, obligats a deixar casa seva per la intensitat i recurrència de les inundacions a les Terres de l'Ebre.
Aquesta és una possible solució, però no és l'única ni pot ser generalitzable. Així ho assevera el professor Ernest Bladé, expert en dinàmica fluvial, enginyer hidràulic i investigador vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Bladé forma part de l'Observatori de la Inundabilitat, l'organisme assessor presidit per la catedràtica Carme Llasat que ha creat el Govern davant la reiteració i la destructivitat dels aiguats. L'expert acaba d'arribar de Saragossa, d'unes jornades d'enginyeria de l'aigua en les quals ha constatat que la DANA, el risc d'inundacions i la seva gestió és una qüestió candent i cabdal que preocupa els investigadors i les administracions públiques.
En conversa amb El Nacional, Bladé reitera que els aiguats no necessàriament són pitjors o una cosa nova que no passés dècades enrere —és un fenomen propi de la Mediterrània—. És cert que existeix el factor climàtic i que l'orografia de la zona "afavoreix la formació d'aquestes gotes fredes", essent espais entre el mar i les muntanyes en les quals l'aire calent puja, es refreda ràpidament i esclata en fortes pluges. El País Valencià, a més, és una zona "especialment propensa a patir inundacions i danys", amb rieres amb molt pendent en les quals quan plou l'aigua arriba molt ràpidament als rius i aquests desborden fàcilment. Però, afegeix, per entendre els estralls que causen els aiguats ara cal tenir en compte el component humà.
"Abans no hi havia carreteres", apunta Bladé, irònic, en ser preguntat sobre per què hem vist les impactants imatges de vies interurbanes que han esclatat en mil peces pel pas de l'aigua. El professor assenyala que en les darreres dècades, especialment a partir dels anys 60, s'ha urbanitzat de manera "desmesurada, descontrolada" al voltant de torrents. "Els danys que es provoquen són també perquè hi ha elements que s'han anat posant allà i que abans no hi eren", explica l'expert.
El 9% dels catalans viuen en zones inundables: "Es feia el que es podia"
L'octubre passat el Govern va revelar que més de 705.000 persones viuen a Catalunya en zones inundables, el 9% de la població. En concret, un 15% de les zones urbanitzables del territori català es troben afectades per risc d'inundacions fluvials o marítimes. Com és això possible? Per què les autoritats ho han permès? Sobre això, el professor Bladé assenyala que abans hi havia un desconeixement més gran sobre el perill d'inundacions. I apunta al fet que és una qüestió que Europa se l'ha començat a mirar "amb més detall" des que es va aprovar la directiva europea d'inundacions, el 2007.
Abans d'aquesta regularització general, alguns països tenien mapes i alguna feina feta sobre la qüestió, com estudis concrets sobre zones amb inundacions habituals, però no hi havia "una metodologia, una manera de fer mapes de perillositat i riscos" com sí que hi ha ara. "Sense criteris, es feia el que es podia", apunta Bladé. De tota manera, l'expert assenyala que ara l'administració "és conscient i sap el que hi ha i què ha de fer", tot i que "té uns recursos limitats". "Hi ha moltíssima gent treballant el tema", recorda.
Es pot preveure una DANA?
Una vegada el mal està fet, la previsió és una necessitat. Tanmateix, els darrers aiguats han posat en evidència la dificultat per preveure amb prou temps quan caurà una gran tromba d'aigua, donat que la situació prevista ha canviat en qüestió de minuts i en no res s'ha format una alerta vermella que potser una hora abans no es contemplava. Bladé assenyala que aquestes gotes fredes són fenòmens "ràpids i incerts" que la meteorologia "no està prou avançada per a pronosticar" amb detall. "Se sap que hi ha una previsió amb dies d'antelació o hores que plourà, però sobre la intensitat o el punt on caurà més encara hi ha molta incertesa", apunta. El canvi climàtic accentua aquest vessant caòtic. Per això, l'expert assevera que tot i els sistemes d'alerta primerenca i que hi ha estudis de previsió d'inundacions amb dades històriques, un aiguat no és pronosticable del tot. A més, molts d'aquests estudis, apunta Bladé, a vegades són de sèries molt curtes i poden no ser representatius.
"No hi ha una solució màgica"
"Queda clar que vivim en zones inundables i que seguirem fent-ho, no ens podem retirar de totes", admet Bladé, que assenyala seguirà havent-hi inundacions i sosté que "el que hem d'aprendre amb el temps és a conviure, a gestionar el risc d'inundació i a tornar-nos més resilients perquè quan ens inundem no hi hagi tants danys". Així les coses, el professor explica que el risc existirà i que s'ha de gestionar de diferents maneres. "Previsió, protecció i gestió", resol.
En primer lloc, calen estudis per analitzar què pot passar quan es dona un aiguat extraordinari i avaluar els danys. "Si són inassumibles", doncs entren en joc les accions que es poden fer per disminuir l'efecte: des de renaturalitzar espais, emmagatzemar aigua en certes zones o instal·lar sistemes de protecció a les cases. És el que s'anomenen SUDS (Sustainable Urban Draining Systems), és a dir, buscar maneres sostenibles d'aconseguir que l'aigua circuli més a a poc a poc i en cabals més petits, com ara pot ser tractar el terreny perquè no sigui tan impermeable i que l'aigua es filtri o alentir el recorregut de l'aigua creant petites zones d'emmagatzematge. A Alcanar, per exemple, apunta Bladé, s'està treballant també en un projecte per fer bases de laminació, espais d'emmagatzematge d'aigua temporalment perquè el cabal sigui més baix i quan passi el pitjor de les pluges es deixi anar la tromba.
A aquestes possibles solucions, afegeix, s'ha d'arribar "buscant consensos" amb el territori, amb qui coneix l'afectació de primera mà, fent cas dels experts i sense imposar des del poder. "I a vegades si s'han de prendre actuacions potser s'ha de demanar algun sacrifici a algú", ha avisat, remetent a l'exemple de les expropiacions a Alcanar. "En llocs on no hi ha solució, com Alcanar, algunes cases se n'han d'anar", afegeix, tot i que avisa que això no ha de ser generalitzable i que només s'ha de fonar quan no hi ha altra manera de garantir la seguretat dels afectats.
Videos que circulen per grups de WhatsApp de La Ràpita. Situació molt complicada en tots los barrancs del poble. pic.twitter.com/X47Us1em2q
— Rapitenc Sense Filtro (@rapitenc10) October 12, 2025
Fer cas a les alertes tot i el "marge d'incertesa"
La qüestió, apunta l'expert, és que no hi ha una "solució màgica" aplicable a tots els llocs que garanteixi que no hi haurà més estralls ni tragèdies, sinó que "en cada cas s'ha de mirar què es pot fer". Alhora, és una feina complexa en la qual tot suma: "Una sola mesura normalment no serveix per a res, però si vas sumant per tot arreu i quan urbanitzes ho tens al cap, pot arribar a ajudar molt", resol Bladé.
També subratlla la importància de les alertes als telèfons mòbils. L'expert insta a fer cas sempre als avisos als mòbils per evitar tragèdies com la del País Valencià i a ser conscients que sempre hi ha un marge d'incertesa: "Potser fem cas un dia o dos d'un avís i al final no passa res, però si quatre dies a l'any ens hem de quedar a casa i no ens hem de moure perquè al final un dia no hi hagi desgràcies, doncs fem-ho".