La titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Elda ha citat com a investigat l’exministre Rodolfo Martín Villa per la mort de l’antifranquista Teófilo del Valle a mans de la Policia Armada, el febrer de 1976, segons ha avançat Eldiario.es. La jutgessa també ha citat com a investigat Daniel Aroca del Rei, agent de la Policia Armada i autor dels sis trets per l'esquena que van posar fi a la vida d’aquest treballador de 20 anys durant les mobilitzacions del sector del calçat alacantí. És un fet excepcional perquè els tribunals espanyols no investiguen els crims del franquisme perquè sostenen que estan emparats per la llei d’amnistia de 1976. Tots dos han estat citats a declarar a mitjan novembre i ho podran fer de forma telemàtica, des dels jutjats de Madrid i Albacete.
L’exministre Martín Villa fa anys que és investigat per la magistrada María Servini de Cubría, en la coneguda querella Argentina, per 12 crims de dissidents polítics en el període comprès entre els anys 1976 i 1978, en els quals va estar a càrrec del Ministeri de Relacions Sindicals, Ministeri de la Governació i Ministeri de l'Interior durant la Transició.
Al crit ‘A por ellos’
La querella va ser presentada per l’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (integrada a la coordinadora Ceaqua). S’hi relata que un vehicle policial es va detenir a la protesta i se sent cridar: ‘A por ellos’ Els policies van començar a perseguir els manifestants amb les armes a la mà. Teófilo del Valle va intentar escapolir-se, però pels carrers en la confluència del carrer Sant Roque amb Joan d'Àustria, va ser abatut per l’esquena. És el 24 de febrer de 1976, en la localitat alacantina d'Elda. Sis tirs per l'esquena, un d'ells en el clatell, van posar fi a la vida de Teófilo de la Valle.
Teófilo del Valle va ser la primera víctima mortal per part de les forces de l'ordre públic després de la presa de possessió de la Direcció de l'Estat de Joan Carles I. Les entitats contra el franquisme sostenen que va ser "un crim de lesa humanitat", com el més d'un centenar de morts per la repressió policial durant el procés transicional.
La llei de memòria democràtica espanyola, actualitzada el 2022, ordena que s'investiguin tots els crims des del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936, la guerra, la dictadura i fins a l'aprovació de la Constitució espanyola, el 29 de desembre de 1978. Amb aquest nou marc, víctimes del franquisme van tornar a presentar querelles als jutjats, que van caure en sac trencat, com les del sindicalista Carles Vallejo i els germans Ferrandis perquè els tribunals insisteixen que estan emparats en la llei d'amnistia de 1976, com ha fixat el Tribunal Suprem i el Constitucional o són assassinats prescrits i que en aquella època l'Estat espanyol no havia signat els tractats internacionals amb el reconeixement dels delictes de lesa humanitat.
En aquest context negatiu, la Fiscalia de Barcelona, en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha decidit investigar les tortures que va patir la independentista Blanca Serra, i la seva germana Eva, en la comissaria de Via Laietana de Barcelona, on van ser detingudes quatre vegades, entre 1977 i 1982. Serra, en sortir de la fiscalia, va exigir que "s'obrin tots els arxius" per a examinar i confirmar la repressió a la dissidència.