La prova pilot de les Aules d'Acollida Accelerada (AAA) de Barcelona ha esdevingut tot un èxit, ja que el 73,95% dels alumnes que s'ha presentat als exàmens del nivell A2 (bàsic) de català els ha superat. En concret, es van examinar al gener 119 dels 134 matriculats en les vuit aules iniciades a principis de curs. Els estudiants han assistit a aquestes aules durant 30 hores a la setmana per, principalment, aprendre català. Els alumnes que hi han participat són d'entre segon i quart de l'ESO. Per ara, la prova pilot deixa sensacions molt positives i es planeja sumar dues aules més al pilotatge del curs que ve.
Les aules d'acollida accelerades augmenten significativament les hores lectives dedicades a l'aprenentatge del català en comparació amb les aules d'acollida ordinàries. A més, els alumnes que hi participen només van a aquestes aules, fins que, un cop acabades, s'incorporen a l'escolarització ordinària. En aquesta prova pilot, els alumnes van participar en aquestes aules fins a finals de gener, quan es van incorporar a l'escolarització ordinària, tot i que encara mantenint algunes hores d'aula d'acollida. Els centres que enguany han acollit les AAA són l'Institut Verdaguer, el Martí Pous, l'Institut Angeleta Ferrer, el Joan d'Àustria, el Barcelona-Congrés, el Menéndez y Pelayo, el Lluís Vives i el Teresa Pàmies.
Les proves de l'A2 es van fer al gener. Abans, entre el 30 de novembre i el 12 de desembre, 122 dels 134 alumnes es van presentar al nivell A1 i 107 el van aprovar. Entre els motius per no superar la prova, el Consorci d'Educació de Barcelona apunta a les necessitats educatives especials o l'alfabetització molt feble d'alguns alumnes.
Valoració molt positiva
Carme Vieitez, docent a l'Institut Teresa Pàmies, ha posat en valors aquestes aules d'acollida en declaracions a l'ACN: "Poder fer l'aula d'acollida és fonamental, és la benvinguda, no només en l'àmbit lingüístic sinó la benvinguda a un país". Vieitez relata que han pogut fer immersió lingüística completa per tal d'aturar el "xoc" que suposa arribar a un lloc nou, on els alumnes no coneixen ningú i no entenen l'idioma.
En aquestes aules, el català esdevé la llengua vehicular entre els alumnes, ja que és la primera que, habitualment, tots comparteixen. De fet, assegura que, tot i no conèixer abans l'existència del català, la majoria no se sorprenen quan saben que a Catalunya es parlen dues llengües, ja que a la majoria dels seus països se'n parlen diverses. Per a Vieitez, les aules accelerades presenten avantatges en comparació amb les normals, ja que permeten oferir 30 hores de català a la setmana, quan a la resta poden ser entre cinc i vuit. A més, en les accelerades es tanca el grup quan ha passat un mes i mig de l'inici aproximadament, mentre que en les altres l'arribada de nouvinguts no s'atura. "Això permet que el progrés sigui en grup", destaca.
L'Alena és una de les alumnes de l'AAA del Teresa Pàmies. Originària de Moscou, fa un any que viu a l'estat espanyol i nou mesos a Barcelona. Reconeix que desconeixia l'existència del català abans d'arribar al capital catalana i ara és capaç d'entendre i contestar les preguntes dels periodistes en aquesta llengua. L'Alena valora molt positivament l'aprenentatge de la llengua, que assegura que fa servir per comunicar-se amb els companys, però també fora del centre. De cara al futur creu que li servirà a la feina i considera que passar per l'aula d'acollida hauria de ser "obligatori" per als alumnes nouvinguts. "Si no, no entendran res", reconeix.
El català a Barcelona
El català viu una situació agònica a la capital del país, així es va mostrar a l'Enquesta de Serveis Municipals del 2023. El resultat és que l'ús de la llengua catalana es troba sota mínims històrics: només és la llengua del 36% dels barcelonins. Per districtes, aquest informe apunta que el de Gràcia és l’únic de Barcelona on la llengua habitual és el català, amb un 52,9% dels veïns que la fa servir com a llengua principal. Des d'aquí, tot fa baixada: a les Corts la fa servir el 45,4%; a Sarrià-Sant Gervasi el 44,2%; a l'Eixample el 43,8%; a Horta-Guinardó el 38,1%; a Sant Andreu el 37,3%; a Sants-Montjuïc el 36,1%; a Sant Martí el 23,2%; a Ciutat Vella el 19,5% i, finalment, a Nou Barris el 17,7%.