L'emissió de la pel·lícula de La mort de Guillem, que es va estrenar ahir simultàniament a les televisions públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, va tenir un èxit rotund d'audiència. El film relata el dol i la recerca de justícia dels pares de Guillem Agulló, un jove independentista valencià que va ser assassinat als anys noranta per part d'un grup d'ultra dreta.  

Al detall, en el cas de TV3, un total de 430.000 espectadors van veure la pel·lícula, una xifra que suposa un 17,6% de l'audiència, segons ha informat l'agència audiovisual Dos30'. De fet, a Catalunya l'emissió del film va ser líder d'audiència. A més, la cadena va acompanyar la pel·lícula, que es va estrenar a les 22:00 hores, amb el documental A la dreta i més enllà, del programa Sense Ficció, així com el curtmetratge Ni oblit, ni perdó, dirigit per Jordi Boquet i protagonitzat per Raquel Ferri, que explica l'assassinat d'Agulló.     

Prop d'un 11% d'audiència a València

Al País Valencià, d'on era originari Agulló, el film el van visualitzar unes 201.000 persones a la cadena À Punt, el que representa una audiència del 10.9%. A més, a les Illes Balears unes 15.000 persones van van visualitzar la pel·lícula a IB3, cosa que representa una audiència del 4.4%. 

No ha estat casual que la pel·lícula, dirigida per Carlos Marquès-Marcet, s'hagi estrenat simultàniament en aquestes cadenes, ja que és una coproducció de TV3 i À Punt, la televisió pública valenciana. Malgrat que ara arriba a la petita pantalla, aquest ja es va estrenar al festival de cinema de Màlaga, on es va projectar el 24 d'agost. 

El dol dels pares

Agulló, dels Maulets de Burjassot (Horta Nord), va ser apunyalat l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) per un grup d'ultradreta autodenominat Marchalenes-IV Reich. Més enllà de la mort del jove, els guionistes de la pel·lícula, Alfred Pérez Fargas i Roger Danès, han posat l'accent en el dol de la seva família, especialment, els pares, així com l'onada d'indignació social que va provocar la seva mort per la falta de resposta de la justícia.

En aquest sentit, el magistrat que va portar el cas es va negar a acceptar els agreujants de crim d’odi per motivació ideològica. Per això, Ventosa, l'àlies de l'únic imputat, va ser condemnar per una baralla amb resultat de mort a catorze anys de presió, però només va complir-ne quatre perquè se li va concedir la llibertat condicional.

Per tot això, la figura de Guillem Agulló s'ha convertit en un referent tant de la lluita contra el feixisme com de l'independentisme. Per aquest motiu, 25 anys després del seu assassinat, el Senat va aprovar una moció que declarava que la seva mort havia estat "per motius polítics”. A més, es va decretar “crear, amb càrrec als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, el Fons Guillem Agulló, com un Fons Estatal destinat a les indemnitzacions als familiars de les víctimes dels delictes d’odi”.