Els militars han d'estar presents al Saló de l'Ensenyament? A les portes d'una nova edició, l'Ajuntament de Barcelona ha reobert el debat perquè l'exèrcit espanyol deixi de comptar amb un estand en aquest i altres esdeveniments educatius i de lleure. El plantejament no és només una declaració d’intencions, sinó que qüestiona les sortides professionals que ofereix el ministeri de Defensa. La polèmica obre un debat més polític que no pas moral, que posa de relleu el sentiment antimilitarista a Catalunya.

Barcelona no vol militars

Fa setze anys que Barcelona no acull l’exèrcit espanyol als seus carrers. La darrera ocasió va ser l’any 2000, amb motiu del dia de les Forces Armades. Ja aleshores la ciutadania va mostrar el seu rebuig a la desfilada i el Govern català va ser criticat per la seva posició ambigua.

Enmig del context sobiranista, el posicionament institucional avui s’ha adequat al sentiment antimilitarista dels catalans. En aquest marc, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 26 de febrer una declaració institucional proposada per la CUP en què instava la Generalitat a fer tots els possibles per evitar la representació de les forces armades espanyoles al Saló de l’Ensenyament, que enguany se celebrarà entre el 9 i el 13 de març.

Ensenyament s'ho pensa

La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, no es va posicionar en contra de la presència de militars al saló durant la sessió de control del Govern del 3 de març. Ruiz només va oferir la possibilitat que la Generalitat negociï de nou el conveni amb Fira de Barcelona, per replantejar la presència de l'exèrcit espanyol en els estands. Amb tot, la Generalitat no ha respòs a la petició del consistori barceloní i, en l'edició d'aquest any, el ministeri de Defensa tornarà a presentar-se com una opció educativa més pels joves.

L'ensenyament no és un àmbit per fer apologia del militarisme, assegura Jordi Armadans

Els pacificistes, peça clau

Les entitats s'han avançat a les institucions en la lluita per deslligar l'exèrcit del món educatiu. N'és un bon exemple la Fundació per la Pau (Fundipau), que promou la cultura del desarmament i la pau. El seu director, Jordi Armadans, considera que l'ensenyament "no és un àmbit des d'on s'hagi de fer apologia del militarisme" i ha apuntat que ara veu les institucions més disposades a afrontar aquesta polèmica: "Històricament, han evitat afrontar-ho", ha assegurat a El Nacional. D'altra banda, Armadans troba especialment preocupant que en esdeveniments com el festival de la Infància de Montjuïc l'exèrcit "es presenti com una cosa divertida", fet que al seu entendre suposa un "engany" ja que no representa els valors reals de la institució militar.

Precisament sobre la moralitat de l'exèrcit s'ha pronunciat la plataforma Pangea, que des de 2008 persegueix la mateixa causa a través de la iniciativa ‘Desmilitaritzem l’educació’. Des d'aquesta associació, asseguren que la presència de les forces armades al Saló de l'Ensenyament no s'hauria de permetre, ja que l'exèrcit "transmet valors com el patriarcat, l'androcentrisme i la violència com a mètode per resoldre conflictes", principis que contradiuen el model educatiu català, basat en "la pau, el diàleg i la llibertat". Sota aquesta premissa, Pangea ha posat en marxa una iniciativa perquè la consellera Ruiz i la directora del Saló de l'Ensenyament, Roser Soley, posin fi a la presència de militars.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat