Carregant...

L’eclipsi total de Sol d’aquest dimecres 12 d’agost serà un dels grans esdeveniments astronòmics de l’estiu, però observar-lo sense les mesures de protecció adequades pot tenir conseqüències irreversibles. Mercedes López Romero ho sap de primera mà: quan tenia vuit anys va mirar directament el Sol durant un eclipsi i, dècades després, pateix una ceguesa del 90%. López Romero, de 45 anys, és fisioterapeuta i va ser diputada de Ciutadans al Parlament d’Andalusia. Ara ha volgut explicar la seva experiència per advertir dels riscos de mirar directament el Sol, especialment en el cas dels més petits. "Em fa por veure que la gent anirà a veure l’eclipsi amb nens i tot; no són conscients del perill que suposa; em fa por veure com la gent pensa aprofitar aquestes vacances, que es posen a la carretera i tot per mirar l’eclipsi", ha explicat a EFE.

Un joc entre nens que li va provocar lesions irreversibles

Tot va passar quan tenia vuit anys al pati de la seva escola, a Dalías, a Almeria. Mentre els adults observaven un eclipsi des de certa distància i amb mesures de protecció, Mercedes i altres nens es van amagar per poder mirar directament el Sol. El que havia començat com una entremaliadura es va convertir en una competició per comprovar qui podia mantenir més temps la mirada. "Vam començar a dir a veure qui era la que aguantava més", recorda. Ella va ser qui va mantenir la mirada durant més estona. Entre els altres nens hi havia la seva germana, dos anys més petita, que va apartar els ulls abans i no va patir les mateixes lesions. Els efectes, però, no van ser immediats. Mercedes va continuar fent vida normal durant anys i no va començar a detectar problemes fins que tenia uns 14 anys, quan va adonar-se que no distingia correctament alguns números escrits a la pissarra de l’institut. Va ser aleshores quan va acudir per primera vegada a un oftalmòleg. El metge va identificar les cremades i li va preguntar si en algun moment havia mirat fixament cap al Sol. Les lesions afectaven la màcula, la zona central de la retina encarregada de la visió detallada. En tractar-se de teixit nerviós, les lesions no es poden operar i són irreversibles.

"Hi veig com si hi hagués molta boira sempre"

La pèrdua de visió ha estat progressiva des de la joventut i actualment arriba al 90%. A més, López Romero pateix hipersensibilitat a la llum i dificultats per distingir els colors. "Els dies ennuvolats són mortals per a mi, i els molt assolellats també; i vaig perdent visió amb els anys", explica. La seva afectació també condiciona l’ús quotidià de pantalles. Ha de mirar la televisió o el telèfon mòbil sense brillantor ni contrast i utilitza ulleres de sol de manera gairebé constant, fins i tot en espais interiors. "Veig com si hi hagués molta boira sempre, i els colors ja no els distingeixo i els confonc constantment", relata. Les conseqüències de les lesions també van afectar els seus plans de futur. A 17 anys li van comunicar que no podria obtenir el carnet de conduir i quan en va fer 18 es va afiliar a l’ONCE. Inicialment, volia estudiar Medicina o Infermeria, però la pèrdua de visió la va obligar a renunciar-hi. Finalment, va estudiar Fisioteràpia i, anys després, va iniciar una trajectòria política que la va portar al Parlament andalús i a treballar en l’àmbit de les polítiques de discapacitat.

Demana màxima precaució amb els nens

Arran de la seva experiència, López Romero assegura que prefereix no observar l’eclipsi ni tan sols amb ulleres específiques i recomana encara més prudència quan hi ha nens. Aquesta és una decisió personal més restrictiva que les recomanacions oficials. Les indicacions sanitàries i científiques recollides pels mitjans assenyalen que l’eclipsi es pot veure de manera segura amb ulleres específiques per a l’observació solar que compleixin la norma ISO 12312-2. Les ulleres de sol convencionals, encara que siguin molt fosques, no ofereixen una protecció adequada. Tampoc s’ha de mirar directament el Sol a través de telescopis, prismàtics o càmeres sense filtres solars específics.

Un dels principals riscos és que la retina no disposa de receptors del dolor. Per aquest motiu, una persona pot patir una lesió mentre mira el Sol sense notar cap molèstia immediata que l’adverteixi del dany. Els efectes poden aparèixer posteriorment en forma de visió borrosa, taques al centre del camp visual, distorsions, alteracions en la percepció dels colors o pèrdua de visió. El cas de Mercedes López Romero mostra que una exposició durant la infància pot tenir conseqüències que es manifestin anys més tard i acompanyin la persona durant tota la vida.