L'estat espanyol reté a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca més de 30.000 documents que van ser confiscats durant l'ocupació franquista de Catalunya l'any 1939 i que van servir per a l'esforç repressor de la dictadura, tot i que una llei de l'any 2005 l'obliga a retornar-los. En total, el fons sense retornar suposaria el 5% dels anomenats Papers de Salamanca, i contenen informació de caràcter administratiu, sobretot de la Generalitat republicana i del Govern de l'època. Entre aquests 30.000 documents pendents de fer el viatge de tornada des de Salamanca fins a Catalunya, la major part (uns 22.000) són documents de lògies maçòniques, entre els quals hi hauria cartes que s'enviaven els seus membres, com avança 3CatInfo de fonts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. També hi ha 6.000 documents relacionats amb l'ordre públic i 6.000 més procedents d'una quarantena d'ajuntaments, entre els quals hi ha els de Barcelona, Tarragona, Reus, Igualada, Sort o Valls i que el govern espanyol ja es va negar a retornar l'any 2005.
Documents de la Causa General que corresponen a Catalunya
A més dels milers de documents que l'Arxiu Nacional de Catalunya ha comptabilitzat que queden a Salamanca, també reclamen que tornin a Catalunya tots els arxius de la Causa General que corresponen a Catalunya. Documents que el Ministeri de Justícia de Franco va fer servir per processar i condemnar republicans o persones amb vincles polítics que la dictadura considerava criminals. El nombre de volums catalans que formen part de la Causa no sap exactament quants són, però per a Enric Terradellas, cap de l'àrea de fons de l'administració de l'Arxiu Nacional, són importants perquè permetran estudiar la justícia de Catalunya en aquells anys. El retorn de tota aquesta documentació, que es va requisar durant i després de la Guerra Civil, permetrà indagar, també, en la documentació dels indults de condemnes a mort que el mateix president Lluís Companys va aplicar a molts dels sollevats derrotats a Catalunya.
Què bloqueja el retorn?
Segons apunta Enric Terradellas a 3CatInfo, les discrepàncies dins la comissió mixta Generalitat-Estat sobre la procedència i l'autoria dels documents és la principal raó per la qual aquests documents es retenen a Salamanca. En aquest setntit, l'Arxiu Nacional de Catalunya està en contacte amb el Ministeri de Cultura dirigit pel català Ernest Urtasun per acostar posicions. Per la seva part, la Comissió de la Dignitat, una de les entitats més participatives a principis dels anys 2000 en la lluita pel retorn de la documentació, va presentar l'any 2023 un recurs davant l'Audiència Nacional espanyola per denunciar la inactivitat del govern espanyol amb els Papers i el seu retorn. L'Audiència encara s'ha de pronunciar sobre el recurs, però des de la Comissió esperen que la sentència deixi clar que el govern espanyol no té excuses per, com a mínim, fer complir la llei actual de retorn, que data del 2005.