L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha dirigit un escrit a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica en el qual exigeix "la retirada" del nom del rei emèrit Joan Carles I -que continua a l'exili per evitar problemes fiscals- de carrers, edificis i espais públics "en compliment de la llei de memòria democràtica". L’entitat sosté que Joan Carles de Borbó “va ser un dirigent franquista” i, en compliment de la llei de memòria democràtica de 2022, s’han d’eliminar tots els elements que “exaltin dirigents de la dictadura”. “Joan Carles va ocupar la direcció d'Estat de la dictadura i això el converteix en dirigent del franquisme”, ha manifestat Emilio Silva, president de la ARMH aquest dilluns. “Va presidir consells de ministres mentre hi havia detinguts i torturats, milers de republicans morint en l'exili sense poder tornar a les seves cases, censura en la cultura i els mitjans de comunicació i falta de llibertats fonamentals”, ha afegit Silva.
L'entitat de memòria exposa que "ara que el govern espanyol està commemorant els 50 anys d'Espanya en Llibertat convé recordar que el pròxim dia 30 d'octubre es compliran 50 anys del dia en què Joan Carles de Borbó va assumir la direcció de l'Estat de la dictadura franquista per baixa per malaltia del dictador Francisco Franco". Hi afegeix que "era la segona ocasió en la qual Joan Carles de Borbó es convertia en cap d'Estat de la dictadura; l'anterior havia estat entre 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974. Això el va convertir en dirigent de la dictadura ocupant la seva direcció d'Estat per decisió i previsió del dictador que l'havia triat com el seu successor".
Complir la llei de memòria
En el seu escrit, la ARMH exposa que segons l'Article 35.1. de la llei de memòria democràtica, sobre Símbols i elements contraris a la memòria democràtica: “es consideren elements contraris a la memòria democràtica les edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualsevol altres elements o objectes adossats a edificis públics o situats en la via pública en els quals es realitzin esments commemoratius en exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura”.
En el punt 2 s'afegeix que “seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades en topònims, en la llista de carrers o en les denominacions de centres públics, de la revolta militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l'eix durant la Segona Guerra Mundial”. I s'afegeix en el punt 3 que “les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències i territori, adoptaran les mesures oportunes per a la retirada d'aquests elements.
Per això, l'associació reclama que en aplicació de l'article 35 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica "s'insti la retirada de tots els carrers, denominacions d'edificis i espais públics i qualsevol altres elements en els quals figuri el nom de Joan Carles de Borbó perquè són exaltacions d'un dirigent de la dictadura i han de ser tractades com a elements contraris a la memòria democràtica com especifica la llei".
A més, demana que s'utilitzin totes les eines, inclosa la legislació contenciosa administrativa, perquè així ho compleixin totes i cadascuna de les entitats estatals, autonòmiques, provincials i municipals i es prenguin les mesures previstes en la legislació per a sancionar el seu incompliment.
“Moltes vegades quan la gent pensa en la llei d'amnistia de 1977 i creu que protegeix policies torturadors i algun dels seus caps, però és una llei intocable perquè garanteix la impunitat a totes les persones que van formar part de la dictadura, de dalt a baix i de baix a dalt”, denúncia Silva.
Precisament, el pròxim 20 de novembre quan es commemorin els 50 anys de la mort de Franco al llit, amb la recuperació de drets i llibertats, encara hi ha a Catalunya vestigis franquistes en espais públics, com el monument franquista de l'Ebre a Tortosa, que continua bloquejat en un jutjat, tot i que la Generalitat tenia tots els informes i el contracte d'obres a punt per retirar-lo el 2021.