Aristòtil deia que “Educar la ment sense educar el cor no és educació”. Podem obligar tothom a pensar i a sentir el mateix? En una societat cada cop més polaritzada, podem permetre'ns reduir l'educació a una única opció?

Encara que sigui lamentable, pertànyer a un grup social, una tribu urbana o una comunitat religiosa ja no es percep com un actiu de la societat. Al contrari, és la principal font de diferències, de rebuig als que no pensen o senten de la mateixa manera. Amb la consegüent pèrdua de riquesa social. Thomas Carothers i Andrew O'Donohue ho exposen al seu llibre Democracies Divided: The Global Challenge of Political Polarization (Democràcies dividides: El repte global de la polarització política).

La nostra principal preocupació? Que es garanteixi la lliure elecció d'escola com a alternativa a la creixent polarització social

En els diversos fòrums electorals als que ens van convidar abans de les eleccions del 14-F, els representants polítics exposaven els seus projectes en l'àmbit educatiu. Sobretot, però, ens convidaven a exposar les inquietuds i les inseguretats de l'escola concertada. Quina és la nostra principal preocupació? Doncs bé, que es garanteixi la lliure elecció d'escola, sigui pública o privada concertada, com a alternativa a la creixent polarització social.

Aristòtil deia que la virtut rau en el terme mitjà. La moderació comporta gestionar objectius, individuals i col·lectius, a curt i a llarg termini. A més, requereix esforç. La moderació és resiliència i flexibilitat. Implica un exercici valent i honest de revisió constant, postura crítica i aprenentatge continu. I obliga a aprendre amb la humilitat necessària per a valorar els èxits i els errors, i comunicar-los amb transparència.

A les forces polítiques que finalment governin a Catalunya els hem de demanar moderació. Respecte i reconeixement a la funció social i educativa de l'escola pública i de l'escola concertada, en l'exercici de la pluralitat i en el marc del Servei d’Educació de Catalunya. No són grups extrems, són dues realitats educatives que responen a la diversitat del nostre país. Plegades, expressen la voluntat dels pares i mares. Ambdues necessiten tranquil·litat i seguretat jurídica per a exercir la seva única funció: educar i formar la joventut. Acompanyar-la en el camí cap a una ciutadania íntegra, resilient, respectuosa i plural. Insisteixo: plural.

Als que governin Catalunya els demanem moderació. Respecte i reconeixement a la funció social i educativa de l'escola pública i de l'escola concertada, que responen a la diversitat del país

És un clam àmpliament compartit: no polaritzem més l'educació i menys a partir del discurs polític. És un contrasentit voler reparar el que no està avariat i, més encara, espatllar el que funciona. A l'escola concertada hi ha criteri, sentit comú, esforç, experiència i resultats.

Virtut és la capacitat d'un subjecte per a produir un determinat efecte positiu. Per què obviar la virtut de l'escola concertada, que no és ni una anomalia ni un residu del passat? És una escola que administra de manera eficient els pocs recursos que rep de l'Administració i que obté estàndards d'èxit en totes les avaluacions. Per sobre de tot, respon a una demanda social i a la lliure elecció de l'educació que contemplen tant la Constitució com les declaracions internacionals de drets en les societats democràtiques.

Contra la polarització, fomentem la diversitat i la pluralitat que comporten la convivència de l'escola pública i de l'escola concertada, amb els seus diversos models educatius, compatibles i complementaris. Una educació per a cada ment i per a cada cor.

Carles Camí és el President de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya