Tradicionalment, les dades estadístiques de nombrosos estudis científics havien mostrat el que s'ha anomenat la U de la felicitat: el benestar subjectiu que percep la població ha estat en termes generals més gran al principi de la seva vida, durant la seva joventut, després ha caigut durant la mitjana edat, coincidint amb les responsabilitats, la feina i el pas dels anys; i, finalment, ha tornat a repuntar en el tram final de la seva vida. Així mateix, la infelicitat traçava als gràfics una espècie d'U inversa, una gepa o monticle. Ara, tanmateix, aquesta "llei" està sent alterada i en els últims anys, especialment després de la pandèmia de la COVID-19, s'està observant una tendència que la punta del monticle d'infelicitat es desplaci cada vegada més cap a la joventut, i que a mesura que avança l'edat, aquest disminueix. Els joves són ja més infeliços en termes estadístics que els seus pares i això és així a tot el món. Així ho mostra un estudi recent, que apunta al deteriorament de la salut mental dels joves del qual fa anys que han advertit experts i estudis.
La investigació, publicada a la revista científica Plos One aquest dimecres, engloba dades de 44 països, inclòs d'Espanya, entre el 2020 i el 2025, si bé s'ha centrat especialment sobre els Estats Units i el Regne Unit. En concret, els autors, liderats per l'acadèmic britànic David G. Blanchflower, professor d'economia en el Dartmouth College, s'ha basat en la següent pregunta: "Pensant en la seva salut mental, que inclou estrès, depressió i problemes emocionals, quants dies durant els últims 30 dies va tenir problemes de salut mental?" a través de la que se sostreu un índex de "desesperació". Als EUA, l'esmentat índex en els menors de 25 anys ha passat del 2,9% el 1993 al 8% el 2023. En el cas del Regne Unit, en els homes menors de 25 anys, la desesperació va augmentar més del doble entre el 2009 i el 2021 (del 2,3% al 6,4%); i quant a les dones joves, va augmentar encara més dràsticament, del 4,4% al 12,7%. Les anàlisis economètriques realitzades, tenint en compte variables com el gènere, l'educació, l'ocupació o el país, afirmen que el malestar disminueix a mesura que augmenta l'edat, a tot el món.
A què es deu aquest deteriorament de la salut mental i la percepció de felicitat dels joves? Els autors de l'estudi tracen diverses hipòtesis. En primer lloc, assenyalen que la pandèmia no és una causa, sinó un factor que va accentuar una tendència que ja s'anava observant d'abans. Així, l'estudi apunta a la "cicatriu" que va deixar la crisi del 2008 i el seu impacte encara present contra les expectatives laborals de molts joves. De fet, suggereixen un "xoc en les perspectives de feina i creixement salarial" per a qui s'han incorporat al mercat laboral en els anys recents, així com les creixents dificultats per a l'accés a un habitatge propi. Un altre factor, apunten, és la falta de recursos sanitaris per tractar afeccions mentals, que vinculen a les retallades posteriors a la recessió de fa ja més d'una dècada. Finalment, una tercera hipòtesi és l'impacte de les noves tecnologies en les percepcions dels joves sobre si mateix i les seves vides, en relació amb la que representen els altres en xarxes socials. En aquest sentit, assenyalen que hi ha una creixent evidència científica que apunta que un ús més important d'Internet i telèfons intel·ligents està associat a un augment del malestar emocional dels joves, que comparen les seves vides i expectatives amb les que els seus coneguts mostren en xarxes socials.
La dissonància entre les expectatives i la realitat
Sobre aquestes tesis, el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona i cap del servei de psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona, Eduard Vieta, valora en declaracions a Science Media Centre que existeix una dissonància entre les expectatives dels joves i la realitat. "Les generacions joves de la major part de països inclosos en l'estudi han rebut una educació molt sobreprotectora i han desenvolupat una baixa tolerància a la frustració. Crec que aquest aspecte és també rellevant per explicar el seu malestar emocional", apunta l'expert, que, tanmateix, avisa que l'estudi es basa en informació reportada i, per tant, en percepcions subjectives dels participants. Per la seva part, la catedràtica de Psicologia de la Universitat del País Basc Maite Garaigordobil afirma en declaracions al mateix portal que fa falta una atenció més gran en els centres educatius, fins i tot la universitat, a abordar el malestar i expressar preocupacions i temors.