Va esborrar l'oferta de feina fa més de quatre mesos, després que El Nacional i altres mitjans traguessin a la llum que un home de més de 70 anys -segons les testimonis- demanava veure els peus de les noies a qui vol contractar.

Ara, però, ha tornat a la càrrega i ho ha fet a través de LinkedIn -enlloc de Primer Empleo-, on busca "periodista amb carrera acabada o a punt de fer-ho per escriure publireportatges" i que, a més, no cal que tingui experiència.

"A la primera entrevista ja et demana de veure't els peus i ja et fa preguntes íntimes de tipus sexual", escrivia a l'octubre una periodista al grup de Facebook Agenda Periodistes, on va voler fer públic i denunciar tota la maquinària que aquest home té -presumptament- engegada des de fa temps. Ell, però, no va voler fer declaracions a El Nacional. "No m'interessa", va dir.

Aprofitar-se de la innocència

Pel que sembla ser, i sempre segons les testimonis, s'aprofita de les joves que estan a punt o acaben d'acabar la carrera. Una de les noies, que es vol mantenir en l'anonimat, relata a aquest mitjà que li quedava poc temps per acabar els estudis i "buscava desesperadament alguna feina per poder encaminar el meu futur". L'home no va trigar ni 24 hores a trucar-la per fer l'entrevista.

En el primer contacte només va trobar estrany que la cités a casa seva, però com que la feina era a distància, "no ho vaig trobar un inconvenient", assegura. El problema va arribar una setmana més tard. "Al cap d'una setmana vam fer una segona reunió i aquí van començar els comentaris estranys i les preguntes personals: em va preguntar si tenia parella, em parlava de la importància de les carícies, em va demanar si li podia ensenyar els peus, ja que li agradava la reflexologia i els peus li deien molt de la personalitat de la gent" i moltes coses més.

Trobades extralaborals

Però la cosa no acabava aquí. També va proposar-li de veure's fora de la feina perquè ja ho feia amb les altres noies a qui, per cert, s'hi referia com "les meves noies". Això ja li va semblar més estrany, però va provar de convèncer-se que "havien sigut imaginacions meves i que n'estava fent un gra massa". Ella i dues noies més van decidir deixar la feina quan van parlar entre elles d'això i van veure que no era una cosa normal.

"El Leandro Abarca Nidegger és un misogin que aprofita la seva marca editorial per contactar amb noies joves que busquen familiaritzar-se en el sector periodístic", diu la periodista lamentant-se de la seva innocència. "Jo ja fa més d'un any que vaig marxar, i quan repasso les converses que vam tenir em penedeixo d'haver sigut tan ingènua i estúpida. Al cap i a la fi, ell estava en una posició més elevada que jo, ja que jo era la seva empleada, i ell sabia jugar molt bé la seva carta de poder", sentencia.

Vàries denuncies

Arran d'aquest post de Facebook, moltes noies van anar contestant i denunciant que els havia passat exactament el mateix -ja ho han fet més de 10 en públic a Facebook-. I no només a la xarxa social. També ho han fet al Col·legi de Periodistes, que ha explicat a aquest diari que estan estudiant el cas perquè, si es confirma, "és una qüestió molt greu i molt bèstia".

La Mar Novel, una altra de les periodistes que va anar a l'entrevista de feina ara farà tres o quatre anys, explica a aquest mitjà que l'havia citat a la seva oficina per fer l'entrevista, però encara es mostra sorpresa quan recorda que en arribar al lloc on havien quedat, al barri de Montbau de Barcelona, no era cap despatx, sinó casa seva. 

A ella no va demanar-li que li ensenyés els peus, però sí que recorda que li havia parlat d'això i li havia explicat "no sé quina història de teoria seva" sobre el tema. No va demanar-li això, però tampoc no es va sentir còmoda. I encara menys quan la va portar del menjador a l'habitació per ensenyar-li el web, com a la periodista anterior.

"Simplement el mateix ambient era inquietant, un home d'avançada edat al menjador de casa seva (la típica casa d'avi, per entendre'ns) i una oferta absurda i falsa de feina", relata.

Frau en tota regla

Però que demani totes aquestes coses, no és l'única presumpta estafa que es podria trobar en aquesta oferta. "A priori podia semblar interessant, però amb el pas dels minuts vaig veure que olorava a frau", relata la Mar, que afegeix que "el seu aspecte i el seu domini denoten més aviat poca professionalitat".

Ho justifica en el fet que ell diu que treballen per a ells tant noies com nois. Però totes coincideixen en què mai han vist un sol noi i que, a més, les peces de la pàgina no les signa ningú perquè no es descobreixi la trampa. La seva manca de professionalitat també es fonamenta en què ni tan sols ha comprat el domini del web que dirigeix (http://catalunyagastronomica.blogspot.com.es/) i no només això. La construcció del web està feta en castellà, mentre que les peces són en català.

Incomoditat

A banda de tot això, l'home es queda gran part dels diners que guanyen les noies. El pacte per treballar-hi és que cada una es busqui la vida, trobi restaurants que vulguin ser promocionats i facin una peça. "De cada article venut, ell guanyava el 40% i nosaltres el 60%", explica la Mar, que també treu a la llum que en un primer moment va proposar-li de pagar-li en negre perquè ella pogués veure si li valia la pena fer-se autònoma o no.

Amb tots els elements a la mà, la Mar pot dir ben clar que "la sensació general va ser desagradable i incòmoda", no només per les inquietants condicions que ofereix, sinó també "per la seva manera d'actuar, la casa i la 'feina' que oferia". "Vaig sortir d'allà horroritzada", relata la periodista, "i mai més vaig contactar amb ell".

I així ha anat succeint durant anys i una noia rere l'altra. Algunes han aguantat més temps, però quan han vist que no era normal el que passava, decidien plegar. D'altres, ni tan sols van voler tornar a agafar-li el telèfon després de la primera entrevista.