La possibilitat de deixar sense servei l'AVE entre Barcelona i Madrid durant un o dos anys ha provocat una onada de recels entre enginyers, empresaris i entitats vinculades al transport. El Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya i la patronal Pimec han rebutjat una interrupció total de la línia i reclamen alternatives que permetin executar les obres sense perjudicar greument la mobilitat. Les preocupacions també s'han estès a organitzacions empresarials de l'Aragó i al sector aeri, que adverteix de les dificultats per absorbir els més de 40.000 passatgers que utilitzen diàriament aquest corredor.
El degà del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya, Pere Calvet, considera que la proposta del ministre de Transports, Óscar Puente, no té prou en compte la importància d'aquesta connexió. "Si tanques la línia faràs les obres més ràpid, però no sé si, per la transcendència i l'ocupació que ha tingut durant aquests anys aquesta línia, ens podem permetre tancar-la completament", ha advertit. Per això, defensa buscar solucions "intermèdies", com ara reduir el nombre de trens en circulació mentre es fan els treballs, però mantenint una part del servei. Calvet recorda que la línia és "un dels pilars" de la mobilitat a Espanya i considera que aquesta alternativa seria "el més adequat".
Les patronals alerten de l'impacte econòmic i exigeixen alternatives
La patronal catalana Pimec comparteix les reserves dels enginyers. Tot i reconèixer la necessitat de renovar les infraestructures i garantir un servei fiable, l'organització reclama que qualsevol actuació tingui en compte les conseqüències sobre els desplaçaments i l'activitat empresarial. Per aquest motiu, exigeix que les decisions es prenguin amb planificació, diàleg amb els agents econòmics i alternatives que preservin la connexió entre les dues capitals. A l'Aragó, Cepyme Aragón també ha expressat la seva "preocupació" i recorda que l'alta velocitat és un factor estratègic per a la competitivitat de les empreses. La Cambra de Comerç de Saragossa, per la seva banda, demana escoltar els tècnics abans de prendre decisions precipitades i garantir opcions de transport als usuaris.
Les advertències també arriben del sector aeri. Ignacio Rubio, president de l'Associació Espanyola d'Usuaris Empresaris i Professionals del Transport Aeri (Asetra), considera que els avions no podrien assumir tota la demanda que deixaria l'alta velocitat. "L'aeroport de Barcelona no té capacitat real per assumir tots els passatgers que l'AVE ha anat transportant durant tots aquests anys. Es queda petit", ha afirmat. L'entitat també planteja dubtes sobre quines aerolínies podrien oferir els vols addicionals i a quin preu. A l'Aragó, el president de l'associació hotelera Horeca Hoteles, Antonio Presencio, ha reclamat "conciliar seguretat i mobilitat" davant les possibles repercussions sobre el turisme.
Els enginyers també qüestionen la gestió d'Adif
Més enllà del possible tancament, Pere Calvet ha aprofitat el debat per reclamar un "pacte d'Estat" que garanteixi l'estabilitat d'Adif i Renfe. El degà ha denunciat els canvis constants en la direcció del gestor ferroviari: "Durant els últims 14 anys, ha tingut set presidents. Això, en qualsevol empresa, sigui d'aquest sector o de qualsevol altre, segurament no aguantaria". Calvet defensa establir mandats de quatre anys i consolidar equips directius amb experiència ferroviària. També ha qüestionat el manteniment de la infraestructura, malgrat assegurar que els sistemes de senyalització són segurs. "Ens hem gastat molts diners en una infraestructura ferroviària enorme que ens ha donat garantia de servei des del 1992, però és cert que el manteniment segurament no ha estat el que tocava", ha assenyalat.
El malestar també ha arribat a les institucions. El president de l'Aragó, Jorge Azcón, s'ha mostrat "extraordinàriament preocupat" i ha anunciat que reclamarà al Ministeri de Transports tots els informes tècnics que justifiquin una eventual interrupció del servei, especialment al tram entre Madrid i Calataiud. Paral·lelament, l'Associació d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de l'Estat ha exigit una investigació "rigorosa, objectiva i independent" de l'accident ferroviari d'Urda, sense pressions polítiques ni administratives. Mentrestant, el Govern espanyol manté sobre la taula la possibilitat d'escurçar les obres de cinc anys a un o dos mitjançant la suspensió del servei, tot i que encara no s'ha pres cap decisió definitiva.