La meitat de les empreses catalanes tenen problemes per contractar estudiants acabats de graduar, i especialment es troben a faltar titulats en àmbits com la salut, les enginyeries i l’educació. Segons l’últim Informe d'Ocupadors elaborat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (ACU), un 41,4% de les empreses assenyala mancances entre els candidats en competències genèriques com la responsabilitat, la iniciativa, la comunicació o la flexibilitat. L’estudi, basat en una enquesta a 1.411 organitzacions que han contractat titulats en els darrers tres anys, revela també que la inconformitat és un factor: un 38,7% dels ocupadors no ha pogut fer contractacions per la falta d’acceptació de les condicions laborals proposades.
L’informe destaca que la resolució de problemes, la planificació i organització i la capacitat d’aprenentatge autònom són aspectes “millorables” entre els graduats recents. El 53,5% dels ocupadors reclama més formació en resolució de problemes, el 46,3% en formació pràctica i el 40,5% en planificació i organització — i aquestes mancances són transversals a tots els àmbits formatius. Les empreses també demanen una “formació universitària més connectada amb el món laboral”, ja que consideren insuficient la preparació pràctica dels titulats. L’informe qualitatiu, a més, destaca que en sectors com l’educació i els serveis socials es dona un gran valor a les competències socials i actitudinals, com la gestió emocional, l’autocontrol, la capacitat de decisió, la vocació i la capacitat d’empatia, especialment pel tracte directe amb usuaris.
El paper de la universitat: utilitat superficial i llunyana a l'empresa
Els ocupadors valoren positivament la capacitat de treball en equip i el pensament abstracte dels graduats, així com les habilitats lectores i orals, però assenyalen que la universitat està desconnectada de la realitat laboral i que sovint manca actualització dels continguts i coneixement pràctic. També es detecten mancances en la capacitat de traslladar la teoria a la pràctica i en el domini dels idiomes, especialment pel que fa a la redacció i als nivells de català i castellà. En aquest aspecte, l'informe indica que tenir un alt coneixement d'anglès és també una clau que obre moltes portes al món laboral (un 49% de les empreses ho considera imprescindible per la contractació).
Les empreses fan evident la dificultat per mantenir la paritat de gènere en determinades titulacions, ja que els homes són menys nombrosos en àmbits de caràcter més tècnic. A més, les entitats del sector educatiu i social es troben amb dificultats per trobar graduats amb bona formació teòrica i analítica, coneixements de gestió de projectes, experiència en associacionisme i altes competències en comunicació. La majoria d’empreses i institucions, doncs, opten per dissenyar la seva pròpia formació específica per als treballadors perquè consideren que la formació continuada universitària no s’ajusta a les seves necessitats. Tot i això, els ocupadors valoren positivament les pràctiques en empreses (5,4 sobre 10) i l’experiència laboral prèvia (5,1 sobre 10) a l’hora de contractar. Aquest contacte amb l’entorn laboral és especialment rellevant en sectors com l’educació, la intervenció social, la infermeria, la salut, la psicologia i la teràpia.
La relació entre universitat i empresa es considera insuficient, i això no és pas una novetat. Fa més d'un any, Xavier Díez destacava en una entrevista a El Nacional que “no estem preparant els alumnes per al món real, i això genera molts inadaptats”, i el debat sobre les noves polítiques educatives i les baixes capacitats de les noves generacions fa temps que és sobre la taula. El nou informe de l'ACU reclama una millor adaptació dels plans d’estudi a la realitat laboral i més participació de les empreses en la definició de competències, i mentrestant nosaltres esperem amb recel i espant les notes d'una selectivitat promet deixar a pocs indiferents.