El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha signat aquest divendres un acord amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) perquè a partir del curs que ve el P2 sigui gratuït. Serà gratuït a tots els centres públics del país. És a dir, els 42 que són propietat de la Generalitat i els 947 que són de titularitat municipal. Pel que fa a les privades (718), les famílies comptaran amb una rebaixa de 800 euros provinents de la butxaca del Govern. Fins ara l’executiu català finançava aquests centres públics amb 1.600 euros anuals, i ara pagarà el doble per tal de compensar els diners que paguen les famílies. Segons el conseller, es tracta d’una mesura “feminista” perquè “és una mesura per la igualtat d’oportunitats”. El Govern confia que aquesta mesura afavoreixi la natalitat a Catalunya, ja que moltes famílies podran aprofitar-se d’aquesta mesura abans que l’infant comenci l’educació obligatòria. Es tracta, segons el cap del Departament d’Educació, d’un “acord històric” perquè demostra la “voluntat” del Govern d’apostar per una etapa educativa important per “desenvolupament integral dels infants”. 

Cambray ha fet aquest anunci en el dia mundial de l’Educació i poc més d’un mes després d’haver anunciat una reducció de ràtios que entrarà en vigor a partir del proper curs a P3. Va ser una mesura que, tot i anar en la mateixa direcció d’una demanda històrica de mestres i professors, no va convèncer els sindicats del món de l’ensenyament. Tot i que el conseller d’Educació va explicar que a partir del curs 2022-2023 hi haurà un màxim de 25 alumnes per classe a les aules d’Infantil 3, els representants de docents alerten que aquesta reducció de ràtios trigarà fins a quinze anys a fer-se efectiva en tot el sistema educatiu; si es té en compte que molts d’aquests infants acabaran estudiant Batxillerat. 

La demanda històrica de la reducció de ràtios és un motiu més que ha fet sortir en les darreres setmanes milers de professors als carrers. Aquest dimecres es va fer l’última vaga i manifestació d’aquest passat mes de març: una pel cas del 25% de castellà i cinc per demanar la reversió de l’ordre d’avançar l’inici del curs escolar, a més de demanar posar punt final a les retallades que la comunitat educativa arrossega des de la crisi econòmica de la passada dècada. De fet, aquesta s’ha convertit en la principal petició dels sindicats, i les negociacions de les darreres setmanes -ara paralitzades- han anat en aquest sentit.

Educació va proposar augmentar el nombre de docents

Cal recordar que el Departament d’Educació va proposar als sindicats del món de l’ensenyament augmentar el curs que ve el nombre de docents en 890 efectius, així com incrementar el personal de treballadors d’atenció directa a l’alumnat en 216. El document, avançat per ElNacional.cat, també proposava restablir l’horari lectiu d’abans de la crisi econòmica. Però els sindicats, consultats per aquest diari, van justificar el seu rebuig a la proposta assegurant que la proposta d’Educació era “una misèria” si el nombre d’efectius es repartia per tot Catalunya. I a més, consideraven que havia de passar “massa” temps perquè algunes mesures es fessin efectives, fins i tot un cop acabada la legislatura actual. El Govern també va proposar als representants de mestres i professors augmentar en 682 dotacions les plantilles dels centres de Formació Professional (FP), una mesura que hagués entrat en vigor a partir del curs vinent.