Si l'acte central de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona va ser la missa a la Sagrada Família i la posterior benedicció de la torre de Jesús, l'acte central d'aquest esdeveniment va ser el final, amb l'espectacle de llums i veus que va coronar el viatge apostòlic del sant pare a la capital catalana. Va ser just abans d'aquell moment, quan les forces de seguretat van expulsar uns 600 cantaires de l'acte perquè alguns d'ells duien una bandera estelada impresa en una cara dels fulls on tenien les partitures i preveien cantar Els segadors davant el públic congregat. Però qui també es va veure afectat per aquest fet van ser els cors infantils, o de veus blanques, que també havien de participar en l'acte. Finalment, només l'Escolania de Montserrat va sortir a l'escenari, mentre la resta de veus (el Cor de l'Escola de Música Amics de la Unió de Granollers i 30 cantaires de la Federació Catalana de Pueris Cantores) van quedar apartades en un racó sense saber que estava passant i perquè no podien participar en aquell moment pel qual tant havien assajat i practicat. Els moments de desconcert van generar molta tristesa entre els afectats i, fins i tot, alguns nens plorant per la frustració de no poder viure aquell moment tan emocionant amb plenitud.
Com explica la Marina Velázquez, gerent del Moviment Coral Català, a ElNacional, "en un moment donat els van fer baixar [als cantaires], però no els van fer sortir [on havien de sortir]. Als adults se'ls van endur al carrer i els infantils es van quedar dins de la Basílica, però no els van permetre sortir a les escales on havien de cantar amb l'escolania". Concretament, la Sònia Rojas, presidenta de la Federació Catalana de Pueri Cantores i mare d'una de les infants participants, explica que Els nens cantaires "havien de sortir darrere del Papa per fer la benedicció i després es posarien pel voltant amb l'escolania", explica Rojas. "Quan va arribar l'hora", però, precisa, "els van deixar arraconats a una rampa i no van poder fer el que havien preparat".
L'experiència des de dins
Des d'ElNacional hem parlat amb en Josep Vila, director de Veu de l'Escola de Música Amics de la Unió de Granollers, estava en aquell moment amb els infants cantants: "Quan va acabar la missa, vam baixar i ens vam posar en posició de sortida de l'acte de benedicció", explica, però aleshores "va venir el que va ser diferent". Precisa, però que van poder cantar, "però no des d'on s'havia assajat" ni "com s'havia assajat". Aquest fet va ser un "xoc" per als cantaires, que després de moltes hores d'assaig, en un esdeveniment de tan gran magnitud com aquest, que per a ells "tenia molta importància", no van poder fer el que estava previst. "Alguns van acabar disgustats i van plorar", afirma.
Sense cap explicació en el moment, i sense saber realment el que estava passant en aquell moment, ja que tot anava com havia d'anar fins aquell moment, va ser un xoc per als cantaires quedar fora de les escales, on havien de tenir tota la visibilitat que havien assajat. Per a Vila, i ja vist amb la perspectiva dels dies, "hi ha certa lògica en no sortir, perquè els adults no van sortir" i havien de participar tots junts en aquell moment. Tampoc sabien per què no van sortir els adults fins que no ho van veure a les xarxes socials instants després. Un cop acabat l'acte, "probablement per qüestions de seguretat", els van "fer marxar, però no vam rebre cap explicació".
"Els més petits ploraven per no poder fer tot el que havien de fer", explica Rojas, que insisteix a dir que "estan contents per l'experiència", però que els va mancar "la cirereta, perquè no van poder sortir". Després de moltes hores d'assaig aquell cap de setmana, d'anar a Montserrat a cantar, "hi va haver nanos que ho van passar malament", ja que "era molt especial per a ells i no van poder fer-ho tot". No poder cantar com estava previst "després de moltes hores i molts assajos", als "més petits els va costar una mica" entendre el que estava succeint i "estaven tristos per no poder fer el que havien practicat". Acompanyar el Papa en la seva sortida del temple i cantar davant seu en el punt àlgid de l'esdeveniment era molt important per aquests infants, la majoria dels quals "participen normalment en l'eucaristia".
Evitar el càstig col·lectiu i demanar responsabilitat
Davant d'aquests fets, Velázquez insisteix a dir que tot això es podria haver fet "d'una altra manera per evitar el càstig col·lectiu" que es va fer a tots els cantaries pel fet que alguns cantaires introduïssin les estelades al recinte, el que afirma que "no es va pensar bé". En un comunicat, Moviment Coral Català, juntament amb altres entitats que agrupen a les corals de Catalunya, afirmen que "les actituds i comportaments que es van produir són incompatibles amb els valors de respecte, convivència, civisme, inclusió, llibertat i democràcia que han de presidir qualsevol activitat humana". Consideren que "els actes festius i culturals han de ser espais de trobada, tolerància, participació i germanor, on totes les persones se sentin respectades i segures", però també titllen de "desproporcionada" l'actuació policial, que "rebutgen".
Malgrat això, però, també reclamen responsabilitats als cantaires, ja que "en aquest acte estaven representant una entitat, no la seva pròpia ideologia" i les seves accions han "provocat que cap dels cantaires pogués acabar la seva participació en els actes i hagin patit angoixa i desil·lusió per la situació viscuda". Per a Velázquez, "la solució hauria d'haver estat fer fora a la persona o confiscar el material" que no fos oportú, més amb la presència constant de policies quan els cantaires feien la seva actuació durant la missa, "no fer fora 600 persones que havien fet la seva feina". "Entenem que s'han de demanar responsabilitats a tothom: els cantaires que es van saltar el que s'havia signat i acordat i, sobretot, a les forces de seguretat i als responsables de la seguretat", diu, també per l'actuació al voltant dels cors infantils que no van poder actuar com estava previst i la desil·lusió que això va generar.