Un 55% dels mestres de primària de Catalunya declaren patir estrès per haver d’atendre alumnes amb necessitats educatives especials, situant Catalunya al capdavant d’Espanya segons l’informe TALIS (Teaching and Learning International Survey) de l’OCDE. Aquesta xifra supera el 42% de mitjana estatal. Pel que fa a secundària, el 44% dels docents catalans manifesten estrès per aquest motiu, per sobre de la mitjana estatal del 40% i de l’OCDE (37%). Així mateix, el 49% dels mestres de primària catalans asseguren sentir estrès quan preparen les classes, mentre que a secundària aquest percentatge és del 39%, igual que la mitjana estatal.
A més, el 59% dels professors de secundària de Catalunya es queixen de tenir molta feina administrativa, una xifra inferior al 64% que es registra al conjunt de l’Estat. L’estudi també mostra que els docents novells reporten més estrès: un 42% a secundària i un 43% a primària declaren sentir estrès per atendre alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta l’experiència. Catalunya és la comunitat on més professors treballen amb alumnes amb necessitats educatives especials: 87% a secundària i 90% a primària, mentre que la mitjana estatal és del 78% i 82% i la de l’OCDE del 77%.
Pel que fa a l’estrès general, el 16% dels docents a tot l’Estat asseguren sentir molt estrès a la feina, per sota del 19% de la mitjana de l’OCDE. A secundària, el percentatge és el mateix que el estatal, però baixa al 14% a Catalunya. A primària, el percentatge més elevat de professors amb molt estrès es troba a Catalunya, amb un 17%.
Satisfacció amb la feina molt alta
La satisfacció amb la feina continua sent alta: un 95% dels mestres de primària i un 94% de secundària afirmen estar satisfets amb la seva tasca, per sobre de la mitjana de l’OCDE (89%) però per sota de la mitjana estatal (97% i 95%).
Segons la Fundació Bofill, l’estrès del professorat es deu principalment a la sobrecàrrega laboral, manca de recursos per gestionar l’aula, infrafinançament, pressió administrativa i absència de polítiques de desenvolupament i capacitació professional de qualitat. En concret, assenyalen que hi ha una “absència de polítiques de suport per fer front a la complexitat”. Maria Marcos, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, destaca que la diferència de les dades catalanes respecte a la mitjana europea és un “senyal d’alarma claríssim” i per això reclama posar-se al dia amb equips multidisciplinaris.
La Fundació Bofill proposa cinc mesures concretes: primer, impulsar un pla d’inversió per augmentar les ràtios d’educadors i treballadors socials, psicopedagogs, integradors socials, mediadors i especialistes en inclusió, començant pels centres més vulnerables i estenent-lo a tots, sense vincular-ho a finançament extraordinari. Segon, incrementar el temps de coordinació dels equips docents. Tercer, establir un marc d’incentius per promoure la participació en activitats de formació i reconeixement salarial per l’assumpció de funcions addicionals. Quart, implementar un pla d’acompanyament durant els dos primers anys de docència i un programa de mentoria per a tot el professorat novell. Cinquè, establir un pla de formació permanent adaptat a les necessitats de cada centre.