"Estic cursant el màster en estudis avançats en Història de l'Art a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Tant les classes obligatòries com les optatives que ja s'han impartit havien d'estar, segons la informació oficial, impartides en català. Malgrat això, els professors han decidit impartir-les totes en castellà. Entenc que, segons la política lingüística, aquesta informació sobre la llengua de docència és vinculant i no pot ser canviada al gust del professor. (...) Què puc fer si la situació continua?" És una de les consultes de vulneració lingüística a les aules que han arribat a Plataforma per la Llengua. En concret, l'entitat ha rebut un total de 41 queixes per discriminació del català a les universitats dels Països Catalans, 34 de les quals a Catalunya i 4 al País Valencià fins a aquest octubre, segons la consulta feta per ElNacional.cat. La xifra és similar a la de l'any passat (49) i lluny de les 230 registrades el 2022, quan es va iniciar la campanya per defensar la llengua pròpia a les universitats públiques.
Eloi Planas, membre de la junta executiva de Plataforma per Llengua, explica a aquest diari que amb la campanya van aconseguir que la majoria d'universitats públiques revisessin els seus plans d'estudi i habilitessin bústies pròpies de queixes lingüístiques, que era un dels objectius de la campanya de l'ONG del català. També que el Govern aprovés un pla per enfortir la llengua catalana a les universitats. Les darreres xifres oficials del Departament de Recerca i Universitats evidencien que el català es manté per sota del 80% a les universitats, l'objectiu fixat per al 2025 en el pla d'enfortiment del català a les universitats. L’oferta d’assignatures impartides en llengua catalana es troba en el 74% el curs 2023-2024, la mateixa xifra que el curs 2022-2023. Així mateix, el castellà va augmentar el curs passat fins al 34% respecte al 30% de l'anterior, i en terceres llengües s'ha mantingut en el 20% els dos darrers cursos.
Radiografia de tot el sistema
Quan reben una queixa, Plataforma per la Llengua es dirigeix a responsables dels centres perquè s'esmeni i la relació és "força fluida", sosté Eloi Planas. Amb tot, davant el degoteig de vulneracions, l'entitat reclama que "cal fer un estudi per radiografiar tot el sistema universitari català per comptabilitzar les vulneracions que realment es registren". Planas assegura que hi ha una xifra negra de vulneracions que no es denuncia, ja que molts cops "l'alumne hauria d'aixecar el dit en mig de la classe" per demanar que es respecti el programa docent.
Queixes i "precarització"
La vulneració lingüística més repetida és que una assignatura d'una carrera o un màster, s'anuncia que es farà en llengua catalana i, al final, es fa en llengua castellana. Precisament, hi ha una queixa d'aquestes en la llista de Plataforma per la Llengua. "Soc estudiant del grau en Humanitats de la UPF. Us escric perquè a l'assignatura de Llengua i Literatura Llatina no s'està complint la llengua de la guia docent. L'assignatura posa que és en català, però s'està fent en castellà. Els arguments del professor són que hi ha una noia italiana d'Erasmus i que ja té els materials de la classe en castellà".
El responsable de Plataforma per la Llengua alerta que "la precarització laboral a les universitats també va en contra de la llengua catalana", fet que provoca que "no s'exigeixi" als professors complir els plans d'estudi, mentre que una bona condició laboral podria revertir-ho.