La universitat manté el biaix de classe. El perfil de l'estudiant mitjà de les universitats dels territoris de parla catalana continua sent d'origen relativament benestant, essent el 62% del total provinent de famílies de classe alta. Per contra, només el 9% dels estudiants provenen de famílies de classe baixa i un 29% de classe mitjana. Així es desprèn del darrer informe 'Via Universitària', elaborat per la Xarxa Vives per radiografiar el perfil de l'alumnat i els seus hàbits amb dades del 2024.
L'informe, elaborat amb enquestes a més de 45.500 alumnes de 1.700 titulacions de les 22 universitats de la Xarxa Vives (Catalunya, País Valencià, Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya), mostra que hi ha hagut un lleuger augment d'aquest perfil dels estudiants de classe alta, essent el 58,8% el 2021, la qual cosa suposa un augment de gairebé 3 punts percentuals en tres anys. Així, la directora tècnica de l'estudi, Anna Prades, avisa que la diversitat que hi ha al carrer és la que s'hauria de veure a les aules i insta a "orientar polítiques" a partir d'aquest panorama.
Aquest biaix de classe també es mostra a l'hora d'escollir estudis. La majoria d'estudiants d'origen social humil opten per les ciències socials (19,6%), les humanitats (19%) o la salut (14,8%), mentre que tenen una menor presència en les ciències (13,5%) i les enginyeries (12,4%). Es tracta d'una cosa que també s'ha advertit com a bretxa de gènere: elles s'orienten majoritàriament a àmbits d'estudi relacionats amb les cures, les arts i l'ensenyament, mentre que els homes es decanten per estudis vinculats a posicions de poder i presa de decisions (enginyeries, economia i tecnologia). A banda, també s'ha advertit una major proporció d'estudiants d'origen estranger o de pares estrangers en les aules universitàries i assenyalen que presenten una integració prou proporcional en el conjunt de disciplines.
Així mateix, els investigadors també avisen que els estudiants de classe baixa o origen migrant presenten taxes més altes del que s'anomena una trajectòria acadèmica complexa, és a dir, amb interrupcions o retard en l'accés. De fet, les raons econòmiques són el motiu més habitual per a la interrupció de la trajectòria acadèmica, per sobre de dedicar-se en exclusiva a treballar o per desencís amb els estudis escollits.
En aquest sentit, un dels autors de l'estudi, el professor d'Economia de la UB Ernest Pons, avisa que la "pressió econòmica dificulta l'experiència universitària" de l'alumnat. El pes de pagar els estudis recau encara majoritàriament en les famílies, en un 50%, mentre que les beques només financen el 13,9% del total de les despeses, accentuant aquest biaix de classe en l'accés al llarg dels anys d'estudi.
Augmenten els qui estudien i treballen alhora
Partint d'aquest context, no és estrany que s'hagi advertit un augment dels estudiants que treballen mentre estudien o que treballen a l'estiu entre cursos: un 22% i un 7,7% del finançament de les seves despeses, respectivament, venen del seu treball, davant del 16,9% i el 6,3% del Via Universitària de 2021. Ara mateix, el 50% dels alumnes només estudien, mentre que l'altra meitat treballa de manera intermitent o regular. La majoria dels estudiants viuen amb les seves famílies (6 de cada 10), mentre que en el cas dels qui viuen independitzats ho fan majoritàriament compartint un lloguer amb altres persones. Pons veu aquí un símptoma de la crisi d'habitatge que afecta el conjunt de la societat.
Menys hores d'estudi i menys presencialitat: conciliació
Aquest augment del treball alhora que s'estudia també contribueix a un altre fenomen que adverteixen els investigadors: es produeix una caiguda de les hores d'estudi, essent una mitjana de 22,8 hores per crèdit, la qual cosa suposa una caiguda pel que fa a les anteriors edicions de l'informe i se situa per sota del marge d'entre 25 i 30 hores que recomana l'espai europeu d'educació superior (EEES). Amb tot, apunta, Pons, no veu aquí una dada especialment preocupant de la qual es puguin treure conclusions, sinó un canvi de mentalitat de la Generació Z, que tracta de trobar un equilibri més gran entre els estudis i altres aspectes de la seva vida com la feina, les aficions o la vida social. Davant d'aquesta realitat, els impulsors de l'estudi han demanat que es creïn itineraris curriculars flexibles i en horaris diversificats.
El nou estudiant, de fet, també mostra un perfil interessant: augmenta l'interès per l'estudi no presencial i demanda molta més flexibilitat per poder organitzar-se i conciliar. Abans la concepció de la universitat en línia era d'un model subsidiari i per a quan no hi havia altra alternativa, mentre que ara l'estudiant ho té present com una opció més adequada al seu estil de vida. Entre els estudiants en línia, un 28% són menors de 26 anys. És una opció consolidada i en auge. Si és veritat, tanmateix, que encara proliferen en gran manera estudiants d'edat més avançada que compaginen amb feina per continuar formant-se de cara al mercat laboral. Aquest és també el perfil creixent dels estudiants de màster: "S'ha generalitzat la sensació que una adequada inserció laboral requereix una titulació de postgrau. La majoria dels estudiants cerquen una especialització que els permeti adquirir noves competències i posicionar-se millor en el mercat de treball", expliquen.
"Escàs vincle" amb la universitat i més problemes de salut mental
Pel que fa al perfil de l'estudiant actual, també s'ha observat un "escàs" vincle amb la universitat, donat que un 80% dels enquestats afirmen que no han participat mai en cap òrgan ni entitat associativa, mentre que només un 6,8% ho fa de manera habitual. Els autors de l'informe insten, en aquest sentit, a fomentar aquesta participació, en tant que entenen la universitat no només com un espai d'aprenentatge, sinó també d'integració i participació social, tot i que admeten que res no apunta que la universitat d'ara "torni a ser com la dels anys 80 o 90".
Finalment, els investigadors també han advertit creixents problemes de salut mental, com ja apuntava el Via Universitària del 2021. Es mantenen les percepcions de depressió (23%, tot i que el 2021 era del 26%) i augmenten les d'ansietat (26%) entre l'alumnat, i també els casos de diagnòstics per professionals. Ho adverteixen els autors de l'estudi, que també són professors universitaris. "Ho perceps, t'ho diuen o ho veus, les dificultats pel desplaçament, per qüestions familiars, en el benestar emocional... Abans eren casos concrets i ara pots fer una llista", afirma Pons. Un altre autor, el sociòleg Ramon Llopis, de la Universitat de València, avisa que el rendiment acadèmic sol ser inferior amb aquestes dificultats.