Arriba un dia especial per a tots els amants del bon menjar, el Dia Mundial de la Tapa, un dels plats més icònics de la nostra gastronomia i reconegut a nivell internacional. Normalment acompanyades d'unes cerveses o d'unes copes de vi, a més de ser el centre de moltes reunions d'amics o fins i tot de dinars o sopars familiars, les tapes són un concepte perfecte per a qualsevol temporada, atesa la seva versatilitat i varietat de plats i ingredients. Siguin unes croquetes o una ensalada russa al solet, anar de tapes és una de les activitats preferides de la gran majoria. Si no sabeu com celebrar aquesta data tan especial, us deixem una llista de les 10 tapes més demanades a nivell nacional perquè pugueu gaudir del Dia Mundial de la Tapa.
Les 7 tapes imprescindibles per gaudir del Dia de la Tapa
1. Croquetes
Una bona croqueta ens pot fer una idea de com és de bo un restaurant o bar, mentre recordem la nostra infància, aquelles croquetes de l'àvia o de la mama. Una bona beixamel, un farcit de bon pollastre o pernil, tot i que avui dia hi ha croquetes de gairebé qualsevol ingredient, i un arrebossat fregit en bon oli i sense excés de greix són les claus de l'èxit d'aquest plat tan i tan demanat arreu del país, i que és tot un reclam per a comensals de totes les edats. Gaudir-les com a aperitiu en bona companyia és un dels plaers de la nostra cuina.
2. Patates Braves
Encara que avui dia les podem trobar a tot arreu, menjar unes de bones s'ha convertit en tota una aventura, sobretot en grans ciutats on a qualsevol patata congelada fregida amb quètxup i maionesa se li diu patates braves. Hi ha tantes receptes com persones, així com gustos per a tothom: més o menys picants, fregides o al forn, amb pell o sense, en rodanxes, en daus, en bastonets, i un llarg etcètera de condicions que poden canviar radicalment el plat les converteixen en una de les tapes més versàtils.
3. Crestes
En ciutats com Barcelona s'han establert com una tapa principalment argentina, ja que multitud de locals de cuina d'aquest país les ofereixen com a única oferta gastronòmica, tot i que farcides de tants ingredients i combinacions com puguem imaginar. Així i tot, destaquen les típiques crestes farcides de samfaina, tonyina i ou dur, fetes amb el mateix amor que les croquetes, un ingredient que sembla essencial en aquesta mena de plats tradicionals de la nostra gastronomia.
4. Ensalada russa
Com totes les anteriors tapes, l'ensalada russa és també un plat ben versàtil i no existeix una recepta única, encara que hi ha un element bàsic que tothom coneix: la maionesa que permeti integrar tots els altres ingredients i que ha de ser bona, ja que és el fil conductor del conegut plat. A partir d'aquí, i com les patates braves, els ingredients i combinacions són gairebé infinits. Pebrot, tonyina, pastanaga, pèsols, patata, i un llarg etcètera poden convertir l'ensalada russa en la nostra tapa preferida i al nostre gust. A més, és ben fàcil de preparar, així que no hi ha excusa per no tastar-la (a menys que no t'agradi la maionesa).
5. Xoriço
El xoriço a la sidra, al vi o simplement fregit és tota una explosió de sabor a la boca, no apte per a tots els paladars i estómacs, però tota una bandera de la cuina del nostre país. Normalment servit en un perol de fang i ben calent, és el típic plat amb què hauràs de demanar pa per sucar la salsa que deixen anar mentre couen, que és una de les més gustoses. Això sí, no és apte per a dietes vegetarianes o veganes.
6. Truita de patates
Si hi ha un estereotip de la nostra cuina, és la truita de patates, aquell plat que s'ha de fer passi el que passi quan ve algú de fora a casa per sopar, així com és ideal per portar a celebracions i esdeveniments per fer pica-pica. Tot i que la seva recepta genera controvèrsia amb si ha de portar ceba o no, o si s'ha de coure molt o deixar el suquet sortir en tallar-la, és ben difícil trobar algú a qui no li agradi una bona tapa o pintxo de truita de patates.
7. Calamars a la romana
Una tapa arriscada i ben difícil d'aconseguir que sigui bona, els calamars a la romana requereixen un bon producte fresc, un bon punt de cocció, sense deixar-lo com un xicle, i un arrebossat ben fregit, per evitar excessos de greix i un arrebossat que es desprengui i faci ràbia.
