Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oviedo ha aconseguit desxifrar el genoma de l'anomenada medusa immortal, Turritopsis dohrnii. Amb aquest descobriment, s'han pogut trobar algunes claus que expliquen per què la longevitat d'aquesta espècie s'estén fins al punt d'evitar la seva mort, fet que alhora pot servir per trobar respostes a les malalties associades a l'envelliment dels éssers humans. Carlos López-Otrín, director de l'estudi i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, deixa clar, però, que amb aquesta investigació "no es persegueix la cerca d'estratègies que permetin assolir els somnis d'immortalitat humana que alguns anuncien, sinó entendre les claus i els límits de la fascinant plasticitat cel·lular que permet que alguns organismes siguin capaços de viatjar enrere en el temps".
Així doncs, la finalitat se circumscriu a saber millor per què es donen determinades malalties vinculades a l'envelliment i, tot plegat, amb una medusa d'uns pocs mil·límetres de longitud que aconsegueix revertir la direcció del seu cicle vital fins a un estadi anterior asexual anomenat pòlip i que fa que rejoveneixi mentre la immensa majoria dels éssers vius, després de l'etapa reproductiva, avancen cap a un major deteriorament i pèrdua de cèl·lules que deriva amb la mort al cap d'uns anys.
Els processos que expliquen el procés de rejoveniment
Amb la seqüenciació del genoma de la medusa immortal, s'ha pogut detectar algunes característiques particulars, com ara l'increment de l'expressió dels gens relacionats amb la via de la pluripotència cel·lular. Altrament, 'silencia' els gens per la denominada ruta "Polycomb". Els dos processos permeten que les cèl·lules especialitzades transitin cap a la desdiferenciació i es puguin convertir en qualsevol tipus de cèl·lula, donant peu a un nou organisme. Així doncs, les dues rutes potencien el fet d'avançar cap al rejoveniment cíclic de la medusa. Els gens, identificats durant el procés de seqüenciació, estan associats amb la replicació i reparació de l'ADN, el manteniment dels telòmers, la renovació de la població de cèl·lules mare, la comunicació intercel·lular i la reducció de l'ambient cel·lular oxidatiu.
Des de l'equip d'investigació, María Pascual-Torner, que forma part del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la universitat asturiana, precisa que no hi ha una "única clau de la immortalitat" d'aquesta espècie, sinó que els diferents mecanismes que han trobat amb diverses eines bioinformàtiques "actuarien de forma sinèrgica, fet que assegura l'èxit de rejoveniment de la medusa". A l'estudi, a banda dels investigadors de la Universitat d'Oviedo, també hi han participat l'Institut Universitari d'Oncologia del Principat d'Astúries, l'Institut d'Investigació Sanitària del Principat d'Astúries i de l'Observatori Marí d'Astúries. Els autors han publicat la investigació a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences.