I si un dispositiu mèdic pogués entrar al nostre cos, funcionar durant uns dies i després degradar-se sense haver-lo de retirar? Aquesta és la idea que hi ha darrere d’una nova bateria bioabsorbible desenvolupada per un equip del MIT. La tecnologia, encara experimental, ha aconseguit alimentar petits dispositius electrònics dins l’estómac de porcs.
Podem pensar que és una obvietat, però les bateries convencionals no estan pensades per ser ingerides ni per romandre dins del cos, ja que contenen materials que poden resultar inadequats per la salut. Tanmateix, ara, investigadors i investigadores del MIT han publicat un estudi a Nature Chemical Engineering on han desenvolupat una bateria bioabsorbible, és a dir, dissenyada perquè els seus components es vagin degradant progressivament. La bateria utilitza magnesi i triòxid de molibdè com a elèctrodes, un electròlit biodegradable i una cobertura de ceres naturals que en retarda la degradació.
Una bateria feta per desaparèixer
El dispositiu genera aproximadament 1,84 volts, una mica més que una pila alcalina convencional. Aquesta energia és suficient per alimentar petits sistemes d’identificació per radiofreqüència (RFID), que permeten enviar informació sense fils mitjançant ones de ràdio. En els experiments, aquests sistemes van aconseguir transmetre informació des de l’interior del cos durant aproximadament d'una setmana, tot i que els materials van trigar més a degradar-se completament.
Els investigadors també van provar una càpsula equipada amb la bateria experimental capaç d’aplicar estimulació elèctrica a l’estómac. Amb només 20 minuts d’estimulació, van aconseguir augmentar fins a un 50% l’alliberament de grelina, una hormona que participa en la regulació de la gana. És un exemple dels anomenats electroceuticals, dispositius que utilitzen estímuls elèctrics per modificar determinades funcions de l’organisme. És important destacar que la tecnologia, però, encara és experimental.
Aquest estudi publica experiments fets en porcs i falta encara comprovar, per exemple, si els productes que genera la degradació són segurs en humans. A més, no tots els components del dispositiu electrònic són encara bioabsorbibles. Tot i aquestes limitacions, el treball apunta cap al nou desenvolupament de dispositius mèdics que entrin al cos, facin la seva funció durant el temps necessari i, un cop ja no siguin útils, es degradin progressivament sense haver-los de retirar.