Marxar d'Erasmus i desitjar tornar a casa teva només uns dies després. És la sensació que tenen molts estudiants espanyols que han marxat a estudiar uns mesos a Ferrara, una ciutat al nord-est d'Itàlia. Ferrara és, sobre el paper, una ciutat universitària. Però, segons el que recriminen els estudiants espanyols que hi han anat, això no és així. Sobretot pel que fa a l'hospitalitat. I és que aquests estudiants de l'Estat espanyol que han obtingut una beca Erasmus per a una estada d'estudis a Ferrara denuncien la desesperació que suposa aconseguir allotjament a la ciutat.

Si fa unes nits a algú se li hagués passat pel cap fer una passejada lúdica per l'estació de tren de Ferrara, li hauria costat trobar un banc lliure. Els mateixos estudiants ho admeten: “No teníem altres opcions", comenta la Victoria, una jove madrilenya, que assenyala que "l'alternativa era dormir al carrer". En declaracions a la SER, aquesta estudiant espanyola i molts més denoten el seu malestar, relatant la duresa dels dies dormint al carrer, a les estacions o bé pagant un dineral per una habitació d'hostal. No troben un lloc per viure a Ferrara i temen haver de tornar a les seves cases si no troben una solució.

"Ens tanquen les portes per ser espanyols"

Les immobiliàries els neguen els pisos: per ser estudiants i alguns directament per ser espanyols. "Aquestes immobiliàries ens tanquen les portes a la cara en saber que som espanyols", assegura Javier Marín, un dels afectats. De fet, va més enllà: "Us mentiria si us digués que estic bé", apunta al diari andalús NIUS. Per a aquest estudiant aquest era el darrer any de la carrera. Li van recomanar anar a Ferrara i no s'ho va pensar dues vegades. "El dret italià és molt similar a l'espanyol", descriu. Des que va saber que aniria el mes de febrer passat, el jove ha intentat aconseguir allotjament a la ciutat. "Des d'Espanya era impossible, ningú no t'agafava el telèfon", explica el Javier.

Molts estudiants es trobaven que a una setmana d'iniciar el curs no tenien allotjament, però sí un curs universitari per començar. Davant d'aquest fet, molts van decidir viatjar a la seva ciutat de destí a Itàlia, i un cop allà trobar habitatge més fàcilment. Un cop a Ferrara la cosa no va millorar gens. El Javier confessa el seu testimoni: "He recorregut 50 quilòmetres en dos dies visitant mig centenar d'immobiliàries i no he trobat res més que rebuig". "Ni tan sols t'atenen, et fan fora de males maneres quan dius que ets estudiant espanyol", narra l'estudiant.

La situació a Roma és idèntica

Aquesta precària situació, però, no és exclusiva a Ferrara. A Roma, molts estudiants espanyols es troben amb un panorama força semblant. L'estudiant Francisco Peñalver apunta quin és el tracte que reben: "Quan veuen que el telèfon és espanyol o estranger, no l'agafen". El jove d'Erasmus a la ciutat italiana creu que el prefix espanyol espanta les immobiliàries: "No sé si els espanyols tenim mala fama com a llogaters". Segons el que assenyala a la televisió pública espanyola, Peñalver relata que en el seu grup de WhatsApp són 120 estudiants d'Erasmus i cap troba un allotjament a la capital italiana.

Amb les seves experiències posen en alerta els altres estudiants d'Erasmus que falten per arribar. Encara que els que ja hi són, comencen a plantejar-se fer les maletes i tornar a casa."O tornem a Espanya o seguirem dormint a les estacions de tren", expliquen cansats els estudiants, que esperem trobar una solució aviat per "no perdre tot un curs sencer".