Investigadors de la Universitat d'Arizona (Estats Units) han descobert una nova espècie d'ancestre humà, de fa entre 2,6 i 2,8 milions d'anys. Cal saber que l'interval de temps comprès entre fa tres i dos milions d'anys és un període crític en l'evolució humana, ja que apareixen dos nous gèneres —Paranthropus i Homo— i desapareix un avantpassat de tots dos —l'Australopithecus afarensis, el de la famosa Lucy. Però la troballa d'aquest dimecres revela que l'Australopithecus i els primers espècimens del gènere Homo van coexistir en el mateix lloc de l'Àfrica oriental. "Aquesta nova recerca demostra que la imatge que molts tenim en la nostra ment d'un simi passant per un neandertal fins a arribar a l'ésser humà modern no és correcta. L'evolució no funciona així", ha explicat Kaye Reed, paleoecòloga i professora emèrita de la Facultat d'Evolució Humana d'Arizona. Enguany, els arqueòlegs d'Atapuerca ja havien trobat una altra nova espècie que reescriu la història dels homínids a l'Europa occidental.
És un fet que conèixer bé el complex entramat de l'evolució humana en aquest període de temps és una tasca extremadament difícil per mor de l'escassetat de restes, però els investigadors han trobat nous fòssils —tretze dents— excavats en el jaciment de Ledi-Geraru, a la regió d'Àfar (Etiòpia). La Universitat d'Arizona dirigeix des del 2002 el Projecte de Recerca Ledi-Geraru, un jaciment que ja era famós per les seves troballes anteriors: les primeres eines olduvaianes del planeta, de fa 2,6 milions d'anys: i el fòssil d'Homo més antic trobat fins a la data, una mandíbula de 2,8 milions d'anys. L'any 1974, un equip de paleontòlegs format per l'estatunidenc Donald Johanson i els francesos Yves Copoens i Maurice Taieb van trobar les restes de la Lucy, la primera Australopithecus afarensis descoberta a la història —batejada com la cançó de The Beatles que sonava aquell estiu a la ràdio, "Lucy in the Sky with Diamonds".
L'evolució humana no és lineal
En un article publicat a la revista Nature aquest dimecres, l'equip apunta que les tretze dents són d'Australopithecus (d'uns 2,63 milions d'anys) i d'Homo (de fa entre 2,78 i 2,59 milions d'anys). Tal cosa demostra que tots dos llinatges van coexistir a la regió d'Àfar fa més de 2,5 milions d'anys, però això no és tot: l'estudi precisa que les restes pertanyen a una nova espècie d'Australopithecus, tot i que no s'ha pogut batejar per la quantitat de fòssils insuficients. Del que estan segurs els investigadors és del fet que les restes no són ni del gènere A. garhi ni d'A. afarensis. És a dir, que el registre fòssil d'homínids és més divers del que es coneixia fins ara, de la mateixa manera que seguim sense proves que l'espècie de la Lucy sigui més recent de fa 2,95 milions d'anys.
Bryan Villmoare, investigador del Departament d'Antropologia de la Universitat de Nevada, ha subratllat que la troballa de les dents d'Homo en sediments d'entre 2,6 i 2,8 milions d'anys d'antiguitat "confirmen l'antiguitat del nostre llinatge". És per això que Reed ha dit que la concepció que tenim de l'evolució no és correcta: "Aquí tenim dues espècies d'homínids que estan juntes. I l'evolució humana no és lineal, és un arbre frondós, hi ha formes de vida que s'extingeixen".
Saber més sobre la nova espècie
Sabem que trobar fòssils i datar el paisatge no només ajuda els científics a comprendre les espècies, sinó que també els ajuda a recrear l'entorn de fa milions d'anys. Les ara terres ermes de Ledi-Geraru on es van trobar els fòssils contrasten radicalment amb el paisatge que van travessar aquests homínids fa entre 2,6 i 2,8 milions d'anys, quan els rius fluïen per un paisatge de frondosa vegetació cap a llacs poc profunds que s'expandien i contreien amb el temps.
Actualment, l'equip de Reed examina l'esmalt dental per esbrinar què menjaven aquestes espècies i intentar revelar com era la seva existència, si lluitaven pels recursos o els compartien, i quins van ser els seus avantpassats. "Quan es produeix una troballa emocionant, si ets paleontòleg, sempre saps que necessites més informació", comenta la paleoecòloga, tot i que per a això calen més fòssils: "Per això és important formar persones en aquest camp i que surtin a buscar els seus propis jaciments i trobin llocs en els quals encara no hem trobat fòssils". Trobar aquests fòssils "ajudarà a contar la història del que els va passar als nostres avantpassats fa molt temps", conclou.
Imatge principal: comparen els fòssils trobats amb dents d'Australopithecus / Virginia Commonwealth University